28/09/2009 - SEGRE.com - Opinió - L'impost de la mort

SEGRE.com
Opinió
Viure per Veure
L'impost de la mort
Publicada 28/09/2009
Marta Alòs
Escriptora

Diuen els pescadors que passa sovint que les lleis de la marina, lluny de la mar, les fan els que no saben què és navegar. La frase em va venir al cap dimecres, tot llegint en aquest diari una carta al director que tenia, al meu entendre, tota la raó del món. La signant mostrava públicament el seu enuig pel que, segons deia, era un abusiu i injust pagament tributari. Concretament es queixava de l'impost de successions a Catalunya. Dedicava la primera part del seu escrit a mostrar el greuge comparatiu amb la resta de l'Estat i ho argumentava amb un exemple concret: per què a Catalunya per una herència de pares a fills de 250.000 €, que és el valor mitjà d'un piset, els hereus han d'abonar 38.845 €, mentre que a Madrid o a Cantàbria les xifres són gairebé simbòliques (405 € i 332 €, respectivament), i al País Basc no es paga res? Com podeu comprovar, cada vegada queda més lluny aquella profecia d'en Francesc Pujols quan va predir que un dia els catalans, pel sol fet de ser-ho, allà on anessin, s'ho trobarien tot pagat. Tot i que aquest greuge comparatiu de l'impost de successions ve a sumar-se al llarg llistat de perjudicis que aquesta Espanya mal girbada causa en els nostres drets i interessos, l'accent l'hauríem de posar en el cúmul de despropòsits que aquest impost acumula en el mateix moll de l'os, començant, per tant, per l'absurditat de la seva pròpia existència. Crec que, encara que ens hi escarrasséssim, no trobaríem un impost més injust i que atempti d'una manera més sagnant contra el petit patrimoni de les famílies de classe mitjana; l'ase de tots els cops. És just que un fill que rep en herència un pis, que els seus progenitors van pagar durant tota la vida a còpia d'anar esprement una nòmina de treballador, encara hagi de pagar si no vol perdre el fruit de les suors dels seus pares? I fixeu-vos bé que no parlo dels rics, en llenguatge progre socialista, sinó d'aquells fills i filles que moltes vegades es veuen obligats a vendre perquè no poden assumir l'import d'aquest impost recaptador. Per què se segueix mantenint, doncs, si cau pel seu pes que és totalment injust, precisament, amb la classe mitjana, que és la que, en bona part, sustenta l'Estat del benestar del nostre país? I mentrestant, com feta la llei, feta la trampa, els rics de debò s'escapoleixen amagant el seu inabastable patrimoni personal sota el paraigua d'una empresa

Leer aquí: http://www.segre.com/index.php?id=341&tx_ttnews[tt_news]=50228&tx_ttnews[backPid]=291&cHash=4d144c2f6c