N'estic tip, per això dic PROU.

Crec, que per als polítics no és el mateix una associació amb 6.000 inscrits,
con que si fóssim 50.000 aquí si que els fariem molta "pupa" per a les pròximes eleccions, em reitero (en algun post ja està dit), la difusió que fem els forers és tan important, tan important......... familiars, amics, anar als comerços a difondre la nostra web, centres civics (si pot ser de gent gran), via fòrums internet, premsa, etc., cal treure temps disponible entre tots nosaltres, no baixar mai la guàrdia, no desanimarse.

Com dius tu "nestictip" cal anar per feina.

Com diu algun forer " VENCE QUIEN RESISTE "

Salutacions

jordibonet escrigué:
recordeu que falta poc mes d'un any per les autonòmiques, i haurem de fer força soroll i en moments estratégics.

Ens d’altres llocs del fórum he llegit la mateixa frase, però alerta: les eleccions seran d’aquí un any, com a molt tard!! Qualsevol dia es poden veure obligats a convocar eleccions anticipades (no oblidem que al govern hi ha tres partits, i les discusions-desavinences aquests propers mesos aniran en augment), o per altra banda, aprofitant qualsevol excusa, si veuen que així hi podrien sortir beneficiats, en qualsevol moment poden decidir convocar eleccions anticipades de mutu acord.

Així que cal anar per feina, difondre el nostre missatge i empènyer a la gent. No ens refiem que tenim tot un any per anar fent i apliquem-nos la dita popular: “No deixis per demà el què puguis fer avui”.

Vinga, som-hi. Mobilitzem-nos, despertem-nos, fem-nos sentir!!

I jo com a responsable dels quartos, t'agraeixó també la teva crida a la col·laboració econòmica.

Altanto!, que encara que hem assolit el pressupost que teníem previst per fer publicitat a autobusos, no ens podem aturar, hi-han persones que obliden amb facilitat, i per tant es imprescindible mantenir la pressió mediàtica, nosaltres mire'm d'aconseguir tota la que podem de franc, però no podem tindre la seguretat de que en els moments crítics tindrem la atenció dels medis, recordeu que falta poc mes d'un any per les autonòmiques, i haurem de fer força soroll i en moments estratégics.

Quan vam començar això, força gent em deia "No podreu tirar endavant", "Això no ho tocaran", "Es impossible", ...

I la meva resposta sempre ha estat: SI NO FEM RES, SEGUR que ni ho tocaran, serà impossible, etc.

CAL fer aquestes coses precisament per plantar cara i aconseguir, encara que sigui en una mínima part, que alguna de les teves raons del "N'estic tip" no s'apliqui a aquest cas.

Si volem estar segurs de que ningú tocarà res, quedem-nos a casa, no participem en cap iniciativa reivindicativa, anem despotricant a les tertúlies públiques i privades sobre els governants i finalment anem a votar a unes sigles amb les orelleres posades, sense ni haver llegit críticament el seu programa.

Moltes gràcies per les teves reflexions i per la teva crida. Junts ho aconseguirem, però el que cal es que s'ens ajunti més gent i que, en general, tothom en prengui consciència.

N’estic tip que els representants del poble no escoltin al poble.
N’estic tip de promeses que mai es cumpleixen i d’excuses de malpagador.
N’estic tip de sentir mitges veritats per tapar mitges mentides.
N’estic tip que cada 4 anys em demanin el vot com aquell qui demana un xec en blanc sense cap contraprestació.
N’estic tip que ningú assumeixi responsabilitats quan les coses no es fan, no es fan bé o no funcionen.
N’estic tip de veure que quan van maldades tots es van passant les culpes i a les celebracions tots volen sortir a la foto per penjar-se la medalla.
N’estic tip de no poder demanar comptes a ningú.
N’estic tip de veure que la Justícia és “un cachondeo”.
N’estic tip de veure injustícies indignants.
N’estic tip de veure que qui més grossa la fa, més impune en surt.
N’estic tip que s’aprofitin de la manca d’informació i de la desinformació de la gent.
N’estic tip que es pensin que som rucs.
N’estic tip que s’aprofitin de la bona fe de la gent.
N’estic tip que facin i desfacin segons la seva conveniència.
N’estic tip que ens prenguin per babaus i se’n riguin a la nostra cara.
N’estic tip de veure que qui sempre rep és el més dèbil.
N’estic tip de veure que els qui paguem sempre som els mateixos.
N’estic tip de veure que qui més té menys paga.
N’estic tip de treballar per mantenir una colla de panxacontents i vividors.
N’estic tip de trifulques que ni em van ni em venen i els temes que realment ens importen sempre es queden a l’aigüera.
N’estic tip que, com a català, em menyspreïn aquells que es beneficien de l’esforç i del treball de tot el poble català.
N’estic tip de subvencionar el funcionariat extremeny, el “señorito” andalús i les multinacionals amb seu a Madrid.
N’estic tip que quan se’ls acaben els calers l’únic que se’ls ocorreix sigui apujar impostos.
N’estic tip que em controlin fins l’últim cèntim que guanyo i jo no pugui saber ni decidir on van a parar els meus impostos.
N’estic tip de sentir queixes de tothom i veure que ningú es belluga.
N’estic tip de lamentar-me per tot i no fer res. Ja n’hi ha prou. Tot té un límit i la meva paciència s’ha acabat. Plantem cara, fem sentir la nostra veu, tard o d’hora ens sentiran encara que no ens vulguin escoltar.
Per alguna cosa s’ha de començar i l’Impost de Successions i Donacions n’és un bon motiu: algú coneix un cas d’espoli més aberrant? Doncs som-hi. Ells no ho esmenaran. Recordem-los que la sobirania és del poble i que ells estan al nostre servei. De tant en tant cal refrescar les regles del joc per a que ningú se l’hi oblidin.

Des d’aquí aprofito per fer una crida a tot aquell que entra a aquest fórum, hi fa una ullada i pensa: “Aquesta gent té raó, però no se’n sortiran”. Jo també ho vaig pensar, però què carai, el més difícil és engegar una iniciativa com aquesta i això ja està fet, aquí em sembla que hi ha gent que hi ha dedicat i hi dedica molts esforços, no deixem que es perdi la seva feina (alguns se n’alegrarien). Val la pena recolzar-los si de debò hi estàs d’acord: inscriu-te, col.labora activament si pots, fes un donatiu econòmic si està dins les teves possibilitats, o simplement difon aquesta web i el seu missatge.

Si no ens pregunten què volem, diguem-ho ben fort i clar perquè ho sàpiguen. Després no ens queixem, perquè si no fem res potser és que ens ho mereixem.