16/02/2010 - EL SINGULAR DIGITAL.CAT - Política - Entrevista a Ignasi Llorente, portaveu d'Esquerra: “Maragall hauria d’haver tractat la polèmica dins el PSC”

EL SINGULAR DIGITAL.CAT
Política
Entrevista a Ignasi Llorente, portaveu d'Esquerra: “Maragall hauria d’haver tractat la polèmica dins el PSC”
Publicat 16/02/2010
Tià Torras

El portaveu d’Esquerra, Ignasi Llorente, evita valorar el debat encetat la setmana passada pel titular d’Educació, Ernest Maragall, sobre la “fatiga” dels catalans respecte el tripartit i la renúncia del Govern a “un projecte integral de país”. No obstant, el dirigent republicà retreu que el conseller socialista hagi traslladat aquestes crítiques a l’esfera pública. En l’entrevista, també detalla els eixos de la precampanya d’ERC i quines seran les condicions per a futurs pactes.

Els catalans estan “fatigats” amb el tripartit?
No ho sé. No els conec tots. Segurament hi ha ciutadans que senten aquest esgotament i d’altres que estan il·lusionats. Som set milions i suposo que hi ha gent de tot tipus i per a tots els gustos.

En tot cas, els votants d’Esquerra suspenen per primera vegada el Govern, segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió.

És cert, però sovint les valoracions varien per poques dècimes. Durant els set anys a l’Executiu, els nostres electors sempre han posat la nota més baixa. Tenim votants molt ambiciosos, crítics, exigents i inquiets, amb ganes que el país avanci. Ho valorem positivament perquè ens obliga a ser autoexigents.

Han fet autocrítica?

Som campions del món en aquest exercici. Analitzem constament la nostra activitat. Som transparents en aquesta qüestió i no ignorem la realitat. No obstant, som un partit de futur i intentem mirar quina Catalunya volem. Passar-nos la vida examinant el passat, havent-ho fet bé o malament, és un error. En el primer cas, es pot caure en el cofoïsme i, en el segon, en el desànim.

Què han fet malament?

Hi ha un consens en què el Govern ha fet bona feina, però segurament no ho hem sabut comunicar prou bé. No és fàcil d’explicar perquè no observarem els resultats demà. Veurem el rendiment dels pactes nacionals per a la Recerca i la Innovació, per a la Immigració o de la Llei d’Educació a mig termini. Estem construint una Catalunya de futur i és normal que, en el dia a dia, no es vegi.

Quins seran els eixos de precampanya d’Esquerra?

Vam començar amb un acte a principis de gener a la sala Luz de Gas de Barcelona. Ens centrarem en el dret a decidir. Pensem que no és només un objectiu, sinó també una forma de treballar. Amb la campanya Puigcercós 2010, Catalunya decideix, farem una macroconsulta a 140.000 simpatitzants per elaborar propostes que fixaran les condicions per a negociar futurs pactes.

Una qüestió plantejada és si la convocatòria d’una consulta popular sobre la independència ha de ser un dels requisits.

Probablement ho serà. El nostre electorat té ganes de fer aquest pas. El president del partit, Joan Puigcercós, ja ho va avançar a Núria durant la seva proclamació com a candidat a la presidència de la Generalitat. Tindrem temps d’anar-ho desgranant, però sens dubte serà un dels eixos importants.

No obstant, Puigcercós ha obert la possibilitat de passar a l’oposició en la següent legislatura si no hi ha cap partit que aposti per aquest “canvi de cicle”. Temen que passi?

Seran unes eleccions molt obertes i és molt difícil fer qualsevol tipus de vaticini. Els comicis es resoldran d’aquí a vuit mesos, però el futur del país potser tardarà més a decidir-se. Malgrat tot, tard o d’hora el país haurà de fer aquest pas endavant i ja veurem si és encapçalat per ERC en solitari o troba alguna aliança que permeti traçar el camí.

Puigcercós també ha manifestat l’opció d’un Executiu d’unitat amb PSC i CiU o només amb els socialistes. No és contradictori amb poder “fer aquest pas endavant”?

No. L’escenari és molt obert. Hem començat a tractar amb el nostre electorat quines condicions volen fixar i, a partir d’aquí, veurem qui és capaç de tirar-les endavant. El president va fer aquestes declaracions per dir que tots plegats hem d’obrir una mica la ment i no pensar que només hi ha una o dues opcions de Govern. Tenim una geometria parlamentària rica i variable.

En tot cas, la proposta exclou Iniciativa. La relació és dolenta?

Potser en algun moment hem tingut alguna discrepància pública, però compartim bona part dels objectius. Tot i això, és cert que els punts de divergència han ocupat més minuts i titulars que en aquelles propostes coincidents.

En la passada legislatura, ERC va ser considerada com el partit desestabilitzador del Govern. Ara, aquest paper se li pot atribuir a ICV, amb l’oposició a la Llei d’Educació o les reticències per aprovar la reforma de l’Impost de Successions?

En cap de les dues etapes, hi ha hagut aquest rol assignable a algú. No ha estat tan exagerat com s’ha volgut vendre. No es poden reduir quatre anys de Govern a un fet puntual. Aquest país no estava acostumat als executius de coalició i sovint hem donat massa importància a detalls i sorolls que seran anecdòtics quan fem un balanç final.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va plantejar un pacte de no agressió entre socis fins a final de legislatura. Els ciutadans poden percebre que és una actitud per “salvar els mobles”?

És injust que quan els tres partits de l’Executiu tenim una situació de pau i de calma, ens diguin que estem silenciant les diferències i, per contra, que quan les discrepàncies afloren, ens acusin de ser una olla de grills. Sembla que algú ja tingui el judici fet abans de mirar. Sempre hi haurà qui vegi l’ampolla mig buida. Fa temps que parlem de deixar de banda la Catalunya emprenyada i anar cap a la Catalunya ambiciosa.

Què opina del debat obert al PSC pel conseller d’Educació, Ernest Maragall?

No entrem mai a valorar afers interns d’altres partits. El PSC en el seu interior haurà de discutir-ho. Malgrat això, segurament no hauria d’haver traslladat aquest afer al Govern i mantenir-lo directament en els òrgans del seu partit. Però, insisteixo, no som qui ha de dir quins temes es poden tractar en el sí d’altres formacions. No ho fem amb ningú.

Probablement, en les pròximes eleccions hi haurà més d’una candidatura independentista. Pot ser que perdin aquest monopoli al Parlament. Tenen aquest temor?

En alguns altres comicis, hi ha hagut més d’una llista partidària d’un Estat propi. Mai hem tingut por. És un símptoma que creixen els favorables a la independència. N’hi ha que no són d’esquerres i, en absència que CiU faci un pas cap a un sobiranisme més desacomplexat, acaben organitzant un altre tipus de candidatura. No obstant, sóc molt poc amant de fer vaticinis.

El filòsof Josep Ramoneda assenyalava en un article a El País que és un èxit d’ERC “haver tret l’independentisme de l’armari”, però apuntava que pot comportar un cost electoral seriós...

Prioritzem el país per damunt del partit. Segurament, allò que hem defensat en solitari des de fa vint anys, ara està calant en tota la societat i en tots els partits. És un mèrit nostre. No sé què passarà l’endemà de la independència, però seguim sent la màxima garantia de que s’hi arribi.

Puigcercós, en un acte a Luz de Gas, defensava que set anys governant amb el PSC han fet una Catalunya “més independent”.

Sens dubte. El temps ens donarà la raó i la història posarà aquest governs en el seu lloc. Si mirem l’immobilisme o la Catalunya adormida dels anys noranta, aquest país no es pot comparar amb els darrers set anys a l’Executiu. Hem mogut i trontollat aquesta boira que gairebé tapava les aspiracions legítimes de bona part dels catalans.

Reagrupament (RCat) ha tancat la primera crisi interna. Quina valoració en fa?

Cap. Som molt escrupulosos en evitar parlar de les situacions internes dels altres partits. Podríem caure en l’error de fer un judici sense saber què ha passat exactament. És una formació que acaba de néixer i es mereix el mateix respecte que qualsevol altre partit en els seus processos a l’hora d’elaborar la seves llistes o els seu programa.

En aquest afer s’han reproduit tics o fenomens que el líder de RCat, Joan Carretero, criticava quan formava part d’ERC?

No tinc informació suficient. Seria aventurar-me a fer un judici sense prou coneixement de causa. Observo des de fora i mantinc el respecte màxim per a qualsevol formació en els seus processos interns. En tot cas, caldrà esperar quines són les propostes per debatre.

Què en pensa que Joan Laporta pugui ser candidat a la Generalitat?

De moment, no deixa de ser un rumor i una especulació que tampoc acaba de concretar-se. És díficil opinar, de moment. En tot cas, allò important no és qui es presenta, sinó què proposa. Per tant, quan es dirimeixi el seu futur polític, el primer que haurà de fer és explicar què vol fer i després podrem entrar a valorar-ho.

Comparteix amb el secretari general d’ERC, Joan Ridao, que la política “no necessita ni redemptors, ni màrtirs, ni messies”?

No sé si és el plantejament de Laporta. Alguna vegada ha fet una intuició d’aquest estil, però opinar sobre una persona em sembla un debat poc útil. L’important no és si es presenta, sinó què vol fer i quines propostes té. Els altres partits haurem de valorar el programa i entrar en un debat més útil per a la ciutadania.

Llegir aquí: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/02/_ldquo_maragall_hauria_d_rsquo_haver_tractat_la_polemica_dins_el_psc_47962.php