20/09/2010 - CATALUNYA OBERTA - A fons - David Madí: "No descartem convocar un referèndum sobre el concert"

CATALUNYA OBERTA
A fons
David Madí: "No descartem convocar un referèndum sobre el concert"
Publicat 20/09/2010

David Madí, cap de la campanya de CiU:

Afirma que Carretero i Laporta no fan plantejaments polítics, sinó que són foguerades

David Madí (Barcelona, 1971) té, malgrat la seva joventut, una llarga trajectòria política rere seu. Va entrar a la Generalitat el 1994 i va arribar a ser secretari de Comunicació del govern entre el 2001 i el 2003. Ara és el responsable de comunicació i les campanyes electorals de CDC. És un fi analista polític i un admirador de les estratègies del general Patton, com explica al seu llibre Democràcia a sang freda (2007). Madí ofereix en aquesta entrevista la seva visió de com serà la campanya per a les eleccions del 28-N.

- El president José Montilla ha convocat les eleccions per al 28 de novembre dient que són transcendentals i que marcaran tota una generació. Hi està d'acord?

- Doncs sí. Aquestes eleccions...

- (Amb sorpresa) Està d'acord amb Montilla?

- En això, sí. (riu) Després de set anys de Tripartit, el dilema de la societat catalana és si volem més Tripartit, o anem cap a un nou govern catalanista, eficaç, solvent, que sigui capaç d'aixecar el país en tots els sentits. I estic d'acord que aquestes eleccions marcaran un trajecte per més d'una legislatura. També estic d'acord quan Montilla diu que espera que la gent pensi bé, a consciència, el seu vot. Però crec que el resultat d'aquesta reflexió ha de ser votar per un canvi profund en el país.

- Quina serà la clau d'aquestes eleccions? En quin terreny es jugaran?

- Jo crec que el centre d'aquestes eleccions el formaran tres pilars. Un, és sortir de la crisi, aconseguir la recuperació econòmica i aixecar el país. Dos, potenciar la dignitat nacional: estem en un moment de canvi d'estratègia de fons del catalanisme, i és evident que el Tripartit no ha sabut defensar els interessos de Catalunya ni fer un plantejament catalanista. I tres, que és el canvi: en profunditat, del que es el trajecte dels darrers anys d'aquest país: canvi d'actituds i de lideratges.

- Es cert que serà una campanya en clau del dilema entre sobiranisme i autonomisme, com diuen alguns analistes?

- Jo crec que la relació entre Catalunya i Espanya ha de canviar d'una manera definitiva: està sobre la taula i forma part de la campanya. Però no és l'únic tema. Perquè en el número 1 del rànquing hi ha el desig que hi hagi algú que faci unes polítiques econòmiques diferents de les que s'han fet fins ara per superar la crisi.

- Hi ha ja setmanes contra CiU la crítica contra la seva suposada ambigüitat. Ridao diu que CiU és autonomista, mentre que Sánchez-Camacho afirma que Mas aspira a ser un nou Ibarretxe. Hi ha ambigüitat?

- Jo crec que tot això el que demostra és que la campanya serà un 5 contra 1. Tota la resta de partits estaran en guerra aferrissada contra CiU i les seves expectatives. Contra el canvi. Quant a la suposada ambigüitat, CiU ha estat de tota la vida aquell espai on s'han sumat gent que va del centre esquerra al centre dreta, i gent que va de l'independentisme a una posició més moderada. És l'espai on aquells que volen la llibertat de Catalunya es donen la mà amb aquells que volen més llibertat. I amb la consciència que com més sòlida sigui la majoria, més podrem avançar. Hi ha independentistes com jo que ho són desacomplexadament i ho diuen ben clar, (CiU és el partit on hi ha més independentistes del país) i gent que és més moderada en aquest terreny. I fem força junts. Jo crec que és poc ambigu, això.

- El que no és ambigu és el tema del concert econòmic, punt estrella del programa d'Artur Mas. Per què ara el concert?

- Portem trenta anys de democràcia i hem fet cinc o sis negociacions per millorar el finançament. I l'asfíxia que patim segueix sent una de les característiques fonamentals de la relació Catalunya-Espanya. Hem anat millorant, de vegades molt modestament, com l'any passat. El problema hi és encara, i cal dir les coses pel seu nom. I allò que en l'Estatut del 79 i el del 2006 no hi va poder ser, principalment per culpa dels socialistes, cal que hi sigui ara.

"No és veritat, com diuen els defensors de l''statu quo', que el concert econòmic no cap a la Constitució del 78"

Cal que el Parlament de Catalunya i el govern de la Generalitat plantegin el concert econòmic d'una vegada. Que no és altra cosa que fer que tots els impostos que paguem els catalans, es reparteixin entre els catalans.

És la manera que s'aturi aquesta sagnia que és el dèficit fiscal. No volem tenir negociacions molt costoses i díficils per engrunes. Del que es tracta és d'abordar d'un cop per tots aquest problema.

- Però hi ha un problema: Espanya no el donarà, el concert...

- És clar. Espanya no ens donarà ni l'hora, d'entrada. Però torres més altes hem vist caure. El concert té una peculiaritat. Malgrat tot el que diguin els defensors de l'status quo, per tenir el concert no cal modificar la Constitució. Per exemple, el PNB va votar contra la Constitució del 78, perquè el concert econòmic no hi estava incorporat. El que cal és voluntat política i força política. I nosaltres la força la farem amb el dret a decidir, amb base democràtica...

- Això que significa exactament?

- Que hi haurà un govern i un Parlament que demanaran el concert econòmic, i si aquesta negociació fracassa, s'haurà de veure a les urnes el que passa...

- Això vol dir convocar un referèndum sobre el concert?

- No es pot descartar aquesta possibilitat...

- Però tampoc no està clara...

- No. És una de les opcions que es contemplen.

- Amb la llei de referèndums que hi ha ara, l'hauria d'autoritzar l'Estat, o sigui que fóra impossible...

- La legalitat, al final, haurà de tenir el valor que té. Jo sempre dic que en el cas de conflicte entre la democràcia i la legalitat, s'ha de tirar per la democràcia. I jo crec que el dret a decidir, que és el nou camí pel qual ha de transitar la nova etapa del catalanisme, ha de tenir molt en compte la prioritat de la democràcia.

- CiU estaria disposada a saltar-se la legalitat per convocar una consulta?

- Nosaltres intentarem fer les coses dins de la legalitat, però si al final es genera un conflicte de legitimitats (com amb el TC) entre el que és legal i el que es democràtic, nosaltres sempre optarem per la legitimitat democràtica, sense dubte.

- Em pot fer un balanç del Tripartit?

- La història dels països té fluctuacions. Hi ha moments brillants i moments que no ho són. I l'època del Tripartit és un dels moments menys brillants de la història de Catalunya. Ha fracassat en el terreny nacional, i també en el de la gestió. Això ens deixa un país molt trencat en moltes bandes. Podríem repassar-ho sectorialment: indústria, món econòmic, agroalimentari, etc. Però hi ha cosa que cal tenir present. La factura de Tripartit més dolorosa no és en el terreny de la gestió (perquè això ja ho superarem, perquè hi ha gent a CiU per fer-ho), sinó una factura oculta que es aquesta: el Tripartit, portes endins, ha trencat l'autoestima del país, i portes enfora, n'ha destruït el prestigi. I aquest és un intangible molt costós: costa molt de fer i molt poc de tirar-ho per terra. Això és el pitjor en el balanç del Tripartit.

- Alguna cosa bona?

- Algunes n'ha fet, però em costa de veure-les. De fet, hem estat d'acord amb algunes de les seves iniciatives i les hem consensuat. Però el balanç general està dins de la grisor i la mediocritat.

- Com creu que farà la campanya el PSC?

- Jo crec que el PSC té un repte principal, que és no tenir el pitjor resultat de la història. És a dir, superar els 34 diputats del 1980. I tenen un repte principal, que és mobilitzar els seus votants, que estan totalment desmobilitzats. En aquests moments, està desertant aquella classe treballadora que tradicionalment els havia donat suport i ara pateix de la crisi. I intentaran dues coses. Una, utilitzar la retòrica de l'esquerra clàssica, i dues, fer joc brut, que és marca de la casa. Però, en resum, no estan entenent la situació. Ells estan entestats a creure que davant de CiU només és possible un Tripartit, que només és possible la dependència del PSOE, i són en un laberint que no saben com sortir-ne.

- Celestino Corbacho ha estat el primer dirigent socialista que ha proposat la sociovergència. Què li sembla?

- Corbacho és dels que sempre ho ha pensat, però la realitat és que, si sumen per un sol diputat, repetiran el Tripartit. De la mateixa manera, a nosaltres no ens interessa per res plantejar davant la societat un debat de pactes.

No volem pactar amb ningú. I l'oferta a l'elector és formar un govern amb una gran majoria, que sigui fort.

"La realitat és que si el Tripartit té majoria per un sol diputat, ERC reeditarà el Tripartit"

- Hi ha qui afirma que el PSC intenta agitar el vot espanyolista. Parla d'aventurers, independentistes, experiments...

- La base electoral del PSC ha estat sempre molt homogènia, molt PSOE. D'un espanyolisme clar. Ells ens acusen de ser independentistes perillosos, que no hem sortit de l'armari. I jo pregunto: no han governat ells set anys amb ERC? No han pactat ells amb els independentistes? Quin problema tenen o hi ha en aquest país amb els independentistes? Ells intenten tocar les pors atàviques del seu electorat per mobilitzar aquest nucli dur. I per això tinc la sensació que no entenen la situació, el canvi de rasant on ara és el país.

- Al PSC l'ha abandonat l'electorat d'esquerra del PSOE. Però també una determinada èlit catalanista: Castells no anirà a les llistes, Pasqual Maragall, Jaume Sobrequés... Què ha passat?

- I encara hi haurà mes casos. Hi ha una certa consciència d'aquell catalanisme il·lustrat que formava part de l'inici del PSC, que el partit ha deixat de ser un instrument útil. Hi ha un replegament del PSC i, de les dues ànimes, n'hi ha una que comença a volar, mentre el PSC s'està tornant en estrictament PSOE. I tot això anticipa un debat que el PSC haurà de passar amb bastanta cruesa després de les eleccions.

- Pot arribar a haver-hi una escissió?

- No em toca a mi dir-ho. Però és cert que el debat post electoral serà agitat.

- Que farà ERC a la campanya?

- Doncs prometre la independència per al cap de setmana que ve, no? Entrarà en una competició amb les altres formacions independentistes de Laporta i Carretero, per veure qui fa el referèndum abans. ERC té un problema, i no es diu ni Carretero, ni Laporta, ni Carod. El seu problema és diu Tripartit: aquella opció estratègica que en el seu dia els va dur a pactar amb el PSC. Va ser abandonar una matriu catalanista per abocar-se a una matriu purament d'esquerres. A més, una mala gestió i un mal govern. I per això, en un moment que l'independentisme sociològic és més alt que mai, ERC pot tenir un dels pitjors resultats de la seva història.

- Puigcercós ha dit mil cops que no, però, ¿ERC faria el Tripartit si tornés a sumar?

- Si és per ERC, el Tripartit es farà si per un sol diputat el poden reeditar. ERC en renega, fa l'equidistància electoral. Ells en reneguen, però alhora van cobrant les nòmines: reneguen des de la poltrona, que és una cosa bastant curiosa.

- I el PP?

- Fa un discurs bastant frontal, nítid: no a cap avanç en la llibertat i autogovern de Catalunya i quedar-se amb l'Estatut amputat. Té una visió regionalista de Catalunya, que rebutjo totalment.

- És possible un pacte entre CiU i el PP?

- No hi ha cap opció. Soc categòric. Fins des d'un punt de vista pragmàtic. La qüestió nacional ho faria inviable. Hi pot haver algun pacte en algun tema puntual. Per exemple, en la supressió de l'Impost de Successions, per immoral i ineficaç. Ara: un acord de fons és inviable.

- Com veu Reagrupament?

- Jo tinc respecte per aquestes formacions de Reagrupament o la de Laporta. Sóc molt escèptic sobre la seva viabilitat. Crec que no són plantejaments polítics, sinó que són foguerades. És gent nacionalista i amb què podem compartit coses. Però, en aquest moment, el canvi no el representen.

- Qui té més possiblitats de tenir representació? Reagrupament o Laporta?

- No ho sé. Vaig molt perdut en aquest terreny. Si haguessin arribat a pactar haguessin tingut més possibilitats, és clar.

Llegir aquí: http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/entrevista/view/58