20/12/2009 - SEGRE.COM - Opinió . Dia de Reg - Secessions i successions

SEGRE.COM
Opinió
Dia de Reg
Secessions i successions
Publicat 20/12/2009
Vidal Vidal. Escriptor

Confesso el meu escepticisme inicial respecte del procés de consultes sobre la sobirania, més que res pels personatges que s'hi havien posat al capdavant, uns messianistes que van bandejar alcaldes i regidors considerats impurs per la seva militància partidista, vade retro. Endevinava darrere d'aquest sectarisme un perillós discurs antipolític i una sospitosa actitud personalista que responia a ambicions particulars: un notari bocamoll que aspira a una plaça a les llistes convergents, un diputat republicà crític i trepa (líder de la facció anomenada Esquerra Independentista, una redundància) que pretén revalidar el seu escó i un pobre home que s'ha trobat allà al mig, per ser alcalde d'Arenys de Munt, a qui tot això li ve molt gran però que li ha inflat tant l'ego que aviat no li cabrà al terme municipal i que ara s'ofereix per encapçalar algun dels grupuscles de l'independentisme més bufanúvols i despistat.

Malgrat aquesta colla, l'escepticisme se'm va esvair fent un tomb per les urnes, comprovant sobre el ter-reny l'entusiasme dels nombrosos voluntaris de bona fe i dels votants, que al final van ser molts, si bé no tants com suposaven aquells il·luminats que semblen haver perdut fa temps el contacte amb la realitat (abans de consultar el poble, alguns haurien de consultar el psicòleg). Donant per fet que quasi tots els catalans desitgem la secessió, només que no ho demostrem per culpa de l'únic partit que en fa bandera, venut a l'or de Madrid i a la poltrona, confiaven en la suma de sufragis obtinguts per CiU i ERC, sense tenir en compte que només una minoria d'electors convergents estan per la feina, de manera que s'havien creat unes expectatives tan altes que després ha vingut la decepció -benvinguts al món real- i les patètiques baralles de pati d'escola.

Però a desgrat d'aquestes petites misèries, diumenge es va fer evident una força imparable, sempre que sigui gestionada des del rigor i la disciplina. Amb sentit comú, tocant de peus a terra. Massa important per deixar-la en mans de segons qui.

Queda el consol que altres estan encara pitjor que els secessionistes, més fora de la realitat, com els successionistes o partidaris de mantenir un impost de successions elevat, que van dient que 275.000 euros és una gran fortuna. En quin planeta viuen?

Llegir aquí: http://www.segre.com/opinio/dia-de-reg/article/secessions-i-successions/291/opinio/#comentarios