04/04/2011 - Política - Aterratge forçós -

EL PERIÓDICO.COM
Política
Aterratge forçós
Publicado 04/04/2011. Edició impresa, Tema del día, pág. 2
Joan Tapia, Periodista

100 DIES DE L'EXECUTIU CATALÀ | balanç de les primErEs actuacions del gabinet

El maximalisme liberal i la falta de coordinació marquen els primers passos dels consellers

Mas i el seu equip han centrat el seu discurs en les retallades i han eludit la recerca de consensos

Divendres, 25 de març. Un sopar a la zona alta de Barcelona. A la taula, una executiva elegant de mitjana edat. Es discuteix sobre els escassos acords de la cimera econòmica celebrada al palau de Pedralbes i, davant la meva sorpresa, dispara: «¿És que aquest Govern no sap fer res més que retallar?».

¿Què ha passat perquè en 100 dies aquell «Govern dels millors» que encarnava el canvi raonable generi aquest tipus de reaccions?

¿Què passa perquè comentaristes pròxims a CiU reconeguin que hi ha, com a mínim, un problema de comunicació?

Disminuir la despesa social no és popular. Pot ser necessari, però castiga (pensin en José Luis Rodríguez Zapatero). La Generalitat està obligada a fer retallades per reduir el dèficit -igual que Zapatero i que molts altres governs europeus- però, ¿ha de ser aquest l'únic missatge? La nit de la seva victòria, Artur Mas també va parlar de consens. En la investidura va subratllar que volia ser ajudat i fins i tot va nomenar conseller de Cultura un històric socialista, Ferran Mascarell, en un gest que va semblar de concòrdia.

¿Per què llavors oblidar la mà allargada i retallar unilateralment? ¿Per què centrar-ho tot a tancar quiròfans a la tarda? Francesc Homs, secretari general de la Presidència, va dir dijous a Catalunya Ràdio que la Generalitat havia plantejat les retallades perquè vol ser creïble. És una pista. Anunciant la mala nova tot just arribar, la Generalitat pot atribuir-ne la culpa a José Montilla (l'«horrible herència rebuda») i al Govern central. I en part és així. Si Mas hagués demorat les retallades -per exemple, fins després de les eleccions municipals-, l'únic culpable seria ell. L'error de Zapatero va ser trigar a admetre la crisi i implantar el rigor. I Mas no vol ser Zapatero.

El problema ja no és tant el dèficit (superior al previst) ni el deute (de 30.000 milions), sinó la impossibilitat de finançar aquest deute. Una falta de liquiditat que va provocar la primera pífia quan Oriol Pujol va airejar que la Generalitat no podria pagar les nòmines. D'acord. Però, ¿les retallades havien de monopolitzar els titulars? No.

També emergeix un altre missatge molt tradicional de CiU: la culpa és d'Espanya -Jordi Pujol afirma que ja no té raons contra l'independentisme- i la solució sensata és el pacte fiscal, el concert basc. És un discurs populista però efectiu: l'àrbitre sempre xiula a favor del Madrid. A més a més, es debiliten el PSC i el PP. ¿Per què s'oposen a Catalunya a allò que el PSE i el PP basc consideren sagrat a Euskadi?

UN PROFETA / Però el pacte fiscal va per llarg (després del 2012) i el sistema de finançament s'ha de revisar el 2013. Mentrestant, el ciutadà català percep un eixordador avís de retallades traumàtiques. I l'aversió a les estisores no afavoreix la imatge del nou Govern. ¿La rebel·lió contra Madrid -Homs diu que el Govern «s'ha plantat»- compensarà el tancament de quiròfans? Mas-Colell és un economista de prestigi, però el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, parla com un profeta desfermat.

L'extripartit, amb poca botzina, afirma que el dèficit es deu més a una forta caiguda dels ingressos (per la crisi immobiliària) que no pas al fet que s'hagi disparat la despesa. I que CiU reclamava sempre més despesa (hi ha un informe d'ERC sobre això). I que el conseller Antoni Castells ja retallava però sense tocar la sanitat pública i l'escola.

¿Per què s'han deixat penjar el cartell de Govern de les retallades?

Mas, com li va passar a Zapatero el 2008, no ha tret totes les conclusions de la falta de majoria absoluta. Sense majoria s'ha de pactar. I els pactes concrets (l'ideal de Mas i Zapatero) són difícils en plena crisi. A Mas li falten sis diputats en un Parlament de 135, els mateixos que a Zapatero en un de 350. Tot i que aquí el primer partit de l'oposició, un PSC sense líder, no té l'instint homicida del PP espanyol, esperonat per quatre diaris (El Mundo, Abc, La Razón i La Gaceta) que fustiguen el socialisme.

Mas no vol compromisos amb estranys però necessita pactar els pressupostos. Va ser investit amb l'abstenció del PSC però no vol alterar el seu discurs nacional-liberal. Quan s'ha de retallar un 10% (2.600 milions) és difícil defensar que la prioritat és amnistiar 200 milions al 6% de la població més acomodada que encara paga l'impost de successions tot i la reforma d'Antoni Castells. És una cosa que el PSC no pot avalar. Ni abstenint-se.

PACTAR AMB EL PP / Potser per això, Josep Antoni Duran Lleida va dir, saltant-se les competències de Mas i Mas-Colell, que l'impost s'eliminaria abans de les municipals. ¿Duran pretén aprovar el pressupost amb el PP? En tot cas, el seu gran protagonisme implica diarquia en una cúpula bipartida, i això no afavoreix la imatge del Govern. I les puntades de peu (unes d'ocultes, altres de públiques, com la clavada per Germà Gordó, secretari del Govern) de l'entorn de Mas al democristià augmenten la sensació de divergència. Perquè CDC no vol pactar amb el PP. Per l'Estatut. Perquè atribueix al pacte Aznar-Pujol la pèrdua del poder el 2003. I perquè el que més tem (el mateix Duran ho diu) és la majoria absoluta del PP el 2012. Llavors el pacte fiscal tindria un naufragi poc honorable.

És clar que a l'interpretar que Madrid exigeix una retallada del 20% (el doble) i «plantar-se», la Generalitat pot acariciar un clima de rebel·lió catalana contra el PSOE per passar les eleccions i aprovar el pressupost. Mas-Colell ja ha suat 1.200 milions i a Oriol Pujol no el preocupen les nòmines del maig i el juny. Seria una estratègia aventurista però més popular que tancar quiròfans. I Zapatero no es pot irritar (necessita Duran). És un pla curtterminista, però després, amb les municipals i el pressupost al cove, sempre es pot variar el rumb.

EL COPAGAMENT / Perquè el Govern no ha plantejat seriosament un pacte social. Convocar la cimera amb un document (valuós però tardà i difús) dels experts no és intel·ligent. Ni ho és confessar que només es pretén la cerimònia. Mas-Colell sap que el gran problema és la sanitat. El més normal hauria estat temptejar amb discreció el PSC i els sindicats. Mas, Rajoy i Zapatero estan contra el copagament (electoralisme) però és inevitable. Marina Geli ho sap. I un líder sindical diu preferir el copagament negociat a la degradació incontrolada de la sanitat. El copagament és dur, però salvaria el sistema sanitari mentre que tancar quiròfans farà que qui s'ho pugui permetre emigri a la privada i els altres es podreixin a les llistes d'espera. Retallar la sanitat exigeix pactar o afrontar molta conflictivitat. ¿Per què s'autoritza Boi Ruiz a escalfar la protesta en lloc d'obrir el camí espanyol al copagament? ¿No s'hi atreveixen o ho veuen inútil abans de les municipals?

Sorprenen el Govern tant el maximalisme liberal com la flotació descoordinada. A l'oposició, Mas i el seu equip eren tèrmits quan convenia. Governar una crisi és més difícil i incòmode que atacar un govern una mica incoherent (el tripartit) que pateix la tempesta. Però això no ho explica tot. Molts consellers (no és el cas de Felip Puig, Lluís Recoder, Irene Rigau o Ferran Mascarell) tenen poca experiència governamental. Necessiten rodatge. Francesc Homs encara està fitxant fontaners. I al mateix Mas li costa el canvi de vestit. Però un president no es construeix en 100 dies.

Resum executiu: Mas és president i la conducció no és fina. Aquest és el consol del PSC. Però el líder de CiU s'ha apoderat de la pilota i, si treu bons resultats a les eleccions municipals (cosa probable) i salva bé, sense despentinar-se moralment, el pressupost (menys segur), té temps. Mentrestant, el PSC ha de trobar el seu Artur Mas per a l'aspra travessia del desert.

Llegir aquí: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/aterratge-forcos/961866.shtml

Leer aquí: http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/aterrizaje-forzoso/961866.shtml