09/02/2011 - Blogs de los lectores - Generalitats - Successions a velocitat variable

LA VANGUARDIA.ES
Blogs de los lectores
Generalitats
Successions a velocitat variable
Publicat 09/02/2011
Xavier Martínez

L’entrada en vigor de la supressió del límit dels 80km/h a l’àrea metropolitana de Barcelona ha quedat matisada. D’una banda, no s’aplica en tota la seva extensió quilomètrica i, d’altra banda, tampoc no s’aplica en tota la seva intensitat degut, diuen, a motius mediambientals.

No entraré a valorar la justificació de l’adopció d’aquestes mesures perquè no en tinc ni idea de la relació entre la velocitat dels vehicles a motor i el nivell de contaminació. Així que m’haig de creure el que em diuen. Si hi ha molta contaminació (per un anticicló inoportú o pel que sigui) les nostres autoritats han decidit que el que és bo per a tots és no circular a més de 80km/h, encara que això pugui importunar a uns quants i encara que això comporti no acabar de complir el que s’havia promès en unes eleccions. El benestar de la societat està per sobre de totes aquestes consideracions. Res a dir.

Del que no estic tant segur és que aquest mateix raonament s’apliqui a altres àmbits com ara el de les finances de l’Administració catalana. Se’ns ha dit per activa i per passiva (o per obra o per omissió) que la Generalitat de Catalunya està en una situació de tresoreria delicada. Algunes persones han insinuat, fins i tot, la dificultat de l’Administració per a fer front a les nòmines. El President ha demanat a tots els treballadors públics un esforç addicional. I ha demanat, fins i tot, permís a l’Estat per a emetre deute.

Per tant, hem de pensar que la situació financera de la Generalitat passa per una crisi excepcional. M’atreviria a dir que la crisi financera que travessem és d’una magnitud més greu que la mediambiental. Nogensmenys, en el cas de la crisi mediambiental el Govern està disposat a adoptar mesures cautelars (com ara la suspensió de la posada en marxa de la supressió del límit als 80km/h) i, en canvi, en el cas de la crisi financera de la Generalitat sembla ser que no està disposat a aplicar les mateixes cauteles.

Durant la passada legislatura el Govern tripartit ja va reduir l’impost de successions a la mínima expressió de manera que prop del 95% dels contribuents ja no han de pagar aquest impost. En aquestes circumstàncies, com es justifica la renúncia als ingressos aportats pel 5% de contribuents restants? No quedaria plenament justificat, donada la greu crisi financera que s’ha trobat el nou govern, que no s’eliminés el poc que queda d’aquest impost? És més, donada la situació d’excepcionalitat que viuen els ingressos tributaris, no estaria més que justificat la rehabilitació de l’impost extraordinari sobre el patrimoni que tant alegrement es va suprimir durant l’anterior legislatura?

Crec que ja arribat l’hora que algú posi sobre la taula una reforma a fons del sistema tributari de manera que sigui més equitatiu. De pas, els defensors de la constitucionalitat de les normes podrien exigir el compliment de l’article 31 de la Constitució: “Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat ens els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori”.

La sistemàtica eliminació d’impostos directes (patrimoni, successions) o la seva progressiva reducció (renda, societats) en perjudici dels impostos indirectes (IVA, transmissions patrimonials, impostos especials) no ajuden a millorar la progressivitat del sistema tributari ni a modular-lo en funció de la capacitat econòmica del subjecte passiu. En definitiva, hauríem de ser capaços de repartir amb justícia la càrrega dels sacrificis per a que no l’acabin suportant sempre els mateixos.

Llegir aquí: http://blogs-lectores.lavanguardia.es/generalitats/successions-a-velocitat-variable/