01/11/2009 - SEGRE.COM - Economía - L'últim tribut

SEGRE.COM
Economía
L'últim tribut
Publicada 01/11/2009
H. C.
Lleida

Els lleidatans van pagar el 2008 més de 34 milions d'euros per l'impost de successions i creix el debat de cara a reformar-lo

L'impost de successions torna a ser actualitat al Parlament i als autobusos de Lleida, des que una associació oposada al tribut va iniciar una campanya en contra seu. Però cada dia moren desenes de lleidatans i les nombroses herències van comportar a la Generalitat 34 milions d'euros en la liquidació de l'impost. Ara s'impulsa la seua reforma per evitar casos injustos en què fins i tot es renuncia al llegat per impossibilitat de pagament.

"La primera sorpresa la va tindre el meu pare quan va anar al banc per anul·lar les targetes de la meua mare, que havia mort feia poc, i, com que tenien els comptes a mitges, el 50% del saldo estava bloquejat." Fins llavors, el viudo, pare d'Eva Millán, no sabia res de l'impost de successions, però llavors es va veure en l'embolic de calcular quant havia de pagar pel llegat de la meitat del patrimoni que havia compartit amb la seua dona: els comptes, l'habitatge habitual i una "caseta modesta a Piera que havien construït durant anys els caps de setmana" i que amb el pas del temps s'ha revalorat.

El pare d'Eva té 73 anys, està jubilat i cobra 900 euros al mes de pensió. Ara n'ha d'abonar 13.000 per heretar la meitat del que va pagar amb el seu treball. "He calculat que a Madrid hauria pagat entre 120 i 130 euros". "El paradoxal és que la meua mare estava malalta, va fer testament i va morir pensant que ho deixava tot arreglat", explica Eva: "L'alternativa és incomplir la seua voluntat, acceptar la legítima i pagar entre el meu pare, el meu germà i jo 7.000 euros. Es un impost cruel", sentència.

Dos anys després de l'última reforma de l'impost de successions, el debat ha tornat amb virulència. Una lúgubre però eloqüent campanya de l'associació NOsuccesions ha decorat l'autobús de la línia 17 de Lleida per reivindicar la reforma profunda del tribut a Catalunya, on "pot suposar el 30 per cent de l'herència", afirma l'associació. Al Parlament, la discussió ha acolorit de nou la fina línia entre dreta i esquerra. CiU i Partit Popular demanen suprimir l'impost o deixar-lo en la seua mínima expressió, argüint que així ho fan la majoria d'autonomies a l'Estat i que el tribut grava en definitiva l'estalvi familiar. Per als grups del tripartit, l'impost s'ha de reformar per evitar les injustícies que encara produeix, però no pot desaparèixer en defensa de la teoria bàsica keynessiana de la redistribució dels recursos.

El diputat del PSC-Ciutadans Antoni Comín, que va ser ponent al Parlament quan se'n va abordar la reforma de l'any 2005 (finalment avortada), afirma que "l'any passat 110.000 persones van pagar l'impost a Catalunya i d'elles gairebé un 60 per cent va pagar menys de 300 euros. El 15 per cent, és a dir, 17.000 contribuents, van pagar el 85 per cent de les liquidacions, és a dir, un total de 850 milions d'euros", de manera que "tenim marge" per poder modificar el tribut.

Jesús Zamarreño, portaveu de l'associació NOsuccessions, explica en canvi que "una persona que hereti 250.000 euros dels seus pares pagarà a Catalunya 38.846 euros d'impost; però un veí de Madrid pagarà només 405 euros i al País Basc, zero".

L'abisme entre autonomies provoca, segons els partidaris de suprimir l'impost, la fuga fiscal: alguns grans patrimonis es domicilien als afores de Madrid, a Navarra i al País Basc per aquest motiu, confirma el catedràtic emèrit de dret financer i tributari de la UdL, Xavier Cors; "però és una ficció", perquè potser les comunitats rebaixin l'impost per atreure fortunes, pero "compensaran el que ingressin de menys amb la recaptació d'aquestes rendes". Per Cors, el sistema s'hauria d'ajustar a un mínim comú i a Catalunya podria encaminar-se a eximir de l'impost "l'habitatge i els petits negocis, que és on es donen els casos més injustos".

A Catalunya, la Generalitat va recaptar per liquidar l'impost de successions i donacions 553,6 milions d'euros el 2005 i l'any passat, 972 milions, mentre que per a aquest 2009 s'han pressupostat ingressos pròxims als 991 milions d'euros. "És l'únic impost que ha crescut malgrat la crisi", afirma el diputat de CiU Antoni Fernández Teixidó. Però el Govern sosté que l'increment es deu a l'actualització del valor del patrimoni i a l'augment de les donacions en vida des del 2008, any de la reforma tributària. A Lleida, les liquidacions van sumar l'any passat 34.473.384,33 euros, davant dels 18.793.244,15 del 2005. Aproximadament suposa uns 80 euros per lleidatà. Per l'advocada Jordina Sonet, especialitzada en dret hereditari, en alguns casos "hi ha familiars que han renunciat a l'herència per no poder pagar".

També hi ha hagut embargaments per falta de pagament de l'impost dins de termini (de sis mesos a dos anys, segons l'última reforma). "El que veig cada dia és que els rics no paguen aquest impost, perquè se les pensen totes. Afecta sobretot les classes mitjanes estalviadores. El més habitual és que paguin entre 20.000 i 70.000 euros."

Sigui com sigui, la reforma s'inclourà probablement en la llei d'acompanyament dels pressupostos per al 2010 i s'haurà d'abordar de manera que les arques de la Generalitat, ja maltractades per la crisi, no pateixin en excés la reducció de la recaptació. El debat començarà en els pròxims dies.

Leer aquí: http://segre.com/nc/noticies/detall-de-la-noticia/article/lultim-tribut/199/