Els que no pagan

Se me vino el mundo encima el día que me enteré de lo que tenía que pagar.
Impotencia y rabia. De esto hace casi un año. Entonces me vino a la mente la idea de EMIGRAR con mi família a otro lugar, no se a cual. Todavía hoy mantengo esta idea. Y es que ha sido mucho el daño, tanto económico como sentimental.
Sigo pensando que Catalunya solo vale para los turistas. No me extraña: sol, playa y gastronomía.
De momento sigo aquí, las circunstancias no me permiten "escampar la boira". Pero emigrar de verdad, no con truquitos de empadronamientos y diversos.
Supongo que a nuestros estimados políticos catalanes les importa un pimiento que hayan famílias catalanas dispuestas a emigrar a otro lugares. Quizás soy un poco radical pero es el sentimiento que tengo ahora mismo. Nunca olvidaré. Y sobretodo porque se lo debo a mi padre, un gran catalan y un gran "pencaire". Si levantara la cabeza...le saltarían las lágrimas. Tanto trabajar para nada...

Exacte, al tanto. Això precisament ho vaig posar al meu post.

Ara, al que persegueixen es a l'hereu, no a la persona que usava la targeta, que ja s'ha mort !!

Al tanto en lo que es refereix a empadronar-se a Madrid. Em van explicar el cas d'una persona que ho va fer i el van perseguir per que demostrés que efectivament vivia a Madrid i que no era tot un montatje. Fins i tot van obligar al seu Banc a que facilités un extracte de la tarjeta de crédit del client referida a tot un any, i aqui es a on "s'el van carregar" per que en aquest extracte hi constava que totes les despesses (restaurants, botigues, benzineres, etc.) eran fetes a Barcelona.

Merci per en Jordi i l'administrador.
Are, ja veix qu'els pobres, mai ens podrem escapar de la codi-cia de l'administració.
Tal com estan les coses, solsament una revoluciò a la francesa, seria la única eina per possar una mica d'ordre en aquesta
inmoralitat de cobrar-nos impostos, para que ells, ( politics i altres) puguin vivir de la manera que veiem cada día, dilapidant els
nostres diners en viatges,diversions, i quand no en vicis.
Mercès per tot.

Si l'interès concret de la pregunta era quins son els mecanismes de que gaudeixen les persones amb més recursos que nosaltres, puc esmentar els dos següents:

- Constituir una empresa amb un local i, al menys, un empleat en nòmina, assegurat, etc. Ha de ser una empresa amb activitat real i cal buscar la manera d'incloure tots o el màxim possible de bens en aquesta empresa, cotxes, immobles, etc. Hi ha qui ja te empreses i ho fa així automàticament, però també hi ha qui les crea per preveure tot això que estem parlant. També hi ha el cas, que hem d'honorar en el que val, d'empresaris honrats que conserven el patrimoni personal al seu nom i també els hi ve la clatellada tributaria quan es el moment, sé d'algun cas. Suposo que no cal que recordi que les herències d'empreses familiars o d'accions d'empreses familiars estan exemptes en un 95% de la Base Imposable.

- Deslocalitzar els bens immobles i/o les persones fora de Catalunya, en una Comunitat Autònoma que tingui establerta la reducció del 99%, per exemple. Si es tracta de la persona que deixaria l'herència (en principi, les herències tributen al lloc on residia el difunt, dit en llenguatge legal "causant"), ha de portar residint-hi entre cinc i deu anys, segons la Comunitat. A aquests efectes, a més de l'empadronament, en cas d'inspecció es poden arribar a comprovar aspectes com el consum d'energia al domicili del causant, ubicació geogràfica dels caixers automàtics o agències d'entitats financeres on el causant efectuava operacions, etc.

Com dic sempre, jo no soc especialista en la matèria, per tant es una informació facilitada de bona fe que pot estar subjecta a errors. Si algú coneix més dades, que no dubti en esmenar aquestes o afegir-ne de noves.

Les persones "normals" NO tenim a l'abast gaires mecanismes, precissament per aixó s'ha fundat l'associació, per lluitar perque s'acabi aquest abus.

Ara be, algún hi-ha però te les seves pegues i perills:

La donació: Primer, et desfàs d'un be que un día et pot fer falta, a mes si el que dones son immobles, accions, o altres valors, a mes de que el donatari haurà de pagar l'impost de donacions, el donant haurà de pagar a la seva declaració de renda per les plusvalues. Es a dir, l'unic que resulta rendible de donar son els diners, però en molts casos son el nostre "raco" per als imprevistos de la vellesa. Un altre pega es que si després de fer la donació el donant mor abans de que passi 1 any, el valor del que s'hagi donat s'afegirà a la massa d'herència i s'haurà de pagar la diferencia, i si mor abans de que passin 5 anys, el valor del que s'hagi donat s'afegirà a efectes de determinar el percentatge amb el que ens quedem a mitges.

Fraccionament acurat de la herencia: Per exemple, si teniu fills a qui voleu deixar els vostres bens, i a la vegada teniu nets i/o besnets, podeu fer bocinets mes petits, però aixó te també molts perills, especialment si un mateix be (immoble) queda en mans de mes d'un hereu, fàcilment pot ser una futura font de disputes familiars (per exemple, potser tenim un net amb 13 anys que sigui una bellisima persona, i que per males influencies acabi sent un trinxeraire, ningú podrà evitar que quan compleixi 18 anys acabi malbaratant el que ha heretat).

En el següent post vaig posar un exemple:
https://noimpostsuccessions.forocatalan.com/altres-informacions-d-interysotras-informaciones-de-interys-f13/alguns-consells-per-estalviar-t289.htm?highlight=consells

He vist el programa- molt interesant, per cert- a la Televisió y unas de les coses que m'ha impactat es que hi ha certes persones, que fent valer mecanismes (legals com s'han apresurat a calificar) no pagan aquest maleït impost.
Dons bè. Aqui la meva pregunta: Quins mecanismes son aquets?? Els tenim a l'abast les persones "normals". Que s'ha de fer per el-ludir aquest impost ?. Els meus pares, van morir amd un mes de diferència. Teníen un pis y uns pocs diners que estalviaven de la pensió y vaig tenir de pagar casi bè la tercera part de tot.
Molt agreït i fem pinya per erradicar aquest impost