Testament o sense testament

MANUELNN escrigué:Hola a tots:

Tinc el dubte de quina diferencia existeix en cas de herencies sense testament respecte amb herencies amb testament.

¿ En cas de no fer testament quin es l'ordre que se segueix per els hereus (primer el conjuga, fills, nets o germans, ..) ?

Una salutació.

MANUELNN, ja he vist que tots ens han donat una informació genial.

Ara bè, si voldria matitzar una mica més la teva pregunta. Sempre, sigui como sigui el testament, s´ha de fer. Es a dir; encara hi ha gent que pensant en que son joves no han fet testament, alhora que encara hi ha gent gran que tampoc; pensant en que quan morin "ja s´ho trobaran". Mal fet.

Això és UN GRAN ERROR. Primer, que si succeix quelcom... ja us podeu arremangar. Nosaltres portem 6 mesos i la documentació encara està en el jutjat.. esperant "la avènia"... mentrestant des de Tributs ja ens "conviden" a pagar l´impost. Si no hi ha declaració de hereus feta???? com poden demar-nos un impost que encara està pendent de resolució?? aaah els dona igual... o es paga o poden posar-te una multa que pot arribar a un 100% del que es deu. Es a dir, ja no solament ens "escarcollen de valent", sinó que aquest puto gobern, és lucra a més a més dels interessos d´uns diners que no sempre es poden pagar; perque els bancs tenen unes normes i d´allí no els treus.

Per tant, si algú dels que llegeix aquest tema i es troba encara sense testar, que ho faci sisplau. Tenir que anar al jutjat (no estan per la labor; van saturats, més inoperants que són), despeses de advocat i procurador, més mil maldecaps... no val la pena. Tot és més facil si hi ha un testament.

Salutacions.

Com ja vaig exposar a la meva resposta, la llegítima no té res a veure amb el testament. Tu pots anomenar a un sol hereu (que pot ser el fill gran o un veí), però, tot i així, els llegitimaris tenen dret a cobrar la llegítima en els termes que ja vaig explicar.

M'ha surgit un nou dubte sobre la legitima.

A vegades he sentit a parlar de que el fill gran (l'hereu català), ho heredaba tot.

Això encara funciona així (ho era el temps d'abans) ?.

El motiu crec que era per tal de que les finques agraries no s'agessin de repartir entre els fills i per tant pogues continuar la seva activitat.

Si els dos fills que no reclamen son llegitimaris (no hereus), la Generalitat no pot reclamar res. Però aquests no podran rebre la Llegítima, al menys oficialment. Llavors l'hereu, que és el fill amb minusvalia, ha de fer l'acceptacó d'herènica de la totalitaat dels bens i, en el seu cas, liquidar i pagar per la totalitat del capdal hereditari.

jordibonet escrigué:

MANUELNN escrigué:O sia que si el pare deixa com a hereu de tot el seu patrimoni a 1 dels 3 seus fills, i els 2 fills que no hereden res no reclamen la legitima, sols haura de pagar l'impost de succesions el fill que hereda.

Per molt que no reclamin, no ho se de ben segur, però si l'administració fà algún requeriment als hereus que no reclamen, suposo que la prescripció es deu aturar, així que potser pagaràn tard, pero per mi que pagaràn i amb interessos. Si et preguntes com pot sapiguer l'administració que hi-han parts de la herència no repartides, doncs es molt senzill, quan es presenta la declaració de l'impost, es presenta tant un impres que resumeix tots els bens del difunt on hi-han de constar les persones interessades, i per un altre cantó cada beneficiari ha de presentar la seva declaració individual i pagar, si veuen que de 100, només han cobrat 33,3 i que hi-han dos beneficiaris que s'en volen anar de "rositas", t'asseguro que saltarà la llebre.

Hola Jordi:
No em refereixo a que sols pagui el 33,3% de l'impost 1 dels 3 fills, volia dir que 1 fill paga el 100% i els altres 2 no paguen res perque no reclamen la legitima (com que el fill que paga el 100% té una discapacitat del 90% no haura de pagar res).
¿ En aquest cas poden dir algo els de la Generalitat ?

Un compendi extraordinari. Gràcies.

ACLARIMENTS RESPECTRES AL DRETS SUCCESSORI

La sucessió per causa de mort d'una persona pot ser testada o intestada.
Hi ha successió testada quan el difunt va atorgar testament abans de morir, prevalent sempre l'últim testament atorgat legalment i tindran dret a la herència els anomenats pel testador en el testament, siguin o no parents.
Hi ha successió intestada quan el difunt no va atorgar testament abans de la mort. En aquest cas, la Llei determina qui seran els hereus.

A més, en tota successió, sigui testada o intestada, existeix la anomenada Llegítima, que és el dret a percebre determinada part del capdal hereditari per part de determinats parents establerts per la Llei, independentment de qui siguin hereus o llegitimaris.
La Llegítima està constituida pel 25% dels bens de la herència dividida per nombre de legitimaris. O sigui, si hi ha tres llegitimaris, cadascun d'ells rebrà la tercera part del 25% del capdal hereditari.
Son llegitimaris les següents persones:
1.- En primer lloc, son llegitimaris els fills del causant o, en el seu defecte, els seus descendents.
2.- Si no hi ha fiils, son llegitimaris els progenitors del causant.
Per tant, el llegitimari té dret a percebre la seva part de la herència en tot cas, independentment de si és hereu una altra persona per que ho hagi establert així el difunt en el seu testament o, sense haver-hi testament, siguin uns altres els hereus. L'hereu és l'obligat a pagar la llegítima i pot triar si pagar-la amb bens o amb diners.
Es pot acceptar l'herència sense haver pagat la llegítima.
Pel que fa la tema fiscal. com passa molts cops, si l'hereu ha abonat l'impost per tota l'herència i després ha de pagar la llegítima, per exemple, per que li ha reclamat un llegitimari, haurà de demanar a l'Administració la devolució de la part de l'impost corresponent justificant el pagament de la llegítima.

Dret succesori en la successió intestada: Quan no hi ha testament, la Llei estableix que seran hereus les següents persones:

1.- En primer lloc, seran hereus els fills i, en el seu defecte, els descendents dels fills. A més, si hi ha cònjuge o unió estable de parella, aquest heretarà l'usdefruit vitalici de la totalitat dels bens de l'herència o, si ho desitja (ha de demanar-ho en un termini d'un any des de la defunció), la quarta part dels bens i l'us de la vivenda conjugal si no ha estat cedida en pacte successori subscrit pel difunt abans de la mort.

2.- Si no hi ha descendents hereda el vidu o vídua o la parella estable del difunt, sempre i quna no estigués separat de fet ni separat ni divorciat judicialment del difunt en el moment de la mort.
En el cas que hedeti la parella o vidu del difunt, els progenitors del causant (pare o mare o sigui, sogres del vidu o vídua) poden reclamar la llegítima al vidu o parella de fet (consistent en una quarta part de la herència).

3.- Si el causant va morir sense fills, ni altres descendents i sense parella o cònjuge, hedeten els progenitors del difunt.

4.- Si el difunt mor sense descendents, parella ni progenitors, hedeten els altres ascendents del difunt.

5.- Si el difunt mor sense descendents, parella ni ascendents, hereten els germans d'aquest.

6.- Si el difunt mor sense descendents, parella, ascendents ni germans, hereten els parents col.laterals fins al quart grau.

7.- Si el difunt mor sense cap d'aquests parents, hereta la Generalitat.

Aquesta exposició es fonament en la regulació vigent en matèria de successions en el dret civil català.

MANUELNN escrigué:O sia que si el pare deixa com a hereu de tot el seu patrimoni a 1 dels 3 seus fills, i els 2 fills que no hereden res no reclamen la legitima, sols haura de pagar l'impost de succesions el fill que hereda.

Per molt que no reclamin, no ho se de ben segur, però si l'administració fà algún requeriment als hereus que no reclamen, suposo que la prescripció es deu aturar, així que potser pagaràn tard, pero per mi que pagaràn i amb interessos. Si et preguntes com pot sapiguer l'administració que hi-han parts de la herència no repartides, doncs es molt senzill, quan es presenta la declaració de l'impost, es presenta tant un impres que resumeix tots els bens del difunt on hi-han de constar les persones interessades, i per un altre cantó cada beneficiari ha de presentar la seva declaració individual i pagar, si veuen que de 100, només han cobrat 33,3 i que hi-han dos beneficiaris que s'en volen anar de "rositas", t'asseguro que saltarà la llebre.

MANUELNN escrigué:Però he sentit a parlar de la quarta vidual, ¿ funcionana igual que la legitima dels fills, però amb referència a la vidua ?

La quarta viudal em sembla que es en usdefruit i no en ple domini, però amb aquestes coses ja em començo a perdre.

MANUELNN escrigué:Per que sembla ser que hi ha tanta poca llibertat per deixar la herencia, que no se perque s'ha de fer testament.

Fer o no fer testament pot ser o no ser util, però per exemple en el nostre cas (som dos germans), els meus pares volen que encara que en valor anem a parts iguals, determinats bens passin en concret a un de nosaltres, fent testament s'asseguren que així serà, i per un altre cantó, jo que tinc dos fills, i vull (i els meus pares hi estan d'acord) que s'els hi assigni un legat, amb aixó redueixo la càrrega tributària de la part que ens pertoca, corro el risc de que algún se m'esgarrii i s'ho rebenti, però per el possible estalvi en el impost, es quelcom que ens paga la pena. Aixi que en resum a nosaltres ens es molt útil, potser en altres casos no ho es tant, peró com al fi i al cap el notari també cobra per fer la declaració d'hereus, jo crec que paga mes la pena deixar la cosa lligada per endavant.

O sia que si el pare deixa com a hereu de tot el seu patrimoni a 1 dels 3 seus fills, i els 2 fills que no hereden res no reclamen la legitima, sols haura de pagar l'impost de succesions el fill que hereda.

Però he sentit a parlar de la quarta vidual, ¿ funcionana igual que la legitima dels fills, però amb referència a la vidua ?

¿ Existeix alguna altre legitima ? No se, pels pares, germans, ...
Per que sembla ser que hi ha tanta poca llibertat per deixar la herencia, que no se perque s'ha de fer testament.

ines escrigué:En relación con el punto 2 .- Si el cónyugue superviviente, esta separado tanto por sentencia firme como de hecho, NO tiene derecho al usufructo al igual que el con casos que señalé en el otro comentario.

Cuanto más quiero aclararlo, más me lío. Esa pregunta no era sobre el usufructo, pues preguntaba

¿El punto 2 es correcto? ¿el cónyuge hereda si está separado?

ya que me sorprendía que la frase en la que se explicaba quién hereda y en qué orden, en el post con 7 puntos del 20 de agosto, que era lo que yo comentaba, en el punto 2 dice:

2.- El cónyugue superviviente, siempre y cuando en el momento de producirse la muerte, éste se encontraba en estado de separación por Sentencia firme o si estaban separados de hecho y se había roto la unidad, etc.

O sea que según esa redacción el cónyuge ha de estar separado para heredar y esa incongruencia es lo que intentaba poner de relieve. Por la respuesta actual, entiendo que el cónyuge NO tiene derecho al usufructo NI a la herencia si está separado legalmente, de hecho o en trámite, que es lo lógico, y que entonces lo correcto sería que aquel punto 2 del post del 20 de agosto dijera:

2.- El cónyuge superviviente, siempre y cuando en el momento de producirse la muerte, éste NO se encontrara en: estado de separación por Sentencia firme o separados de hecho y se había roto la unidad familiar por un consentimiento mutuo entre los cónyuges o por otras causas que permiten la separación o el divorcio ( o sea, todo vale). Tb pasa los mismo, si se había presentado una demanda de separación, divorcio o nulidad.

MANUELNN escrigué:Amb el tema de la legitima tinc el dubte següent:

Tinc entes que no es pot renunciar a la legitima, pero si es renuncia i a l'hora de heredar cap hereu reclama la legitima que li pertoca, ¿ la Generalitat hi pot dir algo ?.

Ja que en aquest cas (el nostre cas) cobrara molt menys de succesions.

En principio se presume aceptada la legítima mientras no sea renunciada pura o simplemente.
Piensa que los legitimarios en principio tienen 30 años para reclamar su parte de legítima si no se reclama representa que los legitimarios renuncian a ella y en principio quien se lo queda es el propio heredero de la herencia, pero como heredero sabes que el cualquier momento los legitimarios te la pueder reclamar, por un período de 30 años.

En todo caso, no se lo queda la Generalitat, puesto que sólo se lo queda en caso de renunciar a la herencia ( que tiene que ser total y no se admite de forma parcial) o en la caso de que no haya herederos en la herencia sin testamento.

En tema tributario me pierdo, no sé que decir.

Inés

Admin escrigué:¿El punto 2 es correcto? ¿el cónyuge hereda si está separado?
¿En caso de que hereden los descendientes, punto 1, el cónyuge superviviente no tiene un derecho automático de usufructo?

En relación con el punto 2 .- Si el cónyugue superviviente, esta separado tanto por sentencia firme como de hecho, NO tiene derecho al usufructo al igual que el con casos que señalé en el otro comentario.

En relación con el punto 1, el cónyugue superviviente, en principio, adquiere, sin fianza, el usufructo de toda la herencia, de la sucesion sin haber hecho testamento. Pero en caso de contraer nuevas nupcias o si pasa a vivir de hecho con otra persona lo pierde ( como sucede con la pensión de viudedad al menos si contraes nuevas nupcias pero no pasa con las parejas de hecho).

Para adquirir dicho usufructo, se debe de reflejar expresamente en la declación de herederos ab intestato.

Amb el tema de la legitima tinc el dubte següent:

Tinc entes que no es pot renunciar a la legitima, pero si es renuncia i a l'hora de heredar cap hereu reclama la legitima que li pertoca, ¿ la Generalitat hi pot dir algo ?.

Ja que en aquest cas (el nostre cas) cobrara molt menys de succesions.

¿El punto 2 es correcto? ¿el cónyuge hereda si está separado?

¿En caso de que hereden los descendientes, punto 1, el cónyuge superviviente no tiene un derecho automático de usufructo?

Buenas, quería precisar un par de cosas, sobre el hecho de no hacer testamento y aqui teneis un poco simplificado que lo pongo en orden, que el primer rango excluye al siguiente:

1.- Los hijos del causante ( tanto los matrimoniales, no matrimoniales y adoptados), a falta de estos los descendientes por derecho de representación ( serían en este caso los nietos del difunto) , sin perjuicio del usufructo viudal.

2.- El cónyugue superviviente, siempre y cuando en el momento de producirse la muerte, éste se encontraba en estado de separación por Sentencia firme o si estaban separados de hecho y se había roto la unidad familiar por un consentimiento mutuo entre los cónyugues o por otras causas que permiten la separación o el divorcio ( o sea, todo vale). Tb pasa los mismo, si se había presentado una demanda de separación, divorcio o nulidad.

3.- El padre y la madre del difunto por partes iguales, si falta uno de ellos lo sucede el superviviente en la totalidad de la herencia.

4.- Los hermanos del difunto.

5.- Los hijos de los hermanos del difunto.

6.- La ley prevee que se pueda llegar hasta un cuarto grado.

7.- Y finalmente, nuestra querida GENERALITAT!!

Que por cierto, normalmente como la gente, no sabe todo este lío nuestra Generalitat, se suele quedar con una gran cantidad de herencias de personas mayores que han perdido a toda su familia más cercana.


Espero haber aclarado un poco más esto.

MANUELNN escrigué:Hola a tots:
Tinc el dubte de quina diferencia existeix en cas de herencies sense testament respecte amb herencies amb testament.
¿ En cas de no fer testament quin es l'ordre que se segueix per els hereus (primer el conjuga, fills, nets o germans, ..) ?
Una salutació.

Bones:

Si no hay testamento, al menos es catalunña, los herederos son los hijos del difunto/a por partes iguales, a falta de éstos de los nietos. A falta de hijos va a los padres del difunto. Con lo que el viudo/a se queda sin nada de nada, a excepción de algunas figuras que hay en el derecho catalán.

Si hay testamento, el testador decida a quién dejar la herencia, pero debe tener presente la legítima que és una 1/4 parte del total de la herencia y que es indisponible ( en el resto de España la legítima es 1/3 parte), y que el orden que sigue a la hora de decir la legítima es el que te he dicho en el testamento sin herencia ( hijos a falta de éstos nietos, a falta de éstos dos los padres del difunto). Su podría llegar a decir que no dejas legítima pero son casos contados con los dedos de la mano.

Si hay testamento y aceptas tienes que hacer la famosa aceptación de herencia.

Si no hay testamento se hace la declaración de herederos ab intestato.

En ambos casos se debe pasar por el Sr. Notario.

jordibonet escrigué:Be, de nou a Google es relativament fàcil trobar informació, per exemple la següent: [url=http://www.notariado.org/inf_jur/testamento/7.htm]http://www.notariado.org/inf_jur/testamento/7.htm[/url

Compte amb el que es troba per internet, doncs encara que sigui d'una font molt fiable, com es aquest cas, pot tenir el "mal d'internet". Que algun dia algú va posar aquesta informació a disposició del món, però després ningú s'ha preocupat d'actualitzar-la quan han canviat les lleis.

Hi ha un parell d'errors, però que no influeixen en res a la resposta de "jordibonet".

Si algú s'ho llegeix, on diu que al Pais Basc i Navarra es paga menys que a la resta d'Espanya en general, que sàpiga que també hi ha moltes altres Autonomies que han fet seu el criteri del Pais Basc i Navarra i també tenen tributacions molt més favorables que a Catalunya (ja ho sabieu, oi?).

Però el més important es que més avall diu que per pagar l'impost només cal presentar la documentació a l'Oficina Tributària que li girarà una liquidació i que la "autoliquidació" es voluntària, cosa que ja no es certa. A Catalunya, l'"autoliquidació" es obligatòria i, mica en mica, la resta de Comunitats també estan agafant aquest criteri.

Sembla que aquella pàgina estès redactada quan l'impost encara era estatal.

Be, de nou a Google es relativament fàcil trobar informació, per exemple la següent: http://www.notariado.org/inf_jur/testamento/7.htm

En tot cas jo soc dels que creuen que fer testament es una garantía perque es compleixi la teva voluntat, no se, imagina't que tens dos pisos, i un vols que vagi a favor exclusivament d'un dels teus fills, la manera de que a la teva mort no pugui haver-hi discusió sobre a qui se li adjudica el be, es fer testament (si que pot haver-hi discussio sobre si aquesta adjudicació no respecta la part de la legítima d'altre/s fill/s que podràn exigir que s'els hi compensi).

Ben mirat els tres dubtes que has postejat per separat, els podríes haver redactat en un únic post, et prego que ho tinguis en compte en un futur, ja que cada día creix el volum d'informació d'aquest fòrum, el que fà dificil trobar moltes coses.

Hola a tots:

Tinc el dubte de quina diferencia existeix en cas de herencies sense testament respecte amb herencies amb testament.

¿ En cas de no fer testament quin es l'ordre que se segueix per els hereus (primer el conjuga, fills, nets o germans, ..) ?

Una salutació.