22/12/2010 - EL SINGULAR DIGITAL - Política - Entrevista a Josep Maria Pelegrí: “Vull pensar que el pacte amb el PSC és un acord de país”

EL SINGULAR DIGITAL
Política
Entrevista a Josep Maria Pelegrí: “Vull pensar que el pacte amb el PSC és un acord de país”
Publicat 22/12/2010
Maria Coll

Entrevista a Josep Maria Pelegrí, secretari general d'UDC i portaveu adjunt

Artur Mas serà aquest matí investit nou president de la Generalitat de Catalunya amb l’abstenció del PSC. El president del grup socialista, Joaquim Nadal, i el líder convergent van arribar ahir a un acord per desencallar la situació. El secretari general d’UDC i portaveu adjunt del grup parlamentari, Josep Maria Pelegrí, assegura en aquesta entrevista que es tracta d’“un acord de país”. De fet, puntualitza “vull pensar que és un acord de país” i és que les conseqüències de la no negativa del PSC poden tenir preu. Tenim quatre anys per descobrir-ho.

El PSC s’abstindrà demà en la segona votació del ple d’investidura. Quina valoració fa de l’acord? És un acord de país o una simple acord parlamentari per desencallar una situació?
Vull pensar que és un acord de país amb l’ànim de donar estabilitat al govern i amb el compromís de treballar conjuntament els temes importants per a Catalunya, sobre els quals els puguem posar d’acord.

Com marcarà això la relació entre els dos grups durant la legislatura?
La voluntat expressada pel candidat a la presidència de la Generalitat, l’Artur Mas, en la primera sessió del debat d’investidura faran que el diàleg i el consens presideixin la legislatura. I entenc que això és el que és el que es plasma en aquest acord.

Aquest pacte els limitarà la governabilitat? Hauran de respectar més l’obra de l’anterior govern?
Des de CiU ja s’ha dit que tot allò que estigui ben fet es respectarà i allò que pugui millorar-se tenim l’obligació de fer-ho.

Si, per exemple, ara s’haurà de tenir en compte el PSC a la comissió mixta de traspassos. No es podrà revisar la feina feta els darrers anys en aquesta matèria com vostès havien anunciat?
Nosaltres hem manifestat en reiterades ocasions la nostra posició respecte a com s’han fet els traspassos en aquesta passada legislatura. Pensem que se’n poden fer més i millors i la presència del PSC estic convençut que serà amb l’ànim d’ajuda i enfortir la negociació.

El PP votarà en contra. El pacte fiscal ha estat l’entrebanc?
El pacte fiscal és un projecte que l’hem parlat molt i l‘hem rumiat molt. No s'enten que el PP doni suport al concert econòmic basc i navarrés i que en canvi rebutgi el pacte fiscal fiscal català. El PP ha de dir quina diferència hi ha entre el País Basc i Catalunya Per què no podem resoldre des d’aquí aquest problema? El PP ha de contestar-ho.

Aquests dies hem pogut veure la imatge d’Alícia Sanchez Camacho darrera d’Artur Mas en el Parlament...
Això no té més transcendència. És una qüestió de formes.

En el debat d’investidura, quin dels discursos el va sorprendre més?
El d’ERC, perquè va ser un discurs que no s’acomodava al temps viscut. I va ser molt bel•ligerant amb CiU. I també el del senyor Laporta. Em va semblar un discurs amb un únic contingut.

És SI el grup que pot dificultar més el funcionament de la cambra i el diàleg?
Sí, perquè no es pot anar volent proclamar la independència i dir “no” a tota la resta. Tenen una voluntat monotemàtica que és la que és i que no la comparteixo, però la respecto com a demòcrata.

ERC durant el discurs va ser molt crític i va dir que vostès tornaven al Pujolisme del 2003...
Sembla que siguin ells els que s’han quedat al 2003. Però és el seu discurs. Per part nostra, han passat set anys, han passat moltes coses, hem estat a l’oposició, en moments difícils hem après molt i ara s’ha de governar cap endavant. La política és dels pròxims anys i no del 2003.

I quan després d’aquest temps es torna al Govern quan ja s’hi ha estat anteriorment, hi ha la sensació de tornar a recuperar un poder perdut?
No tornem, entrem de nou al govern amb unes altres circumstàncies i persones. Nosaltres seguim essent CiU. Ara hem de fer les polítiques del 2011 i del futur. Hem de ser conscients de la nova realitat de Catalunya, hem de fer polítiques per als temps que vivim i per al futur.

Com aconseguiran l’estabilitat parlamentària durant la legislatura?
Dependrà de la capacitat que tinguem d’arribar a acords amb cadascun dels partits. El tema de l’impost de successions, per exemple, és més fàcil tractar-lo amb el PP. El tema del quart cinturó, compartim la mateixa idea que els socialistes. No hem de mirar les sigles, sinó els programes. S’ha de governar i fer polítiques i per fer polítiques necessitem consensos. Hem de ser responsables i no volem excloure ningú.

Durant les eleccions Mas i Duran van donar una forta imatge d’entesa. En el govern els dos partits també estaran més units que en períodes de governabilitat anteriors?
Sense cap mena de dubte. Tenim la voluntat de fer un govern transparent, cohesionat, pròxim i estable. S’ha de mantenir la discreció i el rigor que ells dos estan demostrant en aquests moments en l’àmbit de la creació del govern.

Com ha d’actuar el futur govern davant la sentència del Tribunal Suprem que imposa el castellà com a llengua vehicular?
Primer cal serenor des del convenciment de la feina ben feta. Hi ha una sentència del TC del 1994 que garanteix, protegeix i blinda que el català sigui el centre de gravetat de la immersió lingüística. LA sentència ACTUAL és del Tribunal Suprem i està feta a partir de casos concrets, per tant, no deroga cap llei vigent, ni qüestiona cap normativa. Ara només cal seguir validant el model.

La sentència del Tribunal Constitucional els condicionarà la governabilitat? Poden haver-hi més denuncies, interpretacions...
La sentència és la que és i per això la nostra obligació és intentar recuperar aquell Estatut que va votar el poble de Catalunya.

I com és recupera?
Quan vam plantejar des de CiU l’eliminació del servei militar obligatori, els altres se’n reien de nosaltres. Ara està suprimit. Doncs avui, la conjuntura política és aquesta, però la política és constància, perseverança, paciència i tenir un projecte clar.

Si a Madrid ara hi ha un govern en minoria. No s’hauria d’aprofitar aquest avantatge?
L’element que marcarà el temps de les coses serà el consens que puguem arribar a Catalunya. Si a Catalunya el consens és de CiU i el PSC serà més fàcil fer les coses. I si som més, encara més fàcil. El temps que haguem d’esmerçar per aconseguir un consens marcarà el calendari de les propostes que faci el governa català a Madrid.

Aquesta setmana vostès han votat en contra de la llei Sinde. Això marca una nova tendència al Congrés?
La nostra prioritat és Catalunya però estem disposats a ajudar a l’estabilitat de l’Estat. Si nosaltres compartim les lleis que promou el govern espanyol, doncs les votarem a favor sense cap complexa. Si compartim les mesures econòmiques, les voatrem a favor. Si no les compartim per insuficients, però les considerem necessàries, doncs ens abstindrem. I si estem en contra, no les votarem. La prioritat és defensar els interessos de Catalunya.

No hi haurà un intercanvi de garanties d’estabilitat entre el Parlament català i el Congrés dels Diputats?
El diàleg sempre ha estat un instrument de CiU, però aquest sempre estarà embolcallat per aquesta posició. Tenim un programa i una voluntat prioritària de defensa de Catalunya. No tenim una posició predeterminada a Madrid. No hi ha cap pacte amb el PSOE. Aquí volem un govern fort i allà una representació important per defensar allà el mateix que defensem aquí.

Si Duran i Lleida dirigeix les competències de traspassos no pot debilitar la figura institucional d’Artur Mas com a president?
No. Artur Mas exercirà de president de la Generalitat i Duran i Lleida de portaveu del grup parlamentari. Artur Mas sempre serà la màxima representació institucional de Catalunya. Duran serà l'home fort de CiU a Madrid. I exercirà aquelles funcions que li corresponen d'acord amb les atribucions encomanades. És una formula que estic segur que tindrà una gran efectivitat.

En una època de canvis generacionals a la majoria de formacions, podria fer pensar que la permanència de Duran i Lleida al capdavant de la presidència d’UDC quatre anys més significa una manca de relleu?
És una decisió personal seva i legitima. Ell és una garantia. I UDC no prescindirà del polític més ben valorat a Espanya i a Catalunya. Això seria una gran i una greu irresponsabilitat. A UDC ja hem fet una renovació generacional.

Llegir aquí: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/12/entrevista_josep_maria_pelegri_desembre_2010_61395.php