14/02/2010 - Opinió - Les notes de Joan Tapia

EL PERIÓDICO.CAT
Opinió
Les notes de Joan Tapia
Publicat 14/02/2010

El nerviosisme dels mercats continua marcant el debat i fins i tot el Rei s’inquieta per la falta de qualsevol acord davant de la crisi. I més coses. El PSC pateix una inoportuna polèmica sobre la futura coalició de govern. I volen ‘liquidar’ Garzon per voler investigar els crims de la guerra civil.

Antoni Castells, conseller d’Economia
L’actiu del rigor intel·lectual
6,5 APROVAT

És el conseller d’Economia amb més temps al càrrec (Pasqual Maragall el va nomenar el 2003) i també amb més prestigi i suport de l’opinió informada. El rigor tècnic amb què va portar la fatigosa negociació del finançament autonòmic hi ha contribuït. I acaba de presentar un projecte de llei de successions i donacions que no només suposa una rebaixa substantiva del gravamen, sinó que també representa la pràctica desaparició de l’impost per al 94% dels declarants. I es fomenta –també en les donacions a menors de 35 anys– el manteniment i la creació d’empreses. Després d’aquesta llei, continuar exigint la supressió total de l’impost, com fan el PP i CiU, és donar prioritat al 6% dels patrimonis, els més elevats.

Ara fa unes setmanes, l’acord va ser laboriós perquè ICV tenia unes altres prioritats abans que les de Castells i ERC. Llavors el tripartit va fer un pa com unes hòsties en la batalla mediàtica i ara l’aprovació final del projecte havia de capitalitzar la reforma. El tòpic que l’esquerra aclapara el ciutadà amb impostos salta pels aires.
Tot i això, el PSC ha sucumbit al vici congènit del tripartit, el de tapar l’obra de govern amb polèmiques absurdes. I Castells, en lloc de vendre la rebaixa de successions, s’ha vist immers en un embolic absurd sobre les coalicions de govern. Ernest Maragall, que va tirar endavant la llei d’educació amb el suport de CiU i un constatable mal humor d’ICV, ha dit que hi ha «fatiga» de tripartit i que els catalans no votaran una altra vegada l’«artefacte». I Castells, que va sortir en defensa de Maragall, ha tirat més llenya al foc.

La coalició amb ERC i ICV no ha estat fàcil. Però el mateix Maragall afirma que el tripartit té un balanç positiu. I el 47% dels catalans l’aproven, segons les dades del CEO. Una altra cosa és la impenitent bel·ligerància de l’opinió publicada. El que és inexplicable és obrir ara el meló. Primer, perquè en una campanya electoral dura no es qüestiona el que s’ha fet durant sis anys. Segon, perquè les coalicions de govern es discuteixen l’endemà de les eleccions. I l’interès del PSC, com el de CiU, és arribar-hi amb el màxim nombre de diputats. Quan Artur Mas ha llançat la seva campanya electoral és suïcida obrir una discussió interna en el si socialista i llançar ombres sobre el lideratge del candidat. Els ajustos després, mai abans de les eleccions.

Castells, puntal i indiscutit numero dos del PSC, s’ha despistat a l’alimentar la polèmica i no vendre allò que Jordi Pujol en deia «obra feta». La mitjana entre l’encert i l’error li treu el notable alt i el deixa en l’aprovat. Però el PSC hauria de saber que pot pagar cars els alleujaments públics. Potser fruit del fet que existeixen carències en el debat intern.

.../...

Llegir aquí: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=687110&idseccio_PK=1008