Un altre cop una derrera una altre

Gràcies pels vostres comentaris.
El cert és que fins i tot havia pensat enviar-li una carta al Molt Honorable President, ja que estic convençuda que el meu cas per desgràcia no és l'únic. Estic farta de que sempre haguem de ser "els del mig" els que paguem per tot. Els d'avall per què no en tenen i els de sobre per què ja sabem com amagar-los, obrin comptes a altres països o camuflant tots els seus bens.... és una autèntica vergonya però per desgràcia aquesta és la meva realitat i tot el que puc fer és plorar de dolor i de ràbia.
Una abraçada.

Montse

Pues yo enviaria una carta explicando el caso a la Conselleria de Finançes.
Recibirás una carta que tienen ya fotocopiada y que envian a tothom sea cual sea el planteamiento que se haga.

Montse, primer donar-te el meu condol, i ara el que volía comentar: El Conseller Castells creu que no hem de dramatitzar, però estic ben segur que el que estem patint ha afectat i afectarà negativament a la salut de molts catalans, i com les regles i reduccions quan es produeix una doble imposició en un breu periode de temps tampoc son justes, ells van fent caixa sobre caixa.

Hola
El meu cas també és una derrera l'altre.
Fa 5 anys va morir la meva sogra, tenia alzheimer.
Un any abans de la seva mort la varem haver d'ingressar en una residència i per aquest motiu varem canviar l'empadronament, ERROR MOLT GREU, ja que aleshores el pis on havia viscut tota la seva vida va passar a ser segona residencia... Varem fer les al·legacions pertinents i encara resto a l'espera.
El meu sogre va morir fa 1 any, tot just el mes de juny varem pagar els impostots de transmissions (ampliant hipoteca). El mateix dia que arriba del notari la paperassa necessària per desbloquejar els comptes, es mor el meu marit (no fa ni un mes), així que us podeu imaginar com queda l'herència ara pels meus fills... Ja m'han dit que m'ho prengui en calma doncs una cosa enlentirà l'altra....
Mentres tant els rebuts de pagament no esperen i el 50% del compte bloquejat.... Sense dir el que haurem de tornar a pagar per algo que de tota la vida ha estat nostre, realment ser catalans és tot un luxe....
No et deixen estar amb el teu dolor, ja que has de pensar per on te la fotaran.