08/11/2009 - SEGRE.COM - Opinió. Col·laboració - El greuge d'heretar a Catalunya

SEGRE.COM
Opinió. Col·laboració
El greuge d'heretar a Catalunya
Publicado 08/11/2009
Joan H. Simó

UN DELS IMPOSTOS més impopulars, per injust i inadequat, i més en època de crisi, no és un altre que el de successions i donacions, el debat del qual és a hores d'ara més viu que mai. Si bé fins ara la reforma encara no ha tingut lloc -potser perquè tots els mecanismes de recaptació eren necessaris-, amb el nou finançament, el Govern català no pot desentendre's de dur a terme una reforma més que necessària d'aquest tribut que colpeja l'esforç estalviador de les famílies i, per damunt de tot, suposa un greuge comparatiu entre els ciutadans de Catalunya i els d'altres països o els d'altres comunitats autonòmiques, on el seu impacte és menor.

A tall d'exemple, a França no hi ha tributació per la successió per causa de mort entre cònjuges i parelles de fet. I a Alemanya les transmissions mortis causa només tributen a partir dels 756.000 euros, i si són de pares a fills estan exemptes fins a un mínim de 400.000 euros.

En el si de l'Estat les diferències s'accentuen segons el lloc on s'està empadronat. Amb les dades a la mà amb què compta l'Associació per a la Reforma de l'Impost de Successions a Catalunya, si un fill rep en herència dels seus pares 100.000 euros en efectiu, a Catalunya tributarà 9.688 euros, mentre que al País Valencià, les Balears, Madrid o altres comunitats aquesta tributació seria de 103 euros i al País Basc, de 0 euros. Com pot ser això? Perquè al País Basc l'hereu no paga res, almenys de pares a fills, sota condició d'haver residit cinc anys en sòl basc. A Madrid, el País Valencià i les Balears s'ha suprimit pràcticament la tributació per transmissió mortis causa de pares a fills. Així doncs, com pot entendre's que a Catalunya una persona hagi de pagar pel que ja és seu? I en el cas del camp català, com s'explica que els pagesos hagin de pagar per heretar una explotació familiar que des de fa anys conreen pares i fills plegats?

Un altre cas freqüent i injust té lloc quan un dels dos cònjuges d'un matrimoni mor, encara que hi hagi testament, el que sobreviu, per poder heretar, ha de gastar-se el estalvis de tota la vida -aquell raconet que tothom es guarda per quan arribi a gran- per fer front a l'impost de successions.

També clama al cel el fet que si un fill rep en herència la vivenda habitual del seus pares, podrà beneficiar-se d'una bonificació del 95% sobre el seu valor, sempre que l'habitatge no hagi estat buit en els dos darrers anys o els seus pares hagin anat a una residència o hagi estat llogat durant aquest temps. Aleshores, la bonificació es perd.

Aquestes diferències, en podríem dir més, exemplifiquen el greuge comparatiu de Catalunya amb la resta de comunitats autònomes. No és d'estranyar que en els darrers anys s'hagin disparat a Catalunya les donacions en vida, perquè surt més a compte que heretar després de la mort, atès que les taxes de les donacions en vida oscil·len entre el 5 i el 9%, mentre que les herències es paguen entre el 7 i fins al 32%.

El que resulta obvi és que tant als països del nostre entorn com en altres territoris de l'Estat espanyol, l'impost de successions no existeix o està fortament bonificat en aquelles transmissions entre membres d'un mateix nucli. Es reconeix així la família com a nucli generador dels estalvis que es van produint durant tota una vida.

Paradoxalment, a Catalunya -que compta amb una societat constituïda a còpia d'esforç i de dedicació familiar- aquesta actitud es penalitza fins al punt que l'impost de successions esdevé a casa nostra un peatge al treball i a l'estalvi que han fet les famílies amb els anys, atès que les grans fortunes n'estan exemptes. És injust que, per pagar aquest tribut, moltes persones hagin de recórrer a un préstec, renunciar-hi o malvendre's l'herència.

Sigui dit de passada, només a Lleida l'any passat es van pagar 34 milions d'euros per aquest impost i, al conjunt de Catalunya, la recaptació per aquest tribut ha passat en quatre anys de 400 a 1.000 milions d'euros, segons calcula l'Associació per a la Reforma de l'Impost de Successions a Catalunya, una plataforma social que rebutja el tracte fiscal que la Generalitat atorga a les herències. Certament, dia rere dia es fa més palès el clamor per exigir una reforma per frenar els desequilibris tributaris entre territoris.

Així les coses, fins i tot caldria plantejar-se la constitucionalitat d'aquest tribut atès que genera un tracte discriminatori i un greuge comparatiu amb la resta de comunitats autònomes. Si bé l'impost és estatal, les comunitats tenen potestat per recaptar-lo i per modificar la forma de tributar. Així, Catalunya podria establir àmplies bonificacions a determinades transmissions que podrien arribar fins al 99%, és a dir, a la pràctica supressió.

Per això, amb el nou finançament seria possible canviar el càlcul de l'impost sobre successions, sobretot si la transmissió es dóna dins un nucli familiar, així es reduiria la pressió fiscal dels catalans, que sempre ha estat superior a la d'altres comunitats.

Insto des d'aquí a fer un debat polític responsable -no una mera avaluació de l'impacte- que comporti la rebaixa de l'impost a un nivell suportable per tal que l'esforç de tota una vida d'estalvi no se'n vagi en orris per un tribut que no és ni de bon tros cap pilar bàsic de la recaptació del nostre sistema tributari i que alguns justifiquen com un gravamen sobre l'adquisició d'un patrimoni a títol gratuït, res més lluny de la realitat de la societat catalana.

El greuge comparatiu és tangible. I la constitucionalitat de l'impost de successions, tot sigui dit, resta en entredit.

Leer aquí: http://www.segre.com/opinio/collaboracio/article/el-greuge-dheretar-a-catalunya/291/