L'escàndol de l'impost de successions

Bla bla bla, Bla bla bla i Bla bla bla.

Però mentre les classes mitjanes a pagar.

Diu que "del que es pot fer", "en parlarem ben aviat un altre dia", a veure si es veritat.

L'escàndol de l'impost de successions

Josep Sánchez Llibre

- Portaveu d’economia del grup parlamentari de CiU

10.06.2009

Fa un parell de setmanes un amable comentarista m’animava a parlar de l’impost de successions a Catalunya. I el cert és que amb aquest suggeriment es feia ressò de la gran inquietud i escàndol que aquesta càrrega suposa a casa nostra.

La primera paradoxa rau en el fet que qualsevol ciutadà de Catalunya, a l’hora de passar per caixa d’aquest impost, recorda amb disgust que a d’altres territoris la factura hauria estat increïblement més barata. De seguida li ve al cap que a Madrid, al País Valencià, a Múrcia o la Rioja, entre d’altres, s’aplica per a cònjuge i descendents (i en alguns casos ascendents també) una deducció de la quota del 99%, cosa que significa que per cada euro que paga aquí un contribuent, allà només hauria pagat un cèntim.

Això ve del fet que, tot i ser l’impost de successions un tribut estatal, les comunitats autònomes tenen capacitat normativa per regular, entre altres coses, les deduccions i les tarifes aplicables. Tot i que les quantitats que es recapten a cada territori van a parar a la corresponent autonomia i no pas a l’Estat, les comunitats amb pressupostos amplis i no tantes competències com Catalunya intenten ser generoses a l’hora d’establir deduccions i bonificacions, fet que, a més, sempre agrada als seus votants.

A Catalunya la cosa es complica: una simple ullada als pressupostos de la Generalitat per al 2009 indica que amb aquest impost pensa recaptar gairebé mil milions d’euros, i que aquesta xifra equival, aproximadament, al 3’3% del total dels ingressos de la Generalitat.

Això va lligat a una qüestió eterna en aquestes pàgines, que no és altra que l’escanyament pressupostari del nostre autogovern. No s’ha obtingut el finançament establert a l’Estatut, i les negociacions o bé són en punt mort o bé pateixen una dutxa escocesa insuportable segons qui en parli. I el Govern Montilla, el tripartit, no sap i no vol resoldre aquesta situació insostenible. Els hauria anat molt bé poder atribuir les culpes a un Govern del PP a l’Estat, però el cert és que ja fa anys i panys que governa ‘el gobierno amigo’ de ZP, d’aquell senyor que, si guanyava ell, guanyava Catalunya.

El problema és que, a més de patir la mort de persones estimades, les famílies catalanes han de passar per caixa, moltes vegades perdent els estalvis de tota una vida, només perquè aquí no només no s’ha sabut resoldre el finançament de Catalunya amb l’Estat sinó que, a més, hi ha una especial vocació recaptatòria amb aquest impost. Però d’això i del que es pot fer, ja en parlarem ben aviat un altre dia.

Leer aquí: http://www.cronica.cat/tribuna-politica/Josep-Sanchez-Llibre/Lescandol-de-limpost-de-successions