01/11/2009 - SEGRE.COM - Opinió: Editorial - Un impost a la picota

SEGRE.COM
Opinió: Editorial
Un impost a la picota
Publicado 01/11/2009
Lleida

Les últimes setmanes han estat copades informativament per l'estafa milionària a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música comesa per Fèlix Millet i els seus col·laboradors més directes i la denominada operació Pretòria contra la corrupció en diversos ajuntaments catalans, que ha portat a la presó l'alcalde socialista de Sant Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz; el seu regidor d'Urbanisme, l'exconseller Macià Alavedra, l'exsecretari general de Presidència, Lluís Prenafeta, i l'exdiputat del PSC i cervell de la trama Luis García. I això ha fet passar a un segon pla altres temes no menys importants per a la ciutadania, però que no tenen el mateix ressò mediàtic. Ens referim al controvertit impost de successió, sobre el qual s'ha suscitat un ampli debat a tot Catalunya i també a Lleida, fins i tot amb publicitat als autobusos sol·licitant la seua desaparició amb eslògans tan crus com el de "peatge de la mort", però sobre el qual no hi ha acord entre els partits catalans per reformar-lo. La realitat és que actualment, a Catalunya, l'aplicació de l'impost de successions quan mor un familiar pot suposar fins a un 30% de l'herència a percebre pel cònjuge o els fills, xifra que, especialment en el cas de famílies de classe mitjana i baixa, és difícilment assumible per les seues economies. I s'arriba a situacions extremes, com veure's obligat a renunciar a l'herència que amb afany es va forjar durant tota una vida de treball per llegar alguna cosa als descendents i se la queda Hisenda, o si no es disposa de la corresponent quantitat en efectiu, endeutar-se amb un crèdit, si és que hi ha sort i algun banc o caixa, amb els temps que corren, s'avé a concedir-lo.

Com publiquem avui, els lleidatans van pagar el 2008 més de 34 milions d'euros per aquest impost, i el conjunt dels catalans, 972, xifres que constitueixen un greuge comparatiu amb la resta d'autonomies on és molt menor la càrrega fiscal per aquest concepte, i no diguem respecte al País Basc i Navarra, on és pràcticament nul·la. Per aquest motiu, és sensat demanar a la Generalitat menor afany recaptador i un esforç per almenys anivellar aquesta situació desigual que patim els catalans, que afecta en major mesura els segments de la societat amb menys recursos, precisament en un moment inesperat i dolorós de per si com és la desaparició d'un ésser estimat.

Leer aquí: http://segre.com/nc/noticies/detall-de-la-noticia/article/un-impost-a-la-picota/199/