21/06/2010 - Economía - Zona franca - Consciència

EL PERIÓDICO.COM
Economía
Zona franca
Consciència
Publicado 21/06/2010

Cal remuntar-se a mitjans dels anys 90. Amb Aznar president del Govern, CiU seguia a la Generalitat i el PSOE de la dolça derrota elegia Borrell com a futur candidat a president del Govern. Complint amb el pacte del Majestic amb CiU, Aznar va començar a polir-se els impostos de successions i donacions que havien iniciat els socialistes. Empresaris i professionals que volien aprofitar aquesta oportunitat anaven a un despatx privat de rambla de Catalunya o a unes discretes conferències al Círculo Ecuestre que donaven dos assessors fiscals que havien forjat la seva fama de recaptadors implacables quan exercien la màxima autoritat tributària a Catalu-nya: Ernesto Aguiar i Josep Maria Huguet, excol·laboradors del seu paisà Borrell.

Durant la mateixa època, Javier de la Rosa tant regava amb petrodòlars els parquets com anava en rescat d'inversions amb aval autonòmic en perill, com Port Aventura. Comptava per a això amb un advocat de l'Estat, Joan Josep Folchi, que també va col·laborar amb el constructor Josep Lluís Núñez, que el va incorporar a la junta del Barça.

Les dues històries van confluir el 1999, quan Folchi, durant un dels processos contra Torras-KIO es va defensar atacant i va deixar entreveure una estreta relació entre inspectors d'Hisenda que tractaven alguns contribuents segons si obtenien informació borsària privilegiada o adquirien pisos a molt bon preu. Sigui dit tot presumptament, és pel que respondran 14 persones (Aguiar, encara que es va lucrar, va obtenir la prescripció) segons el judici acabat dimecres. El cas és pitjor que el que avui ens atrau, el del Palau de la Música, perquè estem davant el desemparament més gran de la ciutadania: funcionaris públics que presumien de la seva incorruptibilitat feien tot al contrari. Carlo Brios-chi a Breu història de la corrupció (La Campana) explica el mal crònic de la humanitat: la corrupció té futur perquè l'avidesa és universal. Però no s'ha de quedar impune. Com es pot llegir en aquest mateix llibre en la cita de Stanislaw Lec: «Tenia la consciència neta. No l'havia utilitzat mai». Per això no hi va haver penedits al banc.

Llegir aquí: http://www.elperiodico.es/ca/noticias/economia/20100621/consciencia/print-339210.shtml