01/12/2009 - CATALUNYA OBERTA - Editorial - Successions: principi d'acord

Montser Dl 25 Gen 2010, 10:34

CATALUNYA OBERTA
Editorial
Successions: principi d'acord
Publicat 01/12/2009

Després de moltes negociacions, desmentits i entrebancs, dues de les formacions que integren el Tripartit han anunciat un acord per la reforma de l’impost de successions i donacions. El PSC i ERC tiraran endavant una reforma que afectarà sobretot a les rendes mitjanes. El projecte preveu, entre altres coses, elevar el mínim exempt de tributació per successions a 500.000 euros en el cas d’herències entre cònjuges i a 400.000 en el cas dels fills (actualment és de només 18.000 euros).

Convergència i Unió s’ha avingut a negociar la rebaixa amb el Tripartit, tot i que ja fa temps que en demana la supressió. Es tracta d’una posició realista: la proposta d’Antoni Castells no és al cent per cent el que demanava Artur Mas, però apunta en la bona direcció i afavorirà un segment importantíssim de la població catalana. De manera que és probable que la reforma acabi comptant amb el suport del PSC, CiU i ERC, en un esquema semblant al que ja ha passat en altres reformes importants, com la LEC (Llei d’Educació de Catalunya).

El tercer membre del Tripartit, ICV ha persistit a quedar allunyat (un cop més) de la centralitat de la societat catalana, mantenint una postura equívoca i demagògica. Joan Herrera defensa que cal modificar l’impost perquè “les grans fortunes que l’eludeixin deixin de fer-ho”, però no explica com ho faria, cosa que demostra que amb aquest assumpte només va a la cacera d’un grapadet de vots despistats de l’esquerra més extrema i més aliena al món real.

On Joan Herrera l’encerta és en protestar perquè “un govern de tres ha de fer acords de tres”. Té més raó que un sant. Així hauria de ser un veritable govern de coalició en un país civilitzat. No és el cas del nostre Tripartit, però, perquè José Montilla no té cap capacitat de lideratge i governa a salt de mata, sense programa i pactant amb qui pot. Però a Herrera també caldria exigir-li una mica de coherència: si tan incòmode està en un govern que massa sovint fa lleis “de dreta”, té la porta oberta per marxar. Ho farà? Ai, el poder!

Llegir aquí: http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view/editorial/2913