31/03/2010 - POLÍTICACAT.COM - Opinió - Les pujades d'impostos

POLÍTICACAT.COM
Opinió
Les pujades d'impostos
Publicat 31/03/2010

Puja els impostos no té res de progressista, al contrari és una mesura que acostuma a perjudicar a les classes mitjanes.

Hi ha dues maneres d'afrontar la crisi econòmica: d'una banda, la de pujar els impostos al ciutadà per tal que l'adminstració recapti més diners per afrontar el que amb una mena de sofisme es denomina "despeses socials", que sovint amaguen una mala gestió i despilfarrament administratiu. La segona resposta és rebaixar els impostos per tal de crear més riquesa, provocar més llocs de feina i que el ciutadà no hagi d'acudir a l'Estat, constantment i pugui assumir les despeses que el permetin viure amb dignitat.

Els partidaris de la pujada d'impostos s'han apropiat del llenguatge. És a dir, s'han apropiat de la idea de bonhomia, d'una manera absurda. Sovint diuen que "nosaltres no volem que els més desafavorits no paguin la crisi" o "no volem retallar les prestacions socials". I ho diuen com si es partidaris de baixar els impostos vulguessin perjudicar als sectors socials més dèbils o vulguessin deixar al ciutadà absolutament indefens.

Res més lluny de la realitat. Es pot estar a favor de baixar els impostos precisament per afavorir a l'enorme classe mitja que l'economia de l'Estat ja quasi no pot atendre. Un exemple clar és la pujada de l'IVA. La conseqüència directa d'aquest augment és la disminució del consum, menys feina per empreses, fet que com és obvi no ajuda gens a la creació de llocs de treball, principal objectiu de qualsevol partit que estigui en aquest moment en l'executiu.

Un altre exemple de la perversió del llenguatge: sovint els partidaris d'augmentar la presió fiscal indiquen que és una manera de redistribuir la riquesa. Sobre aquesta afirmació convé fer dos puntualitzacions: l'ordenament jurídic ja té un impost específic, acceptat per la majoria social, per aconseguir aquest objectiu: l'IRPF fins i tot, si es vol, l'Impost sobre Societats. Però hi ha altres impostos que corresponen casi exclusivament a l'afany recaptatori de l'administració: el de Successions i Donacions, el d'Actes Jurídics Documentats o els denominats Impostos Especials (sobre tabac i alchol) que dificilment aguanten una explicació lògica. La segona puntualització a realitar és l'afany que té aquest sector a redistrbuir la riquesa. Correspon a una visió ja massa estereotipada de la realitat. El cabdal avui en dia ja no és redistribuir la riquesa, com es creia en el segle XIX i en bona part del XX. Ja s'ha vist que no n'hi ha prou. El que s'ha de fer es crear més riquesa, no només redistribuir-la. Si l'Estat es limita a redistribuir la riquesa mitjançant impostos, no hi haurà suficient per arontar les seves tasques. Els ingressos sempre seran inferiors a les despeses i per molt diferència. A la llarga, la fallida seria inevitable, com ja s'està començant a veure en determinats països. Així doncs, cal crear riquesa. Per fer-ho, és bàsic fonamentar un marc impositiu més flexible i menys ofegant que ajudi a la classe mitja a tirar endavant amb el seu propi esforç, que li permeti desenvolupar petites empreses o millorar la situació dels autònoms, entre altres casos. Al ciutadà i a l'Estat, li és molt millor (en termes econòmics més favorable) que una persona pugui, per exemple, afrontar els anys de la jubilació amb les seves rendes, els seus plans de pensions o amb allò que ha pogut estalviar, que viure d'una pensió de l'Estat que, a vegades, no arriba ni a cobrir les necessitats mínimes. D'aquesta manera, els recursos que tenim podrien anar a parar a aquelles persones que realment ho necessiten. És per això que ja no té sentit dir que pujar els impostos és més progressista. Al contrari, és una tècnica que no serveix per res més que per engreixar aquest monstre d'Estat que, cada cop més afamat, va camí de convertir-se a un autèntic Leviatan que devora als seus propis ciutadans.

Llegir aquí: http://politicacat.com/noticia/index.php/opinio/crisi-pujades-impostos-economia-partits