31/01/2010 - SEGRE.COM - Comarques - Economia Impostos locals - Diferències de fins a 200 euros en el rebut de l'IBI entre capitals de comarca

SEGRE.COM
Comarques
Economia Impostos locals
Diferències de fins a 200 euros en el rebut de l'IBI entre capitals de comarca
Publicat 31/01/2010
J. martí
Lleida

L'import mitjà del rebut de l'IBI en capitals de comarca varia fins a un 180% i la diferència arriba al 65% en les taxes de vehicles i escombraries

L'import mitjà del rebut de l'impost de béns immobles (IBI) registra variacions de fins a un 180 per cent entre les capitals de comarca de Lleida, ja que entre les més barates i les més cares hi ha més de 200 euros de diferència. La disparitat de la pressió fiscal en les taxes locals també és notable en d'altres com la de recollida d'escombraries o l'impost de vehicles, amb diferències que arriben a ser del 65%.

El recent debat sobre l'impost de successions a Catalunya ha posat de manifest la gran diferència que hi pot haver entre les diferents comunitats autonòmiques a l'hora de pagar la mateixa taxa. I és que mentre que algunes comunitats pràcticament han suprimit aquest impost, d'altres el mantenen vigent, com Catalunya, encara que ara n'hagi aprovat una reforma a la baixa.

No obstant, no és necessari passar d'una autonomia a l'altra per trobar diferències significatives en la pressió fiscal. Només cal anar d'un municipi a un altre dins de la mateixa demarcació de Lleida. Les capitals de comarca en constitueixen un bon exemple. L'estadística de la direcció general del Cadastre sobre l'exercici del 2008 demostra que l'import mitjà del rebut de l'IBI d'urbana (la contribució urbana) varia en més de 200 euros entre les localitats més barates (Sort i el Pont de Suert, amb 127 i 147 euros, respectivament) i les més cares (Lleida, Balaguer i Cervera, amb 367, 344 i 334 euros, respectivament).

En general, i tret d'alguna excepció com Cervera, surt més car als municipis amb més habitants. També s'ha de tindre en compte que l'ordre en aquest rànquing no és sempre en relació amb el del coeficient que aplica cada ajuntament, ja que els de Balaguer, Mollerussa, Cervera o Solsona són més alts que el de Lleida. Això és així per la distància -a vegades abismal- que hi ha entre els valors cadastrals vigents en cada municipi. Algunes diferències resulten difícilment explicables per més que els valors hagin estat revisats en anys diferents. Segons el Cadastre, el valor mitjà per unitat residencial a Lleida ciutat era el 2008 de 85.576 euros, gairebé vuit mil euros menys que a Solsona (93.040) i set mil menys que a les Borges (92.314), quan aquestes dos localitats van ser revisades el 2006, només un any després que a la capital provincial. Així mateix, el retard a portar a terme aquest procés provoca situacions com ara que el valor cadastral mitjà a Balaguer fos el 2008 el més baix de totes les capitals comarcals, amb només 33.417 euros.

La disparitat fiscal entre municipis no se circumscriu únicament a l'IBI, sinó que es repeteix en la resta dels principals impostos locals, com el de vehicles o el de recollida de les escombraries. Com que els imports mitjans per rebut són més modestos, la diferència és menor, però percentualment arriba fins al 65%. Així, la quantitat que s'ha de pagar per la recollida de les escombraries a Mollerussa per habitatge, 62,86 euros, és gairebé 40 euros més baixa que a Vielha (102). Aquesta comparació es capgira totalment en l'impost de vehicles, ja que per un cotxe d'entre 12 i 16 cavalls fiscals s'han de pagar 43 euros menys a Vielha (100,72) que a Mollerussa (143,88), que lidera el rànquing de capitals més cares juntament amb Balaguer i Tàrrega. Les diferències entre el que cobra cada ajuntament per aquestes dos taxes conté una singularitat respecte a l'IBI: en aquest cas, el nombre d'habitants té molta menys importància. En l'impost de vehicles, Balaguer, Mollerussa i Tàrrega apliquen el màxim coeficient multiplicador de les tarifes base permès per la llei (2) i la Seu el frega amb l'1,98. Tots quatre superen així l'índex vigent a Lleida ciutat, que és de l'1,90, i Cervera gairebé l'iguala, a l'aplicar l'1,89.

En la recollida d'escombraries passa el mateix. El que es paga per habitatge a Vielha, les Borges Blanques i Solsona supera la tarifa vigent a Lleida per als carrers de primera categoria (hi ha sis categories), i en municipis com Sort, Cervera, Tremp i la Seu és similar al dels carrers de segona de Lleida.

Pel que fa als altres dos grans impostos locals, instal·lacions, construccions i obres (ICIO) i plusvàlua, els municipis amb més població tornen a liderar el rànquing de més pressió fiscal.

Al marge de les capitals de comarca, és clar que a menor mida, menys pressió fiscal. Uns quants exemples: el rebut mitjà de l'IBI el 2008 en localitats tan petites com Llimiana (Pallars Jussà), Bellaguarda (Garrigues) i Maldà (Urgell) era de 28, 38 i 52 euros, respectivament, davant dels 244,10 d'Alcarràs, 293,34 d'Alpicat i 227,39 de Guissona. És clar que, en contrapartida, els serveis que reben els seus veïns també acostumen a ser menors. Precisament, els alcaldes solen justificar la pressió fiscal que apliquen en funció dels serveis que ofereixen els seus consistoris (vegeu la pàgina 5).

Llegir aquí: http://www.segre.com/nc/noticies/detall-de-la-noticia/article/diferencies-de-fins-a-200-euros-en-el-rebut-de-libi-entre-capitals-de-comarca/199/