L'escàndol de l'impost de successions (II)

Si les previsions del mega-galàctic finançament per a Catalunya que promet Zapatero han de venir dels 9000 milions d’euros anunciats com a cafè per tothom, tal vegada la Generalitat no tingui gaire marge per a reduir impostos, però alguna cosa caldrà fer en relació a l’impost de successions, la prova del nou i l’exemple estrella del maltractament fiscal que patim a Catalunya.

Fa dos anys, CiU va presentar al Parlament una proposició de reforma parcial destinada a reduir considerablement l’impacte d’aquest impost. No cal ni dir que la nostra iniciativa va ser rebutjada pels vots del PSC-PSOE, Iniciativa i Esquerra. El març passat, però, vam tornar a introduir aquesta qüestió mitjançant un projecte que combinava la imprescindible rebaixa fiscal amb uns terminis d’adaptació.

Sorprenentment, però, en el recent debat de política general, CiU va presentar al Congrés dels Diputats una moció exigint la supressió d’aquest impost, i aquesta moció, allà a Madrid, va rebre l’inesperat suport d’Esquerra Republicana. Mantindrà Esquerra aquest mateix criteri al Parlament? Ho podrem saber ben aviat, tot i que no hi confio, perquè això permetria afrontar ja la rebaixa a Catalunya de l’impost de successions. Rebaixar-lo no significaria abandonar la batalla de la seva supressió com a impost estatal, amb la compensació per part de l’Estat de quantitats proporcionals a l’esforç fiscal en aquesta matèria efectuat en els darrers anys pels diversos territoris.

L’altre problema és el de les valoracions. El que no ha fet la Generalitat ha estat rebaixar l’escala de l’impost. A més, ha anat publicant any rere any uns índex de valoració en relació als immobles que, atesa la bombolla immobiliària dels darrers anys, han provocat l’asfíxia dels contribuents. Si bé és cert que hi ha descomptes importants en matèria de transmissió de l’habitatge habitual a favor de cònjuge i descendents, l’impost es torna completament injust quan l’herència inclou altres béns o va a parar a parents col·laterals. L’escala dels tipus de l’impost ha de ser reduïda de manera immediata, perquè la seva aplicació resulta brutal sobre qualsevol economia familiar i comporta, a la pràctica, haver de satisfer a l’administració entre una quarta i una tercera part del valor dels béns heretats. Si a això hi afegim que, com a base, se segueixen mantenint uns valors sobretot pel que fa a immobles absolutament inflats, l’impost de successions a Catalunya, ara com ara, és un mecanisme injust i expropiatori. Cosa que encara és més greu quan es considera que a d’altres territoris la mateixa herència estaria pràcticament exempta. Això, evidentment, no pot continuar així.

Leer aquí. http://www.cronica.cat/tribuna-politica/Josep-Sanchez-Llibre/Lescandol-de-limpost-de-successions-II