02/10/2009 - CATALUNYA OBERTA - Editorial - És l'economia, estúpids!

CATALUNYA OBERTA
Editorial
És l'economia, estúpids!
Publicat 02/10/2009

L'any passat, el debat de Política General acabava amb una resolució pactada in extremis del Tripartit més CiU en favor d'un bon finançament. Ahir, la qüestió nacional a penes va aparèixer el darrer dia del debat i el més destacat va ser l'aprovació, per part de PSC, ICV i ERC, d'una resolució que insta el Govern a reformar l'impost de Successions i Donacions per fer-lo més just. CiU s'hi va oposar, ja que en demanava, directament, la supressió.

Què significa això? Que tot el debat va tenir un fort component econòmic, marcat per l'ombra ominosa d'una crisi sense precedents i la desorientació cada cop més palpable de l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. A falta d'un any per les eleccions catalanes, CiU i PSC ja van assajar els que seran alguns dels seus arguments de campanya. I semblen haver-se inspirat en aquell Bill Clinton del 1992 que va derrotar un George Bush (pare), eufòric per la victòria de la Guerra del Golf, amb una simple exclamació: "És l'economia, estúpids!"

En uns Estats Units castigats per la crisi, no li va valer de res a Bush l'èpica patriòtica i militar. Artur Mas sembla haver-ho entès així, de manera que les qüestions econòmiques i fiscals van passar a primer terme. El mateix deu pensar Joan Puigcercós, que finalment no va presentar al Parlament una moció que hauria trencat el Tripartit i hauria aixecat molta polseguera: la de suport a noves consultes sobiranistes estil Arenys de Munt. L'esperit d'Arenys, com se'l va batejar en el seu moment, ha durat a penes tres setmanes. I l'anunci de Puigcercós que s'ha acabat l'Estat de les autonomies i no hi ha altra sortida que la independència no va generar sinó rialletes sornegueres dels diputats. Ja el coneixen.

El debat ha permès visualitzar la consolidació del Tripartit com a oferta política que, tot i no ser coherent ni harmoniosa, té com a capital importantíssim el poder compartit i la voluntat de no perdre'l. El PSC, ERC i ICV estan avui menys preocupats pels seus resultats particulars que pel global dels tres socis, i tots signarien ara mateix baixar cinc o vuit diputats, a condició que la suma total fos 68 (la majoria absoluta a la cambra). Potser a ERC li costarà alguns vots no treure el tema d'Arenys, però als republicans ja els està bé mentre se'ls quedi el PSC. Això ho saben Montilla i Puigcercós que, a part de dedicar-se algunes canonades amb salves de cara a la galeria, mantenen una total sintonia.

Pel que fa a CiU, Artur Mas va aprofitar el debat per fer propostes econòmiques a mida del seu electorat tradicional i per consolidar-se com a alternativa. De cara a les eleccions de l'any que ve, la crisi bufa al seu favor, perquè les crisis sempre penalitzen qui és al govern. I Artur Mas disposa també d'un nou avantatge: la imatge de Zapatero, que abans sumava i generava simpaties a Catalunya, ara li pesa a Montilla. Li pesa com una llosa.

Llegir aquí: http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view/editorial/2135