19/12/2010 - L'ECONÒMIC - Política - Entrevistes - Joan Puigcercós: “Hem quedat atrapats en la teranyina institucional”

L'ECONÒMIC
Política
Entrevistes - Joan Puigcercós: “Hem quedat atrapats en la teranyina institucional”
Publicat 19/12/2010
Xevi Xirgo / Carles Ribera
Barcelona

JOAN PUIGCERCÓS, PRESIDENT D'ERC

“He volgut mostrar que a ERC cal un canvi de cultura, amb generositat per sumar i incorporar”

“Una cosa és discrepar i l'altra, dividir; i la discrepància ha d'anar acompanyada de responsabilitat”

“El partit s'ha d'obrir, i ha de tenir una cohesió en les seves decisions”

“Farem oposició amb cultura de govern”

En algun moment ha fet la sensació que volíem tenir la raó moral, i això ha estat un error

Som el cinquè partit de la cambra, però a l'hora de sumar majories, sumem com els altres

A l'hora que va començar aquesta entrevista, els consellers nacionals d'Esquerra tot just desfilaven cap a la sortida.

Ha anat tot com esperava?

Si. Havia d'explicar a la militància quina havia estat la situació, on havíem d'anar i què crec que hem de fer, i he tingut la confiança del partit. Jo ja havia pres una decisió, que havia consultat. Ja havia pres la decisió fa dies, però em semblava que per respecte a la nostra gent i a la manera de funcionar d'ERC, havia d'obtenir legitimitat per preparar les municipals i per garantir un fil d'aquí al congrés.

Si no hagués anunciat que no es tornava a presentar, la votació hauria anat diferent?

No ho sé. Ja havia dit que no seria un obstacle. Jo diria que a Esquerra encara estàvem fins avui tots instal·lats en el darrer congrés, el del Fòrum; encara no hem estat capaços d'entendre que hem de fer un canvi de cultura política, començant pel president i acabant per la militància. I el meu gest, que no és personal, és dir que el canvi de cultura vol dir que siguem prou intel·ligents i generosos per veure, amb vista al congrés nacional, que som capaços de tornar a sumar, incorporar, i posar fi a una determinada dinàmica.

I totes aquestes lluites habituals a Esquerra s'aturaran?

Una cosa és discrepar i l'altra cosa és dividir. I la discrepància ha d'anar acompanyada de la responsabilitat de cadascú. Per això hem tingut un consell nacional, perquè les coses s'han de dir on toca, com toca i assumint les responsabilitats.

En aquest consell nacional hi deu haver vist gent asseguda que no han treballat precisament a favor d'Esquerra?

Sí. I els ho he dit.

Què els ha dit?

Els he dit que és una qüestió relacionada amb la confiança en ells mateixos, en la seva pròpia credibilitat, i que han de fer examen de consciència. Més d'un m'ha donat la raó. Crec que hem tancat una etapa.

Havia pensat dimitir avui?

No. Un té una responsabilitat. I hi ha una situació que cal com a mínim redreçar-la.

I el cos, li demanava anunciar que no es tornaria a presentar?

Això m'ho ha demanat el cap. És una reflexió que he estat fent durant més d'una setmana. Des del dia que vaig posar el càrrec a disposició del consell nacional, sabia que era una possibilitat.

Què en pensa de Carod?

No trobaran cap declaració crítica cap a Carod. Hem tancat una etapa. Ara bé, hi ha una reflexió que hem de fer. La culpa és negra i ningú la vol. I jo crec que hi ha moments que la gent ha d'assumir responsabilitats. Jo les assumeixo com a president, com a candidat. I sobre les decisions que ha pres aquest partit tots hem de ser responsables, però, reitero, això és una etapa tancada que per a mi no té cap importància.

Sorprès amb Benach?

Jo el respecto. Em va fer costat durant la campanya electoral, sabent que ell, pel seu rang institucional, s'hi jugava molt. Per tant, ha actuat d'una manera que no m'ha sorprès. Qui ha estat president del Parlament, o qui ha estat president del país com el mateix Montilla, probablement no volen tornar a ser uns simples diputats.

Creu que és una qüestió de prestigi institucional?

Vull entendre-ho així.

I Portabella?

En Portabella no es presentava.

Ja, però un cop coneguts els resultats, ha sortit amb la seva teoria de bastir una majoria independentista més àmplia, amb aliances amb altres forces, i tot abans del consell nacional.

En el consell nacional s'ha marcat la línia de com s'ha d'anar cap a les municipals. Però també és lògic que la gent faci alguns moviments. Ara tenim un acord per treballar. Sí que és cert que el partit ha d'obrir, obrir, obrir. Però el partit ha de tenir una cohesió en les seves decisions. I és el que hem fet. Jo vaig parlar amb Jordi Portabella i li vaig dir: “D'acord, però espera't a veure com ho articulem entre tots”, i va estar-hi d'acord.

Vostè parla d'etapa tancada, però la història d'Esquerra és que el conflicte sempre torna.

Ara hem tancat una etapa que es va obrir l'any 1996. Ha durat 14 anys. El país d'avui no és el mateix que el del 96. I malgrat tots els resultats electorals, jo estic convençut que Esquerra Republicana té un paper decisiu en el futur. D'acord que aquestes eleccions s'han celebrat en clau de continuisme o de canvi, i ha guanyat CiU, i se'ls ha de felicitar. Però també hem de pensar que les contradiccions que s'han anat acumulant fins avui tornaran a aflorar. Som dins un tel autonòmic de difícil solució. Molta gent demanava que la manifestació del 10-J havia de tenir una metabolització immediata, i els processos són molt més lents. I fins i tot CiU sap que aquell esperit del 10-J tard o d'hora es metabolitzarà. Per tant, en aquesta nova etapa nosaltres hem de ser conscients que això està obert. S'obre un nou escenari. És veritat que nosaltres havíem cantat les absoltes a l'autonomisme i ara l'autonomisme és el que dirigirà un altre cop Catalunya. Potser continuarà un temps, però ells mateixos són conscients que no tenen cap fórmula per fer-nos sortir d'on som. I també hem de replantejar-nos quin serà el nostre paper davant del que serà una redimensió clara de l'estat del benestar. La responsabilitat és redefinir el nostre paper.

Com ho faran?

No estic parlant d'una oposició pura i dura. Estic parlant d'una altra cosa. Estic parlant que ja no serà l'Esquerra del 1996, perquè aquesta Esquerra ha estat al govern. Farem oposició amb cultura de govern.

És complicat ser decisius quan aritmèticament no ho són gens.

Amb CiU sumem majoria absoluta. Sí, som el cinquè partit de la cambra, però a l'hora de sumar majories, sumem.

Un dels errors és no haver entès que una part dels vots eren cedits per electors de CiU?

Hi ha una part de l'electorat que, en el seu moment, fruit dels pactes amb el PP, van decidir bascular de CiU cap a la nostra banda. Un dels nostres errors va ser pensar que el 2003, amb 23 diputats i el 16% dels vots, havíem fet capgirar una tendència històrica. No ens vam adonar que canviar les tendències no és tan fàcil, i hi va haver una certa supèrbia per part nostra. Les tendències són molt més lentes. Però el context autonòmic entrarà en moltes complicacions.

Però ara ja no són els únics, com a alternativa.

Hi ha una altra opció independentista al Parlament. Però en aquestes eleccions, la gent que ens ha deixat de votar no ho ha fet pel que som. Ho ha fet per algunes coses que hem fet, i per altres que no hem fet, però no pel que som. I encara hi ha molta gent que ens ha fet confiança, que vol una esquerra nacional progressista, moderna, capaç d'entendre el territori i capaç d'enfocar l'horitzó del país més enllà, i això és Esquerra Republicana. No cal reinventar-la. Respectaré que hi hagi una opció que digui que nosaltres no volem jugar a res en el marc de l'autonomisme. Nosaltres això no ho hem dit mai. Nosaltres apostem pel que apostem, que és la independència, però tenim clar que mentrestant hi ha decisions que afecten la gent, com ara l'impost de successions, per posar un exemple, per a la reforma del qual vam treballar. Què passa, que havíem de dir que fins que no siguem independents no ho tocarem? Al final aquesta postura no s'aguanta d'enlloc. Per això tenim una feina molt important, que és resocialitzar Esquerra en sectors on durant molts anys havíem tingut suport. Per tant, la meva primera prioritat aquests dies és reconnectar amb aquests col·lectius que s'han distanciat d'una opció política que saben perfectament que és la que comparteixen majoritàriament però que se'ns han allunyat per l'acció de govern, perquè això ha passat. I no només ha passat per les decisions preses, sinó que també ha estat una qüestió de tracte, de diàleg.

Han estat prepotents?

En algun moment ha fet la sensació que volíem tenir la raó moral. I això és un error.

Es van permetre el luxe de donar lliçons a CiU quan vostès van arribar al govern

Sí, tothom dóna lliçons a tothom, en política. Però fixi's en un detall. Quan he dit abans que farem una oposició diferent perquè hem estat al govern, vull dir que abans no hi havíem estat. I discursos que poden ser simplistes ara no els farem, almenys és el que jo penso i proposo. Quan governes t'adones que tot té una certa dificultat, que no és tan fàcil prendre decisions, tot i que també és cert que hi ha una teranyina institucional que t'acaba atrapant. És un terreny que hem conegut i que ens permetrà fer un discurs molt més ambiciós, però alhora molt més responsable.

Això ho diu vostè, però ho sabrà fer tot el partit?

Estic convençut que sí. Més enllà dels debats interns que podem tenir, el partit ara té clar que ha de valorar tota l'experiència institucional fent política al territori per guanyar la confiança de les persones.

S'ha equivocat en alguna cosa?

Em penedeixo de coses. Si tinguéssim una moviola de la història, tornaríem enrere i moltes decisions no les hauríem pres.

Com ara?

El temps ensenya que en el món real no hi ha moviola. Ara ja està fet. Hi ha gent que diu que si haguéssim pactat amb CiU ens hagués anat millor. Això no es pot saber. I si ens haguéssim quedat a l'oposició, seríem més forts? No ho sabem.

Estan paint una patacada amb unes municipals a tocar.

L'hem paït de pressa, perquè aquestes coses costen més de digerir quan consideres que l'electorat no t'ha valorat prou. I no és així. Nosaltres creiem que l'electorat ens ha valorat, i ha valorat que no ho hem fet bé. És tan clar que ja ho hem paït.

De tota manera, anunciant que no es presenta ha obert una cursa successòria...

No.

Està segur que tothom s'esperarà fins després de les municipals?

Segur, per la responsabilitat de la gent amb l'acord a què hem arribat avui.I perquè ara vénen unes municipals que afecten tothom. Tothom serà responsable. Entenc que hi hagi gent que se m'ha ofès perquè creu que no ho havia d'haver fet aquest pas, que tampoc tenia tanta oposició. Però els he explicat que crec que ha estat el millor per tots, no només per mi. Amb aquest gest he volgut crear un estat de consciència en el partit perquè s'acabi la polifonia i per dir que aquí no tothom pot estar de gira mediàtica constant, que la gent se centri en el que toca. ERC se'n sortirà a les municipals, i farem un bon congrés.

Falta gent per marxar, encara?

Tindrem sorpreses positives de gent que s'incorporarà al partit.

Vostè se centrarà en el Parlament. Amb qui s'entendrà?

El que mirarem és de no entrar en contradiccions. El nostre programa parla d'independència. I tot el que vagi en aquesta línia, ho secundarem. Però també he de dir que una vegada s'hagi ‘proclamat' la independència amb els 14 vots actualment disponibles, caldrà continuar treballant a la Catalunya actual. Hem avançat que proposarem una ponència per avançar en el concert econòmic.

Temen que CiU passi factura?

El revengisme és un error. No crec que ho facin. Crec que ara s'entendran més amb el PSC, per interessos de present, i amb el PP, per interessos de futur, però CiU sap perfectament que quan a Madrid la cosa es compliqui necessitarà cobertura per salvar l'autogovern.

Diu que el revengisme és un error quan ERC va ser acusada de revengisme el 2003.

Mai hem estat venjatius. Una de les crítiques que ens feien els socis de govern era que érem condescendents amb CiU. Ha estat la legislatura que l'oposició ha votat més lleis amb el govern.

I ajuntaments i diputacions?

Algú podia pensar que hauríem pogut fer algun contraequilibri, però també hi havia la sensació que calia obrir finestres per ventilar. Tal com passarà a l'Ajuntament de Barcelona.

Joan Puigcercós i Boixassa (Ripoll, 1966) va ser ratificat ahir com a president d'ERC per una àmplia majoria, després d'haver tingut una severa derrota en les eleccions catalanes del dia 28 de novembre.

Publicat a

* Avui 19-12-2010 Pàgina 6
* El Punt Barcelona 19-12-2010 Pàgina 12
* El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 19-12-2010 Pàgina 12
* El Punt Comarques Gironines 19-12-2010 Pàgina 26

Llegir aquí: http://www.elpunt.cat/neco/article/3-politica/17-politica/347178-hem-quedat-atrapats-en-la-teranyina-institucional.html