Arguments sobre l'Impost de Successions

En base a las declaraciones de Castells, que acostumbra utilizar un lenguaje propio pitonisa ya que todo lo que dice es de lo mas inconcreto y adaptable a cualquier futuro.

"El Govern s’ha compromès a una reforma, i a fons, de l’impost sobre successions i
donacions, i així es farà. Serà una reforma que tindrà entrada en el Parlament
coincidint amb el tràmit del pressupost i que haurà d’entrar en vigor de manera
immediata. La reforma pot realitzar-se per dues vies: a través de les esmenes
apropiades a la Llei de mesures i/o per la via d’un projecte de llei específic de reforma
d’aquest impost. He utilitzat l’expressió «i/o» no de forma involuntària, perquè
aquestes dues vies no necessàriament són excloents, sinó que poden ser
perfectament complementàries."

Esta modificación supongo que contemplará la propuesta de ERC, pero rebajada por PSC y ICV.

Como esto es una auténtica tomadura de pelo intentarán taparlo con la promesa de un proyecto de ley específico, cuyo contenido real no sabremos y cuya aprobación no será para antes de 2 años. (En 2 años fallecen 62.000 catalanes)
Resumiendo, van a intentar vender la moto con más promesas como en el 2005 y 2007.
Solo se les escapa una cosa, ahora estamos los de ARIS para explicar al personal la realidad.

M'acabo de donar d'alta al web. He vist el video amb link a la home. El que és antologic del video no és el contingut, egarrifós, sino la data... ¡¡¡¡¡¡ és del 30 de maig de 2007 !!!!! i encara estem igual !!!!!!

Vot per el partit que tingui com a punts únics del seu programa la reforma de la llei electoral amb circunscripcions petites i candidats "oberts" (no llistes obertes) i la supressió del impost de succesions.

Yes we can!!!

Rolo, benvingut/benvinguda !

Ho has fet bé, només que per alguna raó el missatge ha sortit duplicat i n'he eliminat un.

També m'he permès eliminar la "CITA", doncs quan es respon al missatge que encapçala el fil, no cal fer-la. Simplement cal fer clic sobre el botó "Publicar resposta", situat a dalt o a baix de tot, a l'esquerra.
Si es respon a algun missatge en concret dels que s'han escrit entremig, es possible que convingui fer la "CITA" per aclarir a quin missatge va dirigida la resposta, si fos d'un contingut diferent al primer missatge.

En aquest cas, com que no calia i resultava tot massa llarg, dificultant la lectura, he optat per treure-ho.

Moltes gràcies per col·laborar !

Responent al que planteges, es clar, podem marxar sempre que la nostra situació personal ho permeti, cosa que gairebé mai es possible per unes o altres raons.

Però segur que és el que alguns voldrien. Per això, el que hem de fer es lluitar per a que no ens prenguin més el pèl i puguem viure on vulguem sense que ens maltractin fiscalment a causa d'el lloc on vivim.

tens tota la raó , però crec que es una pressa de pèl, expoli pels que estem censats a Cat. podem censar-nos o bé marxr ?
rolo

és la primera vegada que hi participo espero fer-ho bé

No ens oblidem dels casos en què l´hereu és un germà o un nebot, per exemple. L´impost hauria d´ésser eliminat igualment. És aberrant que el que era de l´avi no arribi a ser del nét per culpa dels impostos que han gravat el passos avi-pare-nét i avi-oncle-nét. O, què em diueu d´un pare que reparteix entre dos fills, un dels quals mor sense descendència i torna a heretar l´altre fill el que era del pare: per què ha de xuclar l´Estat, per partida doble i amb tipus augmentats?.

Home, a mi també em fà rabiar el fet de que a altres comunitats gairebé no es pagui res, però realment el que m'esparvera (i als meus pares també), es el fet de que hi-hagi una discriminació entre català viu i català mort, així que amb una visió realista de la situació actual, i de la poca voluntat dels nostres governants per abordar reformes profundes a curt plaç...

CREC QUE PRIMER HEM DE LLUITAR PER ACONSEGUIR QUE COM A MININ UNA SUCCESSIÓ NO TINGUI UN TRACTE PITJOR QUE UNA DONACIÓ.

Las grandes fortunas, que no tienen problema en disfrutar de una vivienda en cada comunidad autónoma, que no están obligadas a fichar en su puesto de trabajo cada mañana, y viajan sin problema, se están marchando de Catalunya.

Las ayudas a la dependencia no llegan. Los hijos han de dejar su trabajo para poder hacerse cargo de sus padres... pero a la hora de heredar, la Generalitat quiere su trozo de pastel sin preguntar antes lo que se ha dejado de ingresar, y lo que se ha gastado en atención a nuestros mayores. Intentad deducir como gasto de última enfermedad los gastos de cuidadores y demás cantidades pagadas por los hijos cuando la pensión de sus padres no alcanzaba a cubrirlos. Se reírán de vosotros. Eso sí, el terrenito del pueblo, la vivienda... se valoran a precio de oro y la exención de esta última se queda corta.

Los coeficientes que se aplican sobre el valor de los inmuebles para el año 2008 son superiores a los del 2007. A efectos impositivos no hay crisis en el mercado inmobiliario.

som la comunitat que paga més en tot
Autopistes,combustible (impost sanitari),impost de succecions i on l´IPC es mes alt.
¿que passa amb els nostres polítics ? no saben, no volen o no poden fer com les demés autonomies.
Si aixó es així, la veritat es que no ens interessen politics com aquests.

Xavier

LA INFORMACIÓ CONTINGUDA EN AQUEST ARTICLE CORRESPON A LA LLEI SOBRE L'IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS VIGENT EN EL MOMENT EN QUE ES VA CREAR AQUEST FÒRUM.
TOT I QUE MOLTS DELS ARGUMENTS EXPOSATS AQUÍ SEGUEIXEN SENT VÀLIDS I RECOMANEM LA SEVA LECTURA, CAL INFORMAR-SE ADDICIONALMENT SOBRE LES MILLORES INTRODUÏDES RECENTMENT. LES TROBARÀ A L'APARTAT CORRESPONENT DE LA NOSTRA PÀGINA WEB, AL QUE POT ACCEDIR DIRECTAMENT FENT CLIC AQUÍ.

Què diuen alguns dels nostres polítics per a defensar aquest impost:

Ells diuen: Es un impost progressiu perquè els rics paguen més que els pobres i social perquè així es redistribueix la riquesa.

Nosaltres diem: Ho es sobre el paper, però en la realitat qui diu això o ens enganya o es un ignorant, "qualitats" greus per a qualsevol ciutadà, però encara molt més per a un polític.

Als rics no els hi preocupa aquest impost, ja que gaudeixen de prou instruments legals per evitar-lo, com ara, trasllat a una altra Comunitat Autònoma, creació de societats, etc. per Llei, Les herències d'empreses estan exemptes del 95% de l'impost.

Els que no tenim advocats al nostre servei, es a dir, de les classe més desafavorides fins a la classe mitja, som sobre qui recau tota la càrrega d'aquest Impost.

Per tant, aquest Impost deixa de tenir la funció social de distribució de la riquesa que potser en algun moment havia tingut i passa a ser un mer instrument recaptatori especialment centrat en les famílies de classe treballadora.


Ells diuen: Ja hem legislat una exempció de l'habitatge familiar, fins a un límit de 500.000 euros.

Nosaltres diem: Certament, però, per començar, perquè hi ha un límit d'aquesta exempció? Si el concepte per a l'exempció es l'habitatge familiar, ho es a tots els efectes, no hi hauria d'haver límit. Sobre tot quan sabem que el valor dels immobles s'ha de calcular segons la fórmula imposada per la Generalitat.

Però més important que el que diuen, es el que callen, doncs els nostres polítics, al reglamentar aquesta exempció, hi van afegir dues condicions que moltes vegades la fan inviable.

Es requisit imprescindible que s'hagi viscut en aquest habitatge en els dos últims anys, cosa que no succeeix si, per exemple per malaltia o per necessitat d'estar supervisat i cuidat diàriament, s'ha hagut d'ingressar en una residència, un hospital o anar a viure amb els fills o familiars, etc. També es perd l'exempció si s'ha hagut de llogar l'habitatge, potser per fer front a despeses de malaltia o de residència, encara que hagi estat per menys de dos anys. (Aquest aspecte ha estat modificat per la Llei 19/2010).

En qualsevol cas, no oblidem que aquesta exempció està subjecta a que l'habitatge no es pugui vendre en un termini de cinc anys, doncs si es fa, la Generalitat passa a cobrar l'Impost de Successions sobre aquesta part que s'havia declarat exempta.(Aquest aspecte ha estat modificat parcialment per la Llei 19/2010).

Ells diuen: Es un impost per gravar el fet de rebre uns bens sense haver fet cap esforç per aconseguir-los.

Nosaltres diem: Això es molt discutible, doncs la majoria de les herències son patrimonis familiars i per aconseguir, preservar i augmentar els quals generalment hi ha treballat gran part de la família més directa, hereus inclosos.

Quin esforç ha fet l'Administració per a merèixer endur-se'n un 30% o més d'aquest patrimoni?

Es que no ha rebut prou diners recaptant tots els impostos que han recaigut sobre aquest patrimoni a través dels anys?

Es que la feina de l'Administració consisteix en seure tranquil·lament, cobrar cada any els impostos de tota mena que te establerts i esperar cada trenta, vint, deu anys o de vegades, desgraciadament, molt menys,
a que es mori el que es propietari en aquell moment d'un mateix patrimoni i endur-se'n, una vegada rere l'altra, una bona part del que va quedant d'aquest patrimoni?

Es important ressaltar que el nivell de tributació d'aquest impost es de tal magnitud que, en molts
casos, els hereus han de malvendre part de l'herència o be endeutar-se, per poder fer front al pagament a l'Agència Tributària de la Generalitat. Fins i tot s'ha donat el cas de persones que han hagut de renunciar a l'herència davant la impossibilitat de vendre-la o d'obtenir un crèdit i pagar l'impost en el termini exigit.


Ells diuen: Es un tribut cedit per l'Estat i no el podem eliminar.

Nosaltres diem: D'acord. Així ho han entès més de la meitat de les Comunitats Autònomes, entre les quals moltes son equiparables a Catalunya, com Madrid, València, Euskadi, etc. i algunes governades pel mateix partit (Cantàbria, Balears, Castella-La Manxa) que apliquen una reducció del 95% al 99% a l'escala de l'Impost. Això significa que, davant un mateix fet, un ciutadà de Catalunya paga per Impost de Successions entre 40 i 100 vegades més que el que pagaria si residís, per exemple, a Madrid o València.


Ells diuen: Tenim un problema de finançament que no ens permet prescindir de l'ingrés que suposa aquest tribut en els Pressupostos catalans.

Nosaltres diem: Si d'altres Comunitats ho han fet no deu ser tant complicat i el nostres governants haurien de ser prou llestos per aprendre dels que ho fan millor que ells, en lloc de tancar-se dins la seva closca i no voler veure la realitat exterior.

Ja hem vist què han fet a finals del 2.008 els nostres Diputats a Madrid quan s'han votat els Pressupostos de l'Estat. Ara ens volen convèncer de que ja tenim un finançament just o, el que seria pitjor, que encara no el tenim però que està en vies de solució per al 2.010 o el 2.011. En qualsevol cas, s'han justificat per votar a favor dels Pressupostos de l'Estat i nosaltres seguim pagant l'Impost de Successions.

Tant de bo a darrera hora, els nostres polítics tinguin el suficient valor per a aconseguir el finançament que Catalunya es mereix i també tinguin la honradesa d'escoltar-nos i, en conseqüència, d'equiparar d'una vegada les taxes i impostos, inclòs el de Successions, als que es paguen a les Comunitats Autònomes més avançades !

----------------------------------------------------

SI HI HA ALGUN ERROR EN ALGUNA DADA EXPOSADA EN AQUEST ARTICLE, ES PREGA HO RECTIFIQUEU.