Herència germans o nebots?

Una cosa es demanar els extractes necessaris per als tràmits, i l'altre es prendre possessió dels bens, per al primer cas si no recordo malament amb el testament i el certificat de defunció n'hi-ha prou, ara, per prendre'n possessió, si que s'ha d'haver acceptat la herència, i si no s'ha presentat l'impost de successions, t'asseguro que cap Banc abonarà ni un sol cèntim.

I pel que fà a impressos, models, programes d'ajuda, etc. a la web de tributs http://www20.gencat.cat/portal/site/e-tributs/ es poden trobar. Per cert, el programa d'ajuda no es gaire amigable, de fet per els quartos que deuría costar, es una tifa.

Bona tarda.

Moltíssimes gràcies al company Jordi Bonet i al company Administrador.

Passo a consultar, sobre els punts 3 i 4 de la resposta que em va donar en Jordi Bonet (a qui reitero el meu agraïment)

- Anar a les caixes i bancs a demanar com a mínim el certificat de saldo a la data de defunció (en teoría s'hauría d'aportar un extracte de moviments de tot un any, però en la pràctica crec que aixó no es presenta tret que després ens ho reclamin). Ens demanaran el certificat de defunció i no se si el testament, segurament voldràn carregar una comissió, nosaltres ho varem protestar i s'ens va acabar condonant o compensant.

Crec recordar que quan va morir un cunyat meu a la seva vidua (germana meva), a la caixa li van demanar, com indica el company Jordi Bonet, certificat de defunció i copia del testament. Però també, i aquí em ve el dubte, un document anomenat algo així com "Manifest d'acceptació de l'herència", el qual crec que també era imprescindible per tal de registrar els bens inmobles al registre de la propietat. Junt amb aquest "Manifest d'acceptació de l'herència" (el cost del qual no recordo lo elevat que era), a la notaria li van donar uns impresos per tal de pagar uns tributs a la agència tributària. Com es diuen d'aquests tributs? Concretament, va haver de pagar un 1,5% del valor de la construcció que hi havia sobre un solar (el pis on vivien el meu cunyat i la meva germana, i el mencionat solar estaven llires d'impostos però per la construcció de damunt el solar s'havia de pagar aquest 1,5%).

- Preparar i presentar la declaració de l'impost, com es una autoliquidació, si es te traça se la pot fer un mateix, però en el nostre cas ho varem deixar en mans de l'advocat (de fet qui la va preparar va ser un administratiu), però abans de presentar-la la vaig repassar punt per punt per veure que no hi hagués cap errada.

Arribat el cas jo també ho deixaré en mans d'un professional qualificat però al dir-me que és una autoliquidació, pregunto ¿d'on puc treure els impresos per pagar aquest Impost de successions? on es compren? ¿és algo que es compra als estancs, al igual que els impresos per a les beques, els certificats de defunció.... ? ho pregunto perque m'imagino que els impresos no deuen ser massa cars i pot estar bé das-hi una ullada.

I on es presenta la declaracó de l'Impost? (suposo que funciona de manera no molt diferent que la declacació de la renta). En tot cas, ¿el notari res hi té a veure amb el compliment de l'obligació de paagar l'impost de Sucessions?

Com sempre, moltíssimes gràcies. Molt agraïda.

Simplement afegir que si per qualsevol circumstància el testament ja no es conserva a la notaria del successor, per exemple per tenir més de 25 anys d'antiguitat, passa al notari arxiver del districte notarial, és a dir a un altre notari, on cal demanar-lo de la mateixa manera i amb els mateixos requisits que si es demanés a la notaria.

Per trobar el notari arxiver d'un districte (que acostuma a coincidir amb el partit judicial) es pot consultar al Col·legi de Notaris de Catalunya, c/. Notariat nº 4, de Barcelona, tel. 933 174 800, info@catalunya.notariado.org o anar a la seva pàgina web http://www.colnotcat.es/ i fer clic sobre l'enllaç a "Directori" i després sobre l'enllaç a "Notaris Arxivers" on aquests estan relacionats per districte notarial, encara que lamentablement en aquests moments en molts casos no surt la informació, sinó que dona un error. Per a que no us sorprengueu, heu de saber que, en general, la pàgina web dona bastants errors segons el navegador web i el sistema operatiu que s'utilitzi. Per exemple, amb Microsoft Internet Explorer pot ser que no veieu la pàgina sencera, en aquest cas heu de utilitzar el botó de "Visualització de Compatibilitat" o la opció del mateix nom del menú "Eines/Herramientas" del navegador. Us desitjo sort.

L'arxiu de Barcelona és al Col·legi de Notaris de Catalunya, que té la seva seu al carrer del Notariat número 4, situat vora la Rambla, tel. 933 174 800 o info@catalunya.notariado.org.

Quan un notari mor, tot el que portava passa a un altre notari de la zona, trobar-lo ja erà senzill abans ja que trucant al Col·legi ens ho deien, però ara, si tens accés a Internet, encara es mes senzill...

http://www.colnotcat.es/ Clic a Guía notarial --> Clic a Protocols --> Clic a la inicial de la població on exercía: apareix una relació de notaris que ja no estàn en actiu, i fent clic en qualsevol d'ells, apareix el successor amb totes les dades de contacte.

Bon dia.

Moltíssimes gràcies.

Aquest primer punt ja el dono per superat però hi ha un aspecte que o interpreto malament o és erroni a la pàgina del Ministeri: (Fent copiar - enganxar): El certificado de últimas voluntades es el documento que acredita si una persona, ha otorgado testamento/s y ante qué Notario/s. De esta forma, los herederos podrán dirigirse al Notario autorizante del último testamento y obtener una copia (autorizada) del mismo. Este documento se precisa para la realización de cualquier acto sucesorio.

D'aquí interpreto que per obrir el testament s'ha d'anar al notari on es va realitzar el testament, i això (estic segura) no és cert. Per exemple, servidora va realitzar testament en una notaria que ja no existeix i davant d'un notari que molt probablement (tant de bò no fos aixì) ja deu haver mort i en tot cas ja no exerceix (al fer servidora testament li faltaven mesos per jubilar-se).

Moltíssimes gràcies de nou.

Ho pot fer qualsevol persona sempre que pugui aportar els documents exigits, aqui tens tota la informació sobre el tràmit:

http://www.mjusticia.gob.es/cs/Satellite/es/1200666550200/Tramite_C/1214483963297/Detalle.html/

Bon dia.

Moltíssimes gràcies Jordi.

Primer punt, primer dubte "- Demanar certificat d'ultimes voluntats mes el de beneficiaris d'assegurances de vida, per aixó s'ha d'aportar original del certificat de defunció. Es un tràmit que no cal fer presencialment." Això es demana al notari, oi? i aquest certificat d'últimes voluntats, el donarà el notari només si qui ho demana apareix citat en aquest certificat d'ultimes voluntats?

Moltes gràices de nou

Només n'he viscut una d'herència i sense immobles, a mes ens ho va portar un advocat, però mes o menys recordo que els passos son els següents...

- Demanar certificat d'ultimes voluntats mes el de beneficiaris d'assegurances de vida, per aixó s'ha d'aportar original del certificat de defunció. Es un tràmit que no cal fer presencialment.
- Si hi ha testament, anar al notari amb el certificat d'ultimes voluntats per que ens expedeixi una còpia auténtica del testament. Han d'anar-hi els hereus personalment, però per recollir-lo, poden autoritzar a algú en concret encara que no sigui hereu.
- Anar a les caixes i bancs a demanar com a mínim el certificat de saldo a la data de defunció (en teoría s'hauría d'aportar un extracte de moviments de tot un any, però en la pràctica crec que aixó no es presenta tret que després ens ho reclamin). Ens demanaran el certificat de defunció i no se si el testament, segurament voldràn carregar una comissió, nosaltres ho varem protestar i s'ens va acabar condonant o compensant.
- Preparar i presentar la declaració de l'impost, com es una autoliquidació, si es te traça se la pot fer un mateix, però en el nostre cas ho varem deixar en mans de l'advocat (de fet qui la va preparar va ser un administratiu), però abans de presentar-la la vaig repassar punt per punt per veure que no hi hagués cap errada.
- Portar a les caixes la liquidació de l'impost per tal de que facin els tràmits per que els hereus en puguin disposar, en el nostre cas aixó va portar un parell de setmanes, i a sobre els de La Caixa ens van passar càrrec de gestoría (després el varem protestar i ens ho van abonar, però tenen molta barra).

Si hi han immobles o altres bens escripturats, suposo que després tocarà anar de nou al notari perque ho escripturi tot de nou a nom dels hereus i s'encarregui de passar-ho al registre de la propietat, i també haurem de liquidar la plusvàlua municipal.

Si no hi ha testament la cosa es mes complicada, per tant per poc que es tingui i per jove que un sigui, convé tenir fet testament, i anar-lo revisant si cal.

I com saben qui es possible hereu per reclamar un possible impost de successions no liquidat?, doncs en teoría aixó ho tenía que fer un aplicatiu informàtic mal anomenat Gaudí, que havía de creuar dades del registre civil, notaris, etc., però aquest và ser un nyap que crec que hores d'ara encara no funciona, jo vaig sentir que el que tenen es un funcionari que amb els llistats de defuncions del registre civil, va repassant aquells que han passat per caixa, i el que no, doncs suposo que pel mateix registre civil s'necarreguen de cercar els parents de mes propers a mes llunyans, i enviant un requeriment (notificació amb acús de rebut), paren la possible prescripció. Les males llengues diuen que solen esperar-se a que hagin passat uns anys, i així ens podràn reclamar interessos i sancions.

Bona nit.

Moltes gràcies per la teva resposta, Jordi, però no és per aquí per on anava jo (no em vaig saber explicar bé). Evidentment que no és el mateix avui en dia que fa 20 anys... i que consti que no tinc la percepció d'haver comès un frau fiscal. (El millió dues centes mil pessetes que em van correspondre d'herència les vaig declarar a la declaració de la renta, pensant-me que feia el que havia de fer).

Però, com deia, no és per aquí per on anava la meva consulta: repeteixo la consulta, posant un exemple "contundent", per tal de que s'em entingui. Si una servidora demà es mora, ¿qui els dirà als meus hereus, que són el meu marit i els meus dos fills, la quantitat que han de satisfer d'Impost de Successions? ¿Serà el notari qui ho calculi o qui serà?

D'una manera més generalista: ¿despres de morir una persona quins són els passos a seguir per part dels "potencials" hereus ? (he posat lo de "potencials" perquè fins que s'obre el testament no es pot donar per fet qui
són els hereus). Tinc entès que qualsevol persona pot demanar en una notaria les últimes voluntats de qualsevol persona morta i que podrà accedir a les mateixes sempre i quan la persona que ho demana aparegui citada en aquestes últimes voluntats ¿és això cert?

Moltes gràcies.

Que ho determina?, doncs una llei, primer era estatal, pel que fà al segle XX crec recordar que vé del 1959, i la darrera reforma en profunditat del 1987 (com a reliquia tinc un llibret amb la tarifa i reglament del 1991). Però ja fa anys que aquest impost es va cedir totalment a les comunitats autònomes, incloent-hi la capacitat de legislar-hi particularment, el que ha permés que algunes hagin arribat a la pràctica neutralització però mai a la total supressió de l'impost.

I fà vint anys passaven coses que avuí en día no passen, jo se d'altres casos en que no es và pagar l'impost, generalment i sobretot si hi havíen inmobles o altres bens escripturats, no movent un dit fins que arribava la prescripció. I no es el vostre cas ja que dius que en vareu disposar després de la defunció, pero també es buidaven els comptes per part de co-titulars o autoritzats estan el causant moribund. Però aixó avui en día en que ens tenen controlats per tot arreu, et diría que es quasi impossible, creuen dades, et poden demanar l'extracte de moviments d'un any sencer, comproven difunts que no han passat per caixa (be, a qui reclamen lògicament es als familiars), els bancs si s'assabenten de la defunció no et deixen treure ni un cèntim que no sigui teu, etc, etc, etc.

I tornant-hi al que anaves, unes lleis son les que diuen que l'has de pagar, per tant es una obligació, però d'incompliments de lleis s'en donen a diari, ara, ja saps que si et cacen d'una manera o altre ho pagaràs. Però repeteixo que un cas de fà vint anys no es comparable en res a l'actualitat.

Bon dia.

Una consulta (que demostra lo inexperta que sóc): Qui determina l'Impost de Successions? O sigui els càlculs que tant requetebé ens fa el company Jordi Bonet (i que servidora ha provat d'emular per al cas de la Irina), ¿qui els porta a terme?

És que la meva única experiència va ser molt simple: els meus pares eren masovers i usufructuaris de la masia on jo vaig neixer, primer va morir la mare i després el pare... vam anar les tres filles del matrimoni al notari amb el certificat de defunció i un certificat que ens va fer el banc amb els diners en la data de defunció, en una setmana vam tindre el certificat d'últimes voluntats del pare. Amb aquella declaració d'últimes voluntats vam anar a la oficina bancària on el pare tenia un compte corrent a nom seu... i en un mes, cada filla va poder extreure el terç que li corresponia de la quantitat que hi havia al compte. Parlo de fa quasi 20 anys (els farà a l'octubre) i llavors ni idea d'això de l'Impost de Successions pel que potser, sense saber-ho, vam cometre una falta.

Però. a lo que anava, ¿qui et diu el que has de pagar d'Impost de Successions? Nosaltres (les meves germanes i jo) no és que no el volguessim pagar, és que el notari res ens va dir; al no haver-hi propietats inmobiliàries al Registre de la Propietat no hi vam haver d'anar. El que sí que vam fer va ser declarar-ho al fer la declaració de la renda (el que no recordo és com quina mena d'ingrés ho vam declarar però segur que estava ben declarat ja que la declaració ens la va fer una gestoria totalment legalitzada).

Moltes gràcies.

Muchas gracias Irina.

Entre totes les vostres respostes almenys ja tenim clar el que ens feia ballar el cap, sobre si valia la pena que herètessin els nebots.
Ara passarem a preguntar al gestor que duu el cas sobre aquests 450 mil.

La veritat és que envejo i admiro als que us sabeu moure tan bé entre tots aquests números i demés de temes fiscals, impostos, etc...

Gràcies

Íngrid

Quizá sería conveniente que vuestro asesor os detallara en qué se basa para asignar el valor de 450.000 euros. En principio, lo prudente sería declarar el inmueble por los 330.000 euros calculados por Secuitenca, pues últimamente Hacienda tiende a verificar las valoraciones que difieren mucho (tanto a la baja como al alza) de lo que sale de aplicar sus coeficientes oficiales.

Han ido averiguando que en bastantes sucesiones y donaciones recientes se sobrevaloran ciertos bienes para, en caso de venta posterior, pagar menos IRPF. Y la administración rápidamente pone en marcha los procedimientos sancionadores si el contribuyente no puede justificar con un cierto rigor técnico las bases de cálculo aplicadas. (La comunidad de Madrid es una de las que más sanciones impone en un impuesto que está altamente bonificado y las demás CCAA cada vez la emulan más por las crecientes necesidades recaudatorias).

En lo que todos coincidimos es en que lo óptimo fiscalmente es que las dos personas mayores de 75 años acepten la herencia, pues las cuotas a pagar serían igual a cero. En cambio, si el inmueble pasa a los dos sobrinos de la persona fallecida, la reducción a aplicar solo es de 50.000 euros por heredero (en vez de 275.000) y además la cuota resultante se debe de multiplicar por el coeficiente 1,5882; tal como marca el artículo 58 de la Ley del ISD, al quedar encuadrados en el Grupo III de parentesco.

Existe el riesgo con todo ello de que igualmente la Generalitat acabe reactivando de nuevo el ISD y elimine (quizá temporalmente) las bonificaciones para futuras herencias entre padres e hijos, etc; pero lo que sea será y si ahora la diferencia a pagar es sustancial, lo mejor es optar por la alternativa de tributación cero; aunque los gastos de registro de la propiedad, notario, etc puedan ser algo más elevados agregadamente por la secuencia de operaciones.
Además, tal como indica Jordi, el valor de 450.000 euros, podría ir en contra para futuras liquidaciones del ISD (e incluso en caso de venta, podría surgir conflictos con los compradores, pues a éllos se les activaría un Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales con una base de cálculo posiblemente descompensada y más en estos tiempos de precios de mercado decrecientes).

Lo que si es importante igualmente es que vuestras madres tengan al día sus respectivos testamentos, como siempre es recomendable para cualquiera de nosotros.

Hola, moltes gràcies per les respostes, Secuitenca i Jordi Bonet.

Perquè aleshores, aquest valor del pis de 450 mil se´l podrien haver estalviat? Mirant pisos similars per la zona, per veure si aquest valor sortia d'allà, hem trobat que són lleugerement més alts.

El tema dels coeficients només garantitza que no seràs objecte preferent d'inspecció, ja que en teoría el que s'ha de declarar es el valor real en condicions normals de mercat. Com hores d'ara condicions normals de mercat no n'hi-han, aixó es molt relatiu, però la administració sempre sol escombrar cap a casa.

Però donat que les hereves son majors de 75 anys gaudeixen d'una reducció de 275.000€, per tant d'impost de successions en principi res hauríen de pagar, si plusvàlua municipal, però aquesta es regeix per el valor cadastral del sol, no sent aplicable el coeficient de la generalitat.

Penso que potser el gestor o professional que us estigui portant els tràmits, aprofitant que no s'haurà de pagar per successions, hagi optat per declarar valor real, cosa que per un cantó els hi podría beneficiar a les hereves en cas de que venguessin l'immoble després de prendre'n possessió, ja que o no pagaríen o pagaríen menys plusvàlua d'IRPF. Però si no es dona aquest cas, potser fins i tot se us podría girar en contra, ja que essent majors de 75 anys es major el risc de que es torni a produïr una nova successió, ja que si opteu per declarar només per el coeficient, potser diguin que pocs anys enrere es van declarar 450.000 i que es aixó el que agafen com a referència en cas d'inspecció.

A veure si Irina que trobo que es un pou de sabiduría en materia de legislació diu que en pensa.

Bon dia Ingrid.

Amb total seguretat que és preferible que heretin la teva mare i la seva germana abans que els nebots. Al ser majors de 75 anys la quantitat a pagar serà molt baixa.

Em sembla que el càlcul a realitzar és el següent: (150.000€ de valor catastral x 2,75 x 0, = 330.000€ El 2,75 l'he tret de la taula http://www20.gencat.cat/docs/e-tributs/Documents/Instruccions%20de%20comprovacio%20valors/2012/annex_i_barcelona_2012.pdf i el 0,8 em sembla que s'utilitza sempre que es tracta d'herència.

A aquests 330.000€ s'hi ha de sumar un 3% d'aixovar quedant 339.900€, xifra que difereix bastant dels 450.000€ que indicaves pel que dubto de si estic en el correcte. Espero que els companys/es puguin ratifica-ho o esmenar-ho.

Bon dia,

Des de fa bastantes setmanes he anat seguint aquest forum buscant exemples que poguessin respondre els dubtes familiars.
De vegades sembla que ja ho entens tot i tot d'una surt un exemple que et trastoca.

El cas es que la meva mare i la seva germana han heretat un pis a Barcelona, de la seva germana que ha mort aquest hivern. Aquest pis té un valor catastral de 150.000 EUR, i a partir de no sé quins càlculs es valora en uns 450.000 EUR. Tant la mare com la seva germana són vídues i tenen més de 75 anys i malhauradament la seva salut és bastant fluixeta però amb el cap i la ment ben sans.
Afegir que l'herència deixa els 2.000 EUR de líquid dels bancs a un nebot. A part de tot això ja no hi ha res més.

Intueixo que el que els hi tocarà pagar a les dues germanes no serà una quantitat gaire alta, gràcies a la deducció per majors de 75 anys, oi?

Però, veient com pinta el futur dels impostos de successions, parlant en família, amb la mare i la tieta, ens pregunten què passaria si heretessim els nebots (el fill de l'altra germana i jo) enlloc d'elles dues. S'ha de dir que aquesta casa no serà la vivenda habitual de cap d'elles ni de nosaltres, els seus fills.

Espero haver-me explicat.

gràcies