13/12/2009 - Política - L'Opinió - Les notes de Joan Tapia

EL PERIÓDICO.CAT
Política
L'Opinió
Les notes de Joan Tapia
Publicado 13/12/2009. Edición impresa.
Joan Tapia

Només el ‘cas Haidar’ ompliria la secció. La ‘mani’ de la UGT i CCOO es fa mentre escric aquestes línies i Paco Granados, vicepresident de Madrid, ja ha acusat els sindicats de «traïdors». La cosa promet. Sobre els referèndums, el director del diari m’emplaça a escriure’n dilluns.

En la lògica socialdemòcrata l’impost de successions és un fusell redistributiu. En l’ètica del capitalisme és l’únic impost directe just. No s’han de gravar rendes ni guanys ni patrimonis perquè es danya la creació de riquesa. S’ha d’impulsar l’acumulació de capital dels emprenedors. Després els hereus han de pagar. Molt. Aquesta és la causa de moltes fundacions americanes. El francès Jean Jacques Servan-Schreiber, quan als 60 va voler fer un partit d’esquerra liberal procapitalista, va proposar abolir l’herència. Cosa que, per cert, va plagiar aquí (unes setmanes) Josep María Figueras, el fundador d’Habitat que va presidir la Cambra, quan va voler fer política (sense èxit). Però la lògica socialdemòcrata i la liberal s’han de revisar. Avui les grans fortunes no paguen successions. O perquè estan ben domiciliades fiscalment o perquè han aconseguit exempcions per estar lligades a empreses familiars. El pagament de l’impost qüestionaria la continuïtat empresarial. Avui a Espanya l’impost de successions, com el de patrimoni fins que ZP el va liquidar, el paga la classe mitjana. No paguen els propietaris però sí que ho fan els seus enginyers. Bé, en realitat només es paga a Catalunya perquè a la majoria d’Espanya ha estat abolit del tot pel PP per poder seduir la classe mitjana.
Per aquesta raó el PSC i Esquerra Republicana, que coneixen la realitat, proposen una reducció substancial dels que paguen l’impost. Però ICV es rebel·la. Vol aixecar la bandera de l’esquerra autèntica davant de la que es doblega.

Tenen raó José Montilla i Joan Puigcercós amb l’aval tècnic d’Antoni Castells. Però no estem en un seminari universitari. Un Govern per treure lleis necessita una majoria. I el president, sense ICV, no la té. No pot aprovar un projecte que acabaria amb una discriminació als catalans. És clar que si CiU vol (només amb l’abstenció) el projecte tira endavant. I a CiU li costarà força oposar-s’hi.

Però el president de l’Executiu català no en surt ben parat. Si la reforma s’aprova serà gràcies al convergent Artur Mas, com ja es va aprovar la llei d’educació. I, en tot cas, es visualitza que l’aposta del tripartit, impecable per a l’alternança, ensopega amb petits problemes pràctics.

¿Pot rectificar ICV? Ho hauria de fer… Però temo que la fugida de Joan Saura sigui un punt de no retorn. Ha estat fruit d’una confluència il·legítima entre l’entusiasme alternatiu dels postcomunistes i l’assetjament de la dreta mediàtica. Tots dos han avortat l’intent d’un ecosocialisme realista a l’esquerra del PSC. I de rebot li han clavat un punyal al president. Montilla guanya punts en centralitat però el seu pragmatisme es va quedant sense majoria raonable.

.../...

Leer aquí: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=669949&idseccio_PK=1008