16/04/2010 - Opinió - Ètica o estètica

EL PERIÓDICO.CAT
Opinió
Ètica o estètica
Publicat 17/04/2010, Edición Impresa
Felip Puig, Secretari general adjunt de CDC

LA POSICIÓ DE CIU DAVANT LES AUTONÒMIQUES CATALANES

• No n’hi ha prou amb un canvi d’estil, és necessari un canvi de projecte i d’actituds

«Si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï». La paradoxa lampedusiana tan ben escenificada per Luchino Visconti a El Gatopardo troba a la Catalunya del segle XXI un remake en la campanya electoral del PSC.

«Els socialistes, i a proposta del nostre pròxim candidat, José Montilla, hem decidit desenvolupar un altre estil de campanya», afirmava Laia Bonet, secretària de desenvolupament estatutari del PSC i secretària del Govern tripartit. El reconeixement que fins ara no han actuat d’acord amb els cànons democràtics que una societat moderna i madura espera és revelador, malgrat tractar-se d’una operació cosmètica. En paraules de la mateixa Bonet, els socialistes «no donarem lliçons (...) no desqualificarem els altres per la seva identitat (...) no pretendrem tenir la veritat única (...) no utilitzarem el rumor, la mentida, l’atac personal, la insídia o la manipulació (...) defensarem una campanya d’arguments i de propostes...». ¡Quin bon propòsit, si fos sincer i autèntic!

Un gir copernicà en la tradicional estratègia del PSC contribuiria, sens dubte, a millorar la percepció del debat polític a casa nostra, superant el llibre d’estil socialista, basat en el constant intent de destrucció de l’adversari, en una asfixiant pressió sobre els mitjans de comunicació, i en l’esgotadora demagògia dels missatges incerts que, repetits una vegada i una altra, pretenen situar-los en l’imaginari col·lectiu com a veritats inamovibles. Si les intencions responguessin a un renovat compromís ètic, des de Convergència ho saludaríem i afrontaríem aquestes eleccions amb unes regles de joc net compartides. Però comencem a observar amb prou evidències que es tracta, un cop més, d’un propòsit més estètic que no pas ètic.

La degradació de la qualitat democràtica que està patint el Parlament de Catalunya es focalitza en l’alteració de les majories qualificades per llei, a través d’un decret llei, per escollir el nou president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, imposant des del Govern i eliminant el consens, per designar Enric Marín, periodista reprovat per haver imposat la censura informativa en l’enfonsament del túnel del Carmel. Però també en la tramitació precipitada, sense admetre compareixences i anul·lant el debat, en lleis de país com la reforma de la Sindicatura de Comptes o la llei de vegueries.

La coincidència cromàtica (el vermell del PSC i el vermell del Govern), l’ús dels lemes institucionals –Construïm Catalunya amb fets– per a campanyes paral·leles del partit, la utilització del Centre Blanquerna de la Generalitat a Madrid per presentar el llibre del candidat socialista Descubriendo a Montilla, i la instrumentalització fins a l’extenuació dels informatius de TV-3 amb una mitjana de 6 o 7 membres del Govern a cada Telenotícies, són fets objectius que s’imposen diàriament.

Catalunya «necessita una altra política. Més constructiva, més dirigida a fer propostes». D’acord. Fa temps que en som conscients, els dirigents de Convergència i Unió, i és per això que durant aquests anys d’oposició hem pactat amb el Govern lleis tant importants com la d’educació, el pacte d’immigració, el pacte per a la recerca o la propera llei d’acollida. En canvi, moltes de les iniciatives parlamentàries que CiU ha posat damunt de la taula al Parlament s’han rebutjat només pel fet d’estar impulsades des de l’oposició. Els ciutadans no esperen això. Els ciutadans esperen de nosaltres que pactem reformes per superar la crisi econòmica, que busquem mesures per portar més seguretat als carrers, que garantim una bona educació als nostres fills, que ens posem d’acord per donar bons serveis en la sanitat, en la justícia i en l’Administració en general i que marquem un full de ruta perquè Catalunya sigui un país normal al món, situat entre els més avançats. Que pactem la supressió de l’impost de successions, que fem un front comú a Madrid per intentar que el Govern central no apugi l’IVA el mes de juliol vinent, nous ajuts als emprenedors o retallades de despesa innecessàries. Hem proposat i aconseguit aprovar una llei de morositat que obliga les administracions a pagar en un termini d’un mes per tal de no escanyar els petits empresaris i comerciants que ara lluiten per sobreviure.

No és amb campanyes de publicitat enganyosa que es reconstruirà la confiança col·lectiva, sinó amb la seriositat, la feina ben feta, el rigor, la professionalitat, el lideratge, la generositat, sabent què cal fer en cada moment i no defugint les responsabilitats; és tot allò que permet que la gent torni a confiar en la política i en els polítics i es tornin a implicar en el treball conjunt que li cal a una societat per superar moments difícils com els que patim actualment.

Fa temps que apostem per la política del diàleg, la política de la mà estesa, la política de la generositat i la política de buscar el que ens uneix i no el que ens separa. Seria bo que el segon partit de Catalunya també anés per aquesta línia, perquè així faríem un bon servei a la política, a la societat i al país. No n’hi haurà prou amb un canvi d’estil. Canvi de propòsit, canvi de projecte, canvi d’actituds. Canvi de govern.

Llegir aquí: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=705464&idseccio_PK=1498