18/11/2010 - LA FURA.CAT - Opinió - Amunt el teló

LA FURA.CAT
Opinió
Amunt el teló
Publicat 18/11/2010

Com en qualsevol obra de teatre, la funció ha començat amb el preceptiu aixecament de teló mediàtic, enganxada de cartells inclosa, que donarà pas als espais electorals gratuïts on haurem de suportar inacabables reguitzells de promeses, retrets i insinuacions que, també com en una obra de teatre, sabem que estan destinats a fer content al públic assistent –perdó, votant– encara que després s’al·leguin exigències del guió o problemes d’horari protegit per no fer-les efectives, justificar-los o demostrar-les. Una percepció que fa que les expectatives d’un bon guió o d’una actuació memorable dels protagonistes s’esvaeixin com el fum d’una cigarreta o el xec regal per haver fet un espanyol més. Per sort, aquests excessos verbals solen tenir una ubicació definida, generalment els cinc minuts que precedeixen als informatius, que permeten acabar de parar la taula o mirar què fan a les altres cadenes gràcies al teletext o la meravella de la TDT que ens ho mostra en subtítols.

Ara bé, aquesta obra de teatre, que tot fa pensar que per uns acabarà resultant un drama i per altres un sainet, no sembla suscitar massa interès entre el públic. S’ha fet massa propaganda prèvia dels primers actors –això sí, sense demanar obertament el vot–, massa “making off” de com es trien els candidats i massa explicacions, per part dels guionistes, de la sinopsi de l’argument, com perquè, més enllà de la tieta del primer actor, l’amistançada del tramoista o la dissenyadora del cartell, la gent se senti prou motivada com per passar per taquilla o, en el cas de les funcions gratuïtes de promoció anomenades mítings, seure a la platea durant tota la funció per fer de claca. Potser per això, algunes de les companyies teatrals han optat per versions abreujades de l’obra, els anomenats mítings-sorpresa que, la veritat, tenen més de flashmob (amb figurants que formen un decorat absolutament estàtic i inexpressiu, i passavolants agafats per sorpresa que rumien si es queden o se’n van amb el globus) que de trobada de líders polítics amb els seus militants i simpatitzants per donar-los a conèixer les noves propostes de cara a la futura legislatura catalana.

Una legislatura –i una campanya prèvia– per les quals tots els candidats han reclamat, de moment i per activa i per passiva, un to positiu i un treball en positiu. Un compromís que tots s’han afanyat a reclamar dels seus contrincants. Uns rivals que, per ells, amaguen l’ou d’una acció premeditadament a la contra. I és que, quan CiU reclama el concert econòmic, segons els altres, busca frenar l’independentisme i acostar-se com qui no vol al federalisme per tocar els nassos a Madrid. Però també quan el PSC es compromet a lluitar per Catalunya, altre cop segons els altres, ho fa per anar en contra del nacionalisme. I quan ERC reclama el referèndum sobiranista, sempre segons els altres, ho fa per trencar les regles del joc actuals. Per no parlar de les truites que somnien, segons tots els concurrents, la gent d’ICV, de la regressió que supuren les propostes del PP o de la xenofòbia que destil·la la campanya de Ciutadans. Sempre segons els altres, és clar. Perquè, si girem la truita, trobarem unes veritables campanyes en positiu. Unes campanyes que posen damunt la taula la supressió dels 80 km/h, el contracte Ni-Ni, l’eliminació de l’impost de successions, la implantació del feng-shui, la supressió de les multes lingüístiques i la denúncia dels immigrants il·legals. I observareu que hem seguit escrupolosament l’ordre invers al nombre d’escons actuals. Que ja s’ha aixecat el teló i les normes són les normes.

Llegir aquí: http://lafura.cat/opinio/amunt-el-tel%C3%B3