30/03/2011 - EL DEBAT.CAT - Policia bo, policia dolent

EL DEBAT.CAT
Policia bo, policia dolent
Publicat 30/03/2011
Eugeni Casanova

Convergència Democràtica i Unió es reparteixen el paper clàssic de policia bo i de policia dolent en el gran debat que ocupa la política catalana: independentisme - unionisme. Qui és el bo i qui el dolent depèn del gust del consumidor, d’aquí l’habilitat de l’estratègia.

El laboratori d’idees de Convergència ha dissenyat un Mas procliu al sobiranisme, amb un perfil catalanista alt i amb una lleu simpatia –sempre ambigua– per la independència. El seu soci Duran –principi i final de tot a Unió– el complementa abraçant-se a la Constitució i mostrant-se molt combatiu amb el secessionisme. Tots dos es presenten, això sí, com gent de molt ordre, que és el que justificaria les contradiccions: “Vull anar el més lluny possible en les llibertats de Catalunya, però la meitat de la gent no ho vol”, o “la prudència m’aconsella contenir-me”, diu Mas dia sí i dia també. “No sigueu eixelebrats, esquinçaríem el país”, reitera Duran, que deixa caure la llagrimeta explicant que el seu pare quedaria a l’altre costat. No cal dir que l’objectiu és captar els votants dels dos vessants d’aquesta carena espinosa i esperar que arribin temps menys comprometedors. Els cal sobretot preservar l’statu quo, perquè un procés independentista escombraria CiU de l’escenari.

L’ardit ha colat i hi ha gent que es pensa que Unió i Convergència pugnen per aquesta qüestió, quan les divergències es donen en realitat entre la cúpula de tots dos partits i les seues bases, però aquestes no compten un borrall. Patrícia Gabancho, per exemple, acaba de repetir allò tan corejat de “sense Convergència no hi ha independència”. De moment, l’únic que ha quedat demostrat és que amb Convergència, tampoc. La frase precisa hauria de ser: “sense els vots de Convergència no hi ha independència”, perquè és obvi que els votants no estan collats a l’urna, en especial quan ets un tocacampanes inveterat. D’aquí l’interès de CiU a barrar a tota costa la construcció d’una alternativa independentista viable.

Existeix un pla traçat per la cort política madrilenya, sectors empresarials i financers influents i grups de comunicació catalans per reconduir el país cap a la cleda espanyola (cap al tan enyorat –i tan fictici– oasi, si es vol). El PP, destinat a guanyar les pròximes eleccions, hi participa plenament i ja ha començat a moderar el discurs, orientat per Sánchez Camacho. Convergència i Unió juga un paper central en aquest pla, i aquí conflueixen tant Duran com Mas. L’estratègia està al ralentí esperant que passin dues conteses electorals. El govern nou es presentarà conciliador, cedirà uns quants calés més i continuarà la pluja fina d’espanyolització. Qui dia passa any empeny i tot hauria de tornar a l’ordre constitucional previst.

Ja veurem com se’n surt Mas per surfejar en les aigües turbulentes de l’Espanya profunda sense perdre l’equilibri a Catalunya (els interessos de Duran se situen entre els lobbies madrilenys). En uns pocs mesos, si no setmanes, acabarà caient-li la púdica tovallola amb el concert econòmic, pacte fiscal o com li’n vulguin dir, i amb els aeroports, i amb el corredor mediterrani, i amb la llengua..., oimés quan s’ha ficat de peus a la banyera en temes tan menors com el límit dels 80 km/h, l’impost de successions o el govern dels millors formats en psicologia. Hi ha un atracament anual de 22.000 milions per part de l’Estat i això no és justifica fàcilment quan el país està arruïnat. Quin és el pla B de Convergència amb el concert? I el d’Unió? La veritable pedra angular del procés polític que s’atansa és que Espanya és inassumible, i cansa.

Llegir aquí: http://www.eldebat.cat/cat/notices/2011/03/policia_bo__policia_dolent_83747.php