02/04/2011 - Economía - Alejandro Ebrat: “Els grans patrimonis han de seguir pagant per les successions”

AVUI
Economía
“Els grans patrimonis han de seguir pagant per les successions”
Publicat 02/04/2011
Francesc Muñoz
Barcelona

Alejandro Ebrat, Autor de ‘Todo lo que necesitas saber sobre Herencias y donaciones'

Le herències no es programen adequadament i el 95% generen problemes

Per als agnòstics, amb la mort tot s'acaba.

En canvi, des d'un punt de vista jurídic, la mort sol ser l'inici d'un munt de conflictes. Pensi que en el 95% dels casos, la falta d'una programació adequada de l'herència pot generar problemes a l'hora de pagar impostos, que es podien haver minimitzat, o problemes entre els membres de la família. Les herències són problemàtiques.

I la culpa la té el mort?

Efectivament. El cas més freqüent és no individualitzar l'herència, és a dir, no deixar constància del repartiment dels béns: aquesta casa per a tu, aquest negoci per a tu, etcètera. En canvi, s'acostuma a deixar tot el patrimoni en un indivís a repartir entre tots els hereus a parts iguals. Aleshores un dels hereus vol vendre i els altres no. I aquest pot arribar a aconseguir una subhasta judicial i aconseguir que es venguin tots els béns en subhasta judicial amb les pèrdues consegüents.

De diners i de temps.

Sí, perquè pot representar vuit, deu o dotze anys de plet. Però a Catalunya també tenim una figura molt perillosa que és l'usdefruit universal, que es dóna quan no hi ha testament. Aleshores al cònjuge se li atorga l'usdefruit de tota l'herència. En aquests casos els fills no reben res però el cònjuge tampoc no pot vendre res sense el consentiment dels fills. En la majoria dels casos genera molts problemes familiars.

És el principal cas de conflicte a Catalunya en relació amb les herències?

Darrerament s'està donant un fenomen molt greu que és el de les dones de companyia dels avis, a qui aquests deixen tot el seu patrimoni. Els fills es poden quedar només amb la legítima, que a Catalunya és una quarta part de l'herència.

I si a més de deixar béns es deixen deutes?

Si es preveu que l'herència pot ser conflictiva el que s'ha de fer és acceptar l'herència ‘a benefici d'inventari'. Això vol dir que es paga tot el que es deu i si sobra alguna cosa és per als hereus, però si hi ha més deutes es queden sense pagar.

Programar l'herència per pagar menys impostos ens pot portar a canviar de comunitat?

Hi ha comunitats en les quals no es paga pràcticament res, com ara el País Basc, Navarra, Madrid o Canàries, i altres en les quals es paga una barbaritat, com ara Extremadura. Catalunya, amb la reforma empresa pel govern tripartit, ha passat a ser una comunitat d'un nivell mitjà i quan es dugui la reforma de CiU encara serà més favorable.

Això evitarà les migracions fiscals?

Jo he tingut clients que s'han instal·lat a Madrid per evitar pagar l'impost de successions. Però no és fàcil, has de provar que hi has viscut la major part dels darrers cinc anys.

L'impost de successions té detractors i defensors però socialment no és popular.

I jo ho entenc, perquè crec que s'ha de protegir el patrimoni de la família: aquella casa que històricament ha estat de la família de generació en generació. Ara bé, els grans patrimonis sí que haurien de continuar pagant, perquè és un impost que contribueix a la redistribució de les rendes.

Tots els problemes amb les herències són perquè la mort és un tema tabú?

No perquè sigui un tema tabú sinó perquè fa la sensació que si planteges el tema ho fas mogut per un mer interès econòmic. És més la sensació d'aprofitament.

Publicat a

* L'Econòmic Catalunya 02-04-2011 Pàgina 30

Llegir aquí: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/390430-els-grans-patrimonis-han-de-seguir-pagant-per-les-successions.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=Avui+