26/11/2010 - LA MALLA.CAT - Política - Joan Puigcercós: "Mas m'ha copiat l'expressió que Espanya és una festa fiscal"

LA MALLA.CAT
Política
Joan Puigcercós: "Mas m'ha copiat l'expressió que Espanya és una festa fiscal"
Publicat 26/11/2010
JOSE L. CÁNOVAS
Barcelona

El candidat d'ERC, Joan Puigcercós, diu a lamalla.cat que només estarà satisfet quan Catalunya proclami la independència

Joan Puigcercós (Ripoll, 1966) va ser l'agitador dels primers dies de campanya quan va dir a la Seu d'Urgell allò que Madrid és una festa fiscal i a Andalusia ni Déu paga impostos. Ara, diu el líder d'ERC, Mas l'ha copiat l'expressió. Com també assegura que CiU l'ha seguit en incorporar al seu programa el concert econòmic quan abans "en feia befa en el millor dels casos". El que no ha fet el candidat convergent és contestar la proposta per fer un pacte de país que Puigcercós li va fer en directe al debat de TV3 i després va formalitzar enviant-li una carta. Llicenciat en Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques per la UAB, s'enfronta a una pèrdua important de representació parlamentària si fem cas de les enquestes però assegura que té "bona sensació personal". En tot cas, es conformaria amb mantenir Esquerra com la tercera força al Parlament per davant del Partit Popular. A dos dies del final de la campanya, el candidat republicà ha contestat les preguntes de lamalla.cat.

Li ha contestat Mas la carta que li va enviar?
No, però és l'actitud habitual de CiU: el joc de les ambigüitats i un temor reverencial a comprometre's.

Veu possible un pacte de Govern amb CiU, més enllà de la investidura?
Si accepten les nostres propostes, amb CiU i amb qui sigui. Però per començar ja ho hem dit: referèndum per la independència. Si no és així Esquerra no recolzarà cap investidura ni farà cap pacte de Govern. Ara bé, una altra cosa és poder arribar a un pacte de país, que no de Govern, sobre la base del Concert Econòmic i un referèndum per la independència posterior.

Per què no va criticar Convergència al Palau de la Música?
L'acte del Palau es va convocar amb el lema "Gent honesta al Palau", que per sí sol és tota una declaració de principis. Si algú va fer una feina seriosa en la Comissió d'Investigació al Parlament va ser Esquerra, i això ens ho ha reconegut tothom. I pel que fa al Palau, hi va haver una intervenció a l'escenari prou explícita i contundent.

Vol fer un referèndum que no sap si guanyarà. No creu que es pot perdre una oportunitat i que costaria molt fer-ne un altre?
El referèndum és una victòria en si mateix. O no som capaços d'imaginar el que representaria? Començant per la projecció internacional i el reconeixement explícit de Catalunya com a subjecte de drets. Avui la batalla és precisament aquesta, que ens reconeguin el dret a decidir i l'exercim en conseqüència. D'altra banda, on està escrit que es perdria? El partit s'ha de jugar. Però és que fins i tot perdent el referèndum, hi sortim guanyant. Només cal veure el Quebec. No n'han perdut un sinó dos. I ja preparen el tercer. Però del primer a l'últim han incrementat les competències i l'autogovern de manera exponencial. Gràcies als referèndums el Quebec s’ha fet respectar pel Canadà.

Les enquestes apunten a una caiguda important d'Esquerra, amb quants diputats estaria satisfet?
Satisfet només ho estaré el dia que guanyem les eleccions i proclamem la independència. Però em sembla que en aquestes eleccions seria molt important que el PP no fos la tercera força, bàsicament perquè si el PP és tercera força i no ho és Esquerra el país ho pagarà car.

Segur que no reeditaran el tripartit si suma?
Estem molt orgullosos de la feina que hem fet aquests anys, de tot el que no s'havia fet en 23 anys i que ara hem tingut la determinació de fer. Hem deixat l'autonomisme sense arguments, hem constituït el primer Govern catalanista i d'esquerres des de la República. Hem fet país, hem construït estructures d'estat i hem imprès un segell social inqüestionable a l’obra de Govern. Però després de la sentència del TC hi ha dos fulls de ruta que no convergeixen. El del PSC, incapaç de fer-se valer davant el PSOE i el nostre, amb el dret a decidir de Catalunya al capdavant. Dit això, és inviable repetir el Tripartit. No hi haurà nou Tripartit. El que ja no està tan clar és si hi haurà o no sociovergència o si CiU tornarà a pactes parlamentaris amb el PP. Per alguna cosa no només no ho descarten sinó que fins i tot ho verbalitzen amb oferiments concrets de pactes d'investidura.

Van ser intencionades les paraules de la Seu, havia calibrat les conseqüències?
Miri, Esquerra ve denunciant l'espoli fiscal des de 1992 i des d'aleshores venim reclamant el Concert Econòmic. Em satisfà pensar, d'altra banda, que aquesta és una batalla ideològica que hem guanyat, fins al punt que CiU ho ha incorporat al seu programa electoral quan fa uns anys en feia befa en el millor dels casos. M'he cansat de dir i repetir en multitud d'ocasions que els catalans fem un gran esforç fiscal que no fan a la resta de l'Estat, ho he dit en infinitat d'ocasions i ho he explicat pedagògicament amb multitud de detalls. Fins i tot Mas, en plena campanya, ha acabat copiant l'expressió que Espanya "és una festa".

Creu que poden perjudicar la imatge que es té dels catalans?
Els catalans només tenim bona imatge a Espanya —i encara— quan reneguem de Catalunya. Només cal mirar els personatges que fan fortuna a Madrid, començant per Albert Boadella. No ens centrem en l'anècdota, centrem l'atenció en el problema de debò: l'espoli fiscal, els 22.000 milions d'euros que cada any marxen i no tornen. Les beques, els peatges, les inspeccions fiscals... No tinc cap interès a molestar a ningú, ni cap voluntat. El que em preocupa de debò, però, és que la societat catalana pagui molt, rebi molt poc i a sobre se la titlli d'insolidària.

Ha dit vostè que en campanya no volia criticar la resta de forces independentistes. Veu en ells futurs aliats o no els vol donar joc?
No els vull criticar perquè no els considero els meus adversaris.

Vostè ha dit que ERC ocupa l'espai independentista del centre a l'esquerra i que s'allunyen de l'esquerra dogmàtica. Ha donat l'exemple de l'Impost de Successions, hi ha més?
Esquerra des de la seva fundació, el 1931, ha estat una esquerra no dogmàtica. He citat l'Impost de Successions perquè em semblava un exemple molt gràfic. Hi ha punts de coincidència clars en polítiques socials. Ara bé, em sembla que la Llei d'Educació de Catalunya n'és un altre exemple. Evidentment que la llei és millorable però nosaltres pensàvem que blindar la immersió lingüística i l'escola catalana demanava un ampli consens. I, per tant, calia atraure CiU. I fent-ho hem hagut d'acceptar coses que d'haver tingut nosaltres majoria hauríem fet diferent. Tot i així, penso que és una bona llei com a punt de partida.

Per què pensa que sovint irrompen noves forces de centre o centre-dreta com C's, UPyD i SI i difícilment partits d'esquerres?
El que caracteritza a aquestes forces més que ser de centredreta, que també, és que prioritzen l'eix nacional, uns l'espanyol i els altres el català. De fet, tants uns com els altres són una reacció pels extrems al pacte que van subscriure PSC i Esquerra. En bona mesura són formacions que tenen la seva gènesi en aquest acord de govern que van veure amb mals ulls des del primer dia. Uns, per aversió al PSC. I els altres, per aversió a Esquerra.

Com valora la campanya fins ara? Com afecta la seva vida personal?
La campanya et fa anar de bòlit, és un constant anar amunt i avall, és d'una intensitat que no et deixa temps per a més. I òbviament afecta la meva vida personal perquè durant aquests dies és difícil tenir-ne. Pel que fa a la campanya, crec que ens està afavorint, que poc a poc anem guanyant posicions i que estem sent molt clars en les nostres propostes. Tinc una bona sensació personal.

Llegir aquí: http://www.lamalla.cat/politica/article?id=424577