15/11/2010 - CATALUNYA OBERTA .- A fons - Artur Mas, candidat a la presidència de la Generalitat: “Si Espanya diu no al concert, seguirem endavant amb el dret a decidir”

CATALUNYA OBERTA
A fons
Artur Mas, candidat a la presidència de la Generalitat: “Si Espanya diu no al concert, seguirem endavant amb el dret a decidir”
Publicat 15/11/2010

Afirma que vol reduir el dèficit fiscal, situant-lo entre el 4% i el 5% del PIB de Catalunya

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956) és president de la federació Convergència i Unió i secretari general de CDC. Va formar part del govern de la Generalitat entre el 1995 i el 2003, els darrers dos anys com a conseller en cap del darrer govern presidit per Jordi Pujol. És candidat de CiU a les eleccions del 28-N i aspira a convertir-se en el 129 president de la Generalitat. El seu lema és: lluitar fins a l'últim dia i no confiar massa en les enquestes.

- Em pot fer un balanç del Tripartit?

- Molt més passat que futur.

- I ja està? Res més?

- Jo crec que el balanç és que tenim una Catalunya pitjor. Econòmicament, socialment, nacionalment, i també des del punt de vista del prestigi, l'autoestima i la credibilitat. Les quatre coses juntes són el balanç. Dit això, a mi no m'agrada carregar molt els neulers en la crítica al Tripartit, perquè un dels avantatges d'aquestes eleccions és que el Tripartit fa com aquells jugadors de futbol que es marquen ell sols. I per això crec que no val la pena destinar molt temps i moltes energies a parlar del Tripartit, sinó a explicar el que vol fer CiU en els propers anys per Catalunya.

- Pot destacar tres o quatre coses negatives del Tripartit? Projectes concrets, promeses incomplertes...

- Puc esmentar algunes coses. Una: ha estat una fórmula que ha desprestigiat Catalunya, en el seu conjunt. Dues: no van ser capaços d'aprovar la Llei d'Educació (LEC) com a govern. I si no són capaços, allò no és un govern: és una suma d'interessos diferents. És la llei més important de la legislatura, i per fer-la el Tripartit es va trencar. Sort que CiU va negociar i ara tenim una llei per als propers anys. Tres: ha estat un govern que ha paralitzat l'activitat. Enlloc d'un govern amic de l'activitat, n'ha estat adversari: ha ofegat molt més que no pas ha estimulat. Ha controlat molt i ha protegit poc. Quart: el fracàs escolar és del 30%, el doble dels països de la UE. Enlloc d'invertir la tendència, el fracàs escolar ha augmentat: i això fa un país condemnat al fracàs en el llarg termini.

- Anem a la part positiva. Quines serien les principals propostes en positiu de CiU?

- Els tres eixos on actuarem prioritàriament seran economia, educació i un projecte nacional que redefineixi les relacions Catalunya-Espanya. N'hi ha més, però aquests tres seran els bàsics. Comencem pel primer: aixecar l'economia vol dir reduir l'atur a la meitat del que hi ha ara, com a mínim. Perquè el sistema econòmic actual no serveix per generar ocupació. L'atur és al 18% de la població activa, i 40% el juvenil. Moltes persones de 45 o 50 anys, si perden la feina tindran problemes per trobar-ne una altra. Cal reduir l'atur al promig europeu: entre el 9 i el 10%. Una altra cosa: moderació fiscal. No és el moment d'apujar impostos, i el Tripartit els ha augmentat gairebé tots, tret del de societats. Un altre tema: la circulació del diner. La Generalitat ha d'ajudar que el diner circuli, perquè les PIMEs tingui un millor accés al finançament que fins ara. Cal millorar la formació professional. Cal potencial les Tres Is de la competitivitat de l'economia catalana: innovació, infrastructures i internacionalització. Al costat de tot això, l'Administració ha de ser més àgil i més flexible, amb les Tres A: austeritat, aprimament i agilitat. També calen reformes que s'han fet, però que han quedat a mitges: la del mercat laboral i la del sistema financer. I la del mercat energètic, que està pendent.

- El segon eix era l'educació...

- Si, amb dos objectius fonamentals. Un, reduir substancialment l'índex d'abandonament escolar.

Hi ha molts joves que se'n van de l'escola o la universitat abans d'hora. I reduir el fracàs escolar, que ara es del 30% i situar-lo en el 15%, que és el promig de la UE. No és només un problema de diners, sinó de model. Vol dir fer de cada centre i cada escola un lloc d'èxit i de referència. Vol dir redefinir el paper dels professors.

- N'hi haurà prou amb la LEC o caldran més coses?

- La LEC és un instrument, una part de la base de la piràmide, però a partir d'aquí cal fer moltes més coses. Però la LEC permet treballar en un marc obert i flexible, que és el que vam intentar en aprovar-la. Cal redefinir el paper dels professors, incloent la seva formació a la universitat. Cal que els millors vulguin ser mestres, cosa que aquí no sempre es té en compte. Cal retocar el currículum: potenciar la lectura, la comprensió, la redacció, els idiomes estrangers i les matemàtiques. Cal detectar precoçment el fracàs escolar, entre els 7 i els 10 anys. I ja abans dels 16 anys cal començar a formar els alumnes que no continuaran els estudis per ensenyar-los un ofici amb què puguin guanyar-se la vida.

- Anem al tercer eix: el replantejament de les relacions amb Espanya...

- Aquí la base és un pacte fiscal, en la línia del que seria el concert econòmic.

- Amb quina fórmula? Perquè el concert es pot entendre de moltes maneres...

- Bàsicament es tracta d'una idea de model i una idea de xifra. El model és que Catalunya ha de poder administrar els recursos que ella mateixa genera. Qui administra els recursos son les institucions catalanes, i no les espanyoles com ara. Pel que fa a la xifra: el dèficit fiscal s'hauria de poder reduir a la meitat. Si ara tenim el 8-10% del PIB de dèficit anual, caldria intentar que passés a ser del 4-5%. Que és el raonable per un país com Catalunya, que està dins d'un altre menys desenvolupat com Espanya.

- Però això és difícil de calcular. El Ministeri d'Economia dona una xifra o una altra segons el mètode de càlcul...

- És que la xifra pot variar, i a més varia cada any. Per exemple, encara que sigui una paradoxa: com més aturats i més pensionistes tinguem a Catalunya, potser tindrem menys dèficit fiscal. Ara: això no és necessàriament bo per al país. El que vull dir és que les xifres del dèficit fiscal varien cada any, i per això no es pot quantificar amb una xifra. Es pot concretar en un percentatge. Es tracta de reduir a la meitat el que hi ha, fins situar-lo, insisteixo, en un 4-5%.

- Quina seria la metodologia per negociar-lo i el tíming?

-Seria arribar a un acord dins de Catalunya amb el màxim possible de formacions polítiques per definir el que volem. Intentar convèncer José Montilla i Alicia Sánchez-Camacho que aquest és el camí que convé. I, al mateix temps, buscar consens social: la societat civil s'ha de pronunciar sobre el tema. Després, caldrà esperar el moment oportú a la política estatal i plantejar-ho, potser a la primavera del 2012, si cap partit espanyol no té majoria absoluta. Si hi ha un partit espanyol amb majoria absoluta, això serà inassolible. I si es produeix un escenari favorable, caldrà condicionar l'actuació política dels partits que hagin signat el pacte a Catalunya a la consecució d'aquest objectiu.

- Si un partit té majoria absoluta, també demanaran el concert?

- Sí. Ho plantejarem igualment.

- I si els diuen que no, com sembla probable, què es pot fer?

- Si Espanya sistemàticament diu que no a qualsevol intent que faci Catalunya de millorar la seva situació, això serà un argument més per seguir endavant amb el dret a decidir. Nosaltres plantegem dret a decidir sense límits, que és un camí nou. No està basat en la Constitució espanyola, sinó en el dret de Catalunya a decidir el seu futur. En aquest nou camí hi posem escales, etapes. Si en aquella primera, la del concert, no ens hi deixen atracar, seguirem endavant...

- I quina és la següent escala?

- Això s'haurà de definir en el seu moment dins de Catalunya. Però és evident que haurà d'anar més enllà del concert. I sabent que aquest vaixell ha de ser sempre un vaixell que l'empenyi la majoria de la societat catalana, i no minories concretes.

- Quina opinió té de l'independentisme i dels partits independentistes que hi ha ara a Catalunya?

- Jo vull evitar les crítiques. Vull fer una campanya en positiu. I jo soc una persona que sempre he pensat que Catalunya, en el seu projecte nacional, no ha de tenir límits. És important que hi hagi un sentiment de sobirania plena.

Ara: crec que els partits independentistes, sobretot el que ha estat referent els darrers anys, ha tingut una oportunitat de treballar seriosament per la sobirania del país, però l'ha tirada per la borda. ERC ha tingut la clau i n'ha presumit molts cops. I no l'ha utilitzada per aconseguir una major sobirania catalana, sinó més aviat al contrari. Catalunya és ara més depenent dels partits d'àmbit espanyol que abans. I això és veu quan es posa de president un senyor José Montilla, que acaba el seu mandat dient que independència és igual a decadència. És evident que a ERC li ha sortit el tret per la culata. I la qüestió és: més enllà de constatar que ERC ha perdut la seva oportunitat, ¿els nous referents de l'independentisme tenen solidesa suficient per portar el país? Bé: és matèria opinable. Però hi ha una cosa clara: en aquest moment, tothom que vulgui fer una aposta nacional, per caminar cap a la plenitud nacional de Catalunya, al millor lloc on pot anar és a CiU. No és pot arribar a aquesta plenitud si no és a través d'un projecte seriós, responsable i conseqüent. I aquestes virtuts tinc la impressió que no són abundants.

- Parlem de pactes. Seria possible un acord amb el PP?

- Amb el PP es pot pactar una llei. Es pot pactar suprimir un impost, com el de successions i donacions. Però no un pacte global. Els pactes globals crec que no s'han de fer, ni amb el PP ni amb ningú, si per pactes global s'entén governs multicolors. Dit gràficament: diem que el Tripartit ha estat un poti-poti. Si hem de substituir un poti-poti liderat pel PSC per un altre poti-poti liderat per CiU, no avancem gran cosa. Si volem un canvi, un canvi de veritat, cal canviar un poti-poti com el Tripartit per un govern fort, de CiU.

- El Tripartit repetiria si es donés el cas que sumés?

- Absolutament. Diguin el que diguin, perquè el senyor Montilla ja va dir el 2006 que el temps del Tripartit ja havia acabat. I tres dies després de les eleccions ja el reeditaven. Cosa que vol dir que ha estava pactat abans de les eleccions. Crec que ara és exactament el mateix: el Tripartit ja el tenen fet, si sumen.

- El 2009 es va signar un acord de finançament amb el govern Zapatero. Des d'aleshores, s'han succeït els problemes financers de la Generalitat que han culminat amb la darrera emissió de bons... Què en pensa?

- Les finances de la Generalitat estan a precari, i la prova és que per obtenir diners paga moltíssim. Aquest 7 i escaig per cent que paga la Generalitat per aquests bons és un preu altíssim: bo per a l'inversor i l'entitat financera, però molt dolent per al país. És la demostració de la situació financera que deixa el Tripartit. Aquesta serà una hipoteca duríssima per al país, per ens n'haurem de sortir.

- I hi ha una altra hipoteca. L'augment del nombre de funcionaris...

- La Generalitat ha passat de 140.000 empleats el 2003 a més de 220.000 el 2010. Si la suma la fem més homogènia, tenint en compte altres factors, estaríem parlant de 40.000 empleats de més. Això vol dir que hi ha hagut una disbauxa en el creixement burocràtic de l'Administració. Vol dir que s'ha col·locat molta gent. I que s'hi ha de posar remei. Què es pot fer? Sobretot una cosa: actuar sobre la superestructura política: nombre de conselleries, nombre de direccions generals, de secretaries, d'alts càrrecs i personal de confiança, de personal posat a dit, d'organismes duplicats i de vegades inútils. Sobre això s'ha d'actuar sabent que no és el gruix, però cal fer-ho. Per austeritat i per donar exemple. Pel que fa a la resta: com que els funcionaris no es poden tocar, l'única cosa que es pot fer per anar aprimant una mica és no cobrir les vacants per jubilació. Tret dels serveis fonamentals per a la ciutadania: sanitat, educació, etcètera.

Llegir aquí: http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/entrevista/view/66