DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
4 participantes
Pàgina 1 de 2
Pàgina 1 de 2 • 1, 2
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
LA VANGUARDIA.COM
Blogs de los lectores
Generalitats
Marató per la pobresa
Publicat 21/05/2012
Xavier Martínez Gil
Sota el lema de l’austeritat com a valor ens va vendre el President de la Generalitat la tercera retallada del Govern. És una retallada que afecta, novament, els treballadors públics catalans. Però afecta també les empreses públiques dependents de la Generalitat que, amb tota seguretat acomiadaran personal. Afecta els serveis públics, ja no per la seva pèrdua de qualitat procedent de les retallades anteriors sinó per la nova retallada anunciada sobre les subvencions que afectarà serveis finalistes. I també té impacte sobre totes empreses que contacten amb l’Administració al anunciar-se la pràctica congelació de les inversions.
Totes aquestes mesures, sumades a les ja aplicades, no estan contribuint a solucionar el principal problema d’aquest país: l’atur. El que sí hem observat és que els pobres cada cop són més (en pobres i en número) i els rics són els mateixos però cada cop són més rics. La fractura social és evident i les retallades de prestació de serveis del sector públic, especialment pel que fa a educació, contribueixen a fer més gran l’esquerda de la desigualtat.
No deixa de ser irònic (per no dir insultant) que la mateixa administració que contribueix a l’empobriment dels ciutadans, es dediqui a promocionar des de la seva televisió pública una Marató per la pobresa esperant que els ciutadans i els treballadors retallats aportin part del seus recursos per ajudar aquells que, gràcies a la classe política (en molts casos corrupte) han vist espoliats els seus béns.
Si de veritat el Govern de la Generalitat es preocupa de les persones que s’han quedat sense oportunitats, el millor que pot fer per la marató per la pobresa és recuperar l’impost de successions. La recaptació de la Generalitat per aquest impost va ser de 658 milions d’euros el 2010, de 398 milions d’euros el 2011 i per al 2012 es preveu una recaptació de 156 m d’euros. Gràcies a la darrera reforma s’ha pràcticament eliminat l’impost de manera que qui rebi una col•lecció de Ferraris no pagarà pràcticament res. Val la pena recordar que la part d’una herència consistent en actius productius en forma d’empresa familiar ja es trobava exempt fins i tot abans de la primera reforma.
El President va dir que no vol carregar amb més impostos els ciutadans de Catalunya, però no li tremola la mà a l’hora de decidir que els treballadors públics han de finançar amb un 5% addicional del seu salari anual el dèficit de la Generalitat, la qual cosa no és més que un impost sobre les nòmines dels treballadors.
I si de veritat i definitivament vol acabar amb la pobresa en aquest país, ja sap que només li queda una via: declarar la independència de Catalunya i així tots seríem 20.000 milions d’euros més rics cada any.
Llegir aquí: http://blogs-lectores.lavanguardia.com/generalitats/marato-per-la-pobresa/
Blogs de los lectores
Generalitats
Marató per la pobresa
Publicat 21/05/2012
Xavier Martínez Gil
Sota el lema de l’austeritat com a valor ens va vendre el President de la Generalitat la tercera retallada del Govern. És una retallada que afecta, novament, els treballadors públics catalans. Però afecta també les empreses públiques dependents de la Generalitat que, amb tota seguretat acomiadaran personal. Afecta els serveis públics, ja no per la seva pèrdua de qualitat procedent de les retallades anteriors sinó per la nova retallada anunciada sobre les subvencions que afectarà serveis finalistes. I també té impacte sobre totes empreses que contacten amb l’Administració al anunciar-se la pràctica congelació de les inversions.
Totes aquestes mesures, sumades a les ja aplicades, no estan contribuint a solucionar el principal problema d’aquest país: l’atur. El que sí hem observat és que els pobres cada cop són més (en pobres i en número) i els rics són els mateixos però cada cop són més rics. La fractura social és evident i les retallades de prestació de serveis del sector públic, especialment pel que fa a educació, contribueixen a fer més gran l’esquerda de la desigualtat.
No deixa de ser irònic (per no dir insultant) que la mateixa administració que contribueix a l’empobriment dels ciutadans, es dediqui a promocionar des de la seva televisió pública una Marató per la pobresa esperant que els ciutadans i els treballadors retallats aportin part del seus recursos per ajudar aquells que, gràcies a la classe política (en molts casos corrupte) han vist espoliats els seus béns.
Si de veritat el Govern de la Generalitat es preocupa de les persones que s’han quedat sense oportunitats, el millor que pot fer per la marató per la pobresa és recuperar l’impost de successions. La recaptació de la Generalitat per aquest impost va ser de 658 milions d’euros el 2010, de 398 milions d’euros el 2011 i per al 2012 es preveu una recaptació de 156 m d’euros. Gràcies a la darrera reforma s’ha pràcticament eliminat l’impost de manera que qui rebi una col•lecció de Ferraris no pagarà pràcticament res. Val la pena recordar que la part d’una herència consistent en actius productius en forma d’empresa familiar ja es trobava exempt fins i tot abans de la primera reforma.
El President va dir que no vol carregar amb més impostos els ciutadans de Catalunya, però no li tremola la mà a l’hora de decidir que els treballadors públics han de finançar amb un 5% addicional del seu salari anual el dèficit de la Generalitat, la qual cosa no és més que un impost sobre les nòmines dels treballadors.
I si de veritat i definitivament vol acabar amb la pobresa en aquest país, ja sap que només li queda una via: declarar la independència de Catalunya i així tots seríem 20.000 milions d’euros més rics cada any.
Llegir aquí: http://blogs-lectores.lavanguardia.com/generalitats/marato-per-la-pobresa/
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
BLOG DE FERNÁNDEZ TEIXIDÓ
Successions: quasi un punt i final
Publicat 06/06/2011
El Parlament de Catalunya ha aprovat la pràctica supressió de l’Impost de Successions després d’un tens debat entre Govern i oposició. Culmina així set anys de feina feixuga per tractar d’eliminar un impost que sempre he considerat injust i confiscatori. Set anys d’intensos debats al Parlament il·lustren abastament el seu contingut doctrinal i ideològic. No m’hi referiré ara. Al final de l’article trobareu una relació precisa de totes les nostres intervencions parlamentaries al llarg d’aquests anys.
Vull insistir avui en l’esforç que milers i milers de catalans han fet des de tribunes ben diferents per avançar en el camí de la supressió. Junt amb ells, CIU ha estat el principal motor parlamentari d’aquesta iniciativa.
La diputada Laia Ortiz d’ICV ho reconeixia explícitament ”Ningú ha fet més que Convergència i Unió per a suprimir aquest impost” Tenia raó. Això ha estat possible perquè la Federació ha captat el pes fonamentat i determinat de molts ciutadans compromesos amb l’objectiu de la supressió i, alhora perquè els partits de l’esquerra parlamentaria van interioritzar en el seu moment la pressió de CIU. De fet, la reforma feta pel Tripartit en la darrera legislatura n’és un exemple prou eloqüent.
Després de l’eliminació de l’Impost de Patrimoni per part del Govern del PSOE, els partits d’esquerra catalans es van veure obligats a portar a la Cambra el mes de febrer de 2010 la reducció de l’Impost de Successions més enllà dels seus programes i dels seus desitjos.
Aquell dia vaig tenir la clara percepció de què havíem guanyat el debat i que l’eliminació de l’Impost de Successions era qüestió de temps. Això em va permetre poder afirmar amb modèstia però amb convicció en el darrer Ple que “Si arribem al Govern suprimirem l’Impost de Successions”
És veritat que han estat moltes les persones que sense oposar-se a l’eliminació de l’Impost han suggerit si en plena crisi econòmica i amb les finances de la Generalitat escanyades era el moment adequat de fer-ho. Era personalment sensible a aquest plantejament però, crec sincerament, que en una situació de desafecció política com la que estem vivint era imprescindible complir amb el nostre programa electoral, amb el compromís que vàrem adquirir amb els catalans. Era una obligació política i moral.
Expresso doncs sense reserves la meva satisfacció perquè finalment els catalans ens hem pogut desempallegar en molt bona mesura d’un impost injust, atemptatori de la llibertat i minimitzador de la voluntat de testar lliurament a qui es volgués quan els impostos corresponents s’han satisfet prèviament com estipulen altres lleis tributàries.
La meva satisfacció té un però. La feina està quasi enllestida però resta encara una petita part de l’Impost que haurà d’ésser suprimida en el futur pels mateixos criteris de justícia i llibertat que han informat sempre els meus plantejaments a l’hora de justificar la supressió de l’Impost de successions.
Sempre he tingut en compte la vessant econòmica de l’Impost i això ha permès que batalléssim per què els ciutadans de Catalunya no es veiessin tractats de manera desigual i injusta respecte a la resta de CCAA. Sempre he valorat què suposava l’Impost en termes de recaptació per a l’Administració però hi havia dos criteris de major rang a tenir en compte: la injustícia constitutiva en el tractament de la successió i la llibertat del testador.
La feina com deia encara no està acabada. Encara ens queda l’Impost de Donacions i tinc la percepció de què acabarem amb ell en un termini màxim de dos anys.
Vull subratllar també en aquest article que el PP sempre ha estat un aliat en aquesta causa i em sembla de justícia reconeixeu-ho. Hi ha un compromís explícit amb el PP de què el Govern de CIU remeti a la Cambra un Projecte de Llei per a la supressió de l’Impost de Donacions abans de dos anys.
D’aquest manera haurem tancat el cercle i, malgrat les queixes, els laments, les imprecacions i les denúncies dels partits d’esquerres, Catalunya serà aleshores, vanguarda d’un model tributari just, eficient, modern i de referència per a tots els països europeus.
Sigui el meu darrer paràgraf per a valorar i agrair l’esforç de tots els meus conciutadans que durant anys han fonamentat les meves conviccions.
Debat. Proposició de llei Reforma parcial Impost .18.04.200: http://fernandezteixido.com/wp-content/uploads/2011/06/Debat.-Proposici%C3%B3-de-llei-.18.04.2007.pdf
Debat Proposició de llei. Reforma parcial Impost. 14.10.2009: http://fernandezteixido.com/wp-content/uploads/2011/06/Debat-Proposici%C3%B3-de-llei.-Reforma-parcial-Impost.-14.10.2009.pdf
Debat. Proposició de llei .18.04.2007: http://fernandezteixido.com/wp-content/uploads/2011/06/Debat.-Proposici%C3%B3-de-llei-.18.04.2007.pdf
Debat a la totalitat Projecte de Llei. 10.03.2010: http://fernandezteixido.com/wp-content/uploads/2011/06/Debat-a-la-totalitat-Projecte-de-Llei.-10.03.2010.pdf
Debat Dictament Projecte de Llei 27.05.2010: http://fernandezteixido.com/wp-content/uploads/2011/06/Debat-Projecte-de-Llei-27.05.2010.pdf
Projecte de llei mod. Llei 19 2010. 01.06.2011: http://fernandezteixido.com/wp-content/uploads/2011/06/Projecte-de-llei-mod.-Llei-19-2010.-01.06.2011.pdf
Llegir aquí: http://fernandezteixido.com/2011/06/06/584/
Publicat 06/06/2011
El Parlament de Catalunya ha aprovat la pràctica supressió de l’Impost de Successions després d’un tens debat entre Govern i oposició. Culmina així set anys de feina feixuga per tractar d’eliminar un impost que sempre he considerat injust i confiscatori. Set anys d’intensos debats al Parlament il·lustren abastament el seu contingut doctrinal i ideològic. No m’hi referiré ara. Al final de l’article trobareu una relació precisa de totes les nostres intervencions parlamentaries al llarg d’aquests anys.
Vull insistir avui en l’esforç que milers i milers de catalans han fet des de tribunes ben diferents per avançar en el camí de la supressió. Junt amb ells, CIU ha estat el principal motor parlamentari d’aquesta iniciativa.
La diputada Laia Ortiz d’ICV ho reconeixia explícitament ”Ningú ha fet més que Convergència i Unió per a suprimir aquest impost” Tenia raó. Això ha estat possible perquè la Federació ha captat el pes fonamentat i determinat de molts ciutadans compromesos amb l’objectiu de la supressió i, alhora perquè els partits de l’esquerra parlamentaria van interioritzar en el seu moment la pressió de CIU. De fet, la reforma feta pel Tripartit en la darrera legislatura n’és un exemple prou eloqüent.
Després de l’eliminació de l’Impost de Patrimoni per part del Govern del PSOE, els partits d’esquerra catalans es van veure obligats a portar a la Cambra el mes de febrer de 2010 la reducció de l’Impost de Successions més enllà dels seus programes i dels seus desitjos.
Aquell dia vaig tenir la clara percepció de què havíem guanyat el debat i que l’eliminació de l’Impost de Successions era qüestió de temps. Això em va permetre poder afirmar amb modèstia però amb convicció en el darrer Ple que “Si arribem al Govern suprimirem l’Impost de Successions”
És veritat que han estat moltes les persones que sense oposar-se a l’eliminació de l’Impost han suggerit si en plena crisi econòmica i amb les finances de la Generalitat escanyades era el moment adequat de fer-ho. Era personalment sensible a aquest plantejament però, crec sincerament, que en una situació de desafecció política com la que estem vivint era imprescindible complir amb el nostre programa electoral, amb el compromís que vàrem adquirir amb els catalans. Era una obligació política i moral.
Expresso doncs sense reserves la meva satisfacció perquè finalment els catalans ens hem pogut desempallegar en molt bona mesura d’un impost injust, atemptatori de la llibertat i minimitzador de la voluntat de testar lliurament a qui es volgués quan els impostos corresponents s’han satisfet prèviament com estipulen altres lleis tributàries.
La meva satisfacció té un però. La feina està quasi enllestida però resta encara una petita part de l’Impost que haurà d’ésser suprimida en el futur pels mateixos criteris de justícia i llibertat que han informat sempre els meus plantejaments a l’hora de justificar la supressió de l’Impost de successions.
Sempre he tingut en compte la vessant econòmica de l’Impost i això ha permès que batalléssim per què els ciutadans de Catalunya no es veiessin tractats de manera desigual i injusta respecte a la resta de CCAA. Sempre he valorat què suposava l’Impost en termes de recaptació per a l’Administració però hi havia dos criteris de major rang a tenir en compte: la injustícia constitutiva en el tractament de la successió i la llibertat del testador.
La feina com deia encara no està acabada. Encara ens queda l’Impost de Donacions i tinc la percepció de què acabarem amb ell en un termini màxim de dos anys.
Vull subratllar també en aquest article que el PP sempre ha estat un aliat en aquesta causa i em sembla de justícia reconeixeu-ho. Hi ha un compromís explícit amb el PP de què el Govern de CIU remeti a la Cambra un Projecte de Llei per a la supressió de l’Impost de Donacions abans de dos anys.
D’aquest manera haurem tancat el cercle i, malgrat les queixes, els laments, les imprecacions i les denúncies dels partits d’esquerres, Catalunya serà aleshores, vanguarda d’un model tributari just, eficient, modern i de referència per a tots els països europeus.
Sigui el meu darrer paràgraf per a valorar i agrair l’esforç de tots els meus conciutadans que durant anys han fonamentat les meves conviccions.
Debat. Proposició de llei Reforma parcial Impost .18.04.200: http://fernandezteixido.com/wp-content/uploads/2011/06/Debat.-Proposici%C3%B3-de-llei-.18.04.2007.pdf
Debat Proposició de llei. Reforma parcial Impost. 14.10.2009: http://fernandezteixido.com/wp-content/uploads/2011/06/Debat-Proposici%C3%B3-de-llei.-Reforma-parcial-Impost.-14.10.2009.pdf
Debat. Proposició de llei .18.04.2007: http://fernandezteixido.com/wp-content/uploads/2011/06/Debat.-Proposici%C3%B3-de-llei-.18.04.2007.pdf
Debat a la totalitat Projecte de Llei. 10.03.2010: http://fernandezteixido.com/wp-content/uploads/2011/06/Debat-a-la-totalitat-Projecte-de-Llei.-10.03.2010.pdf
Debat Dictament Projecte de Llei 27.05.2010: http://fernandezteixido.com/wp-content/uploads/2011/06/Debat-Projecte-de-Llei-27.05.2010.pdf
Projecte de llei mod. Llei 19 2010. 01.06.2011: http://fernandezteixido.com/wp-content/uploads/2011/06/Projecte-de-llei-mod.-Llei-19-2010.-01.06.2011.pdf
Llegir aquí: http://fernandezteixido.com/2011/06/06/584/
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
ALEJANDRO EBRAT EN DIARIO CINCO DIAS
El próximo jueves Alejandro Ebrat responderá a las preguntas que los lectores del diario económico Cinco Días le realicen. Al ser una publicación a nivel estatal puede que se le remitan bastantes cuestiones, por lo que sería interesante acelerar las preguntas, por cuanto las primeras quizá tendrán más probabilidad de tener respuesta.
Acabo de enviar la siguiente consulta sobre derecho civil (pues, como ya sabemos, aparte de la cuestión tributaria Alejandro es un gran experto en la planificación sucesoria personal y empresarial):
¿Qué opina sobre incluir en nuestros testamentos una cláusula de SUSTITUCIÓN PREVENTIVA DE RESIDUO, como medida de prudencia para una reversión patrimonial familiar más o menos ordenada si nuestros herederos fallecieran sin descendencia y sin haber otorgado testamento y vivieran en pareja o similar?.
http://www.cincodias.com/entrevistas/Alejandro-Ebrat/7904/
Acabo de enviar la siguiente consulta sobre derecho civil (pues, como ya sabemos, aparte de la cuestión tributaria Alejandro es un gran experto en la planificación sucesoria personal y empresarial):
¿Qué opina sobre incluir en nuestros testamentos una cláusula de SUSTITUCIÓN PREVENTIVA DE RESIDUO, como medida de prudencia para una reversión patrimonial familiar más o menos ordenada si nuestros herederos fallecieran sin descendencia y sin haber otorgado testamento y vivieran en pareja o similar?.
http://www.cincodias.com/entrevistas/Alejandro-Ebrat/7904/
Editat per darrera vegada per irina el Dt 05 Abr 2011, 07:48, editat 1 cop en total (Razón : corrección faltas ortográficas)
irina- Nombre de missatges : 262
Fecha de inscripción : 07/11/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
BLOG DE JOSÉ A. COTO ROQUET
“ARTUR MAS RECORTES” o “ARTUR MANOSTIJERAS”
Publicado 31/03/2011
Presidente de Noves Generacions del PPC y Diputado del Partido Popular en el Parlament de Catalunya por la Circunscripción de Barcelona. También forma parte de la Junta Directiva Nacional del Partido Popular y del Comité Ejecutivo Nacional de Nuevas Generaciones del PP.
ARTUR MAS RECORTES
¿Por qué Artur Mas mantiene el mismo presupuesto que aprobó el gobierno tripartit para el año 2010?
Llevamos 100 días de gobierno de incumplimientos flagrantes: todavía está vigente el impuesto de sucesiones y donaciones, sin perspectiva de ser eliminado y con anuncios dispares entre miembros del govern sobre si eliminarlo o no, si eliminar una parte, si eliminar sólo sucesiones y no donaciones… El PPC apostamos por la supresión inmediata de este impuesto! Lo dijimos en 1999 y CiU votó en contra, lo dijimos en 2003 y CiU votó en contra, lo volvimos a proponer en 2006 y CiU se sumó pero el tripartit lo tumbó y lo hemos vuelto a proponer en 2011 (eliminación del impuesto de sucesiones y donaciones), con gobierno de CiU, y CiU lo mantiene.
Llevamos 100 días de gobierno de confusión: caso crespo (culebrón del nombramiento del Secretari de Seguretat), embrollo en la comunicación de la eliminación de los 80 km/h, imputación del que fuera tesorero de Convergència hasta hacer dos meses por presunta financiación ilegal de CDC, en la información sobre el estado de la deuda de la Generalitat y en el currículum de Joana Ortega en el que afirmaba ser licenciada cuando no lo es…
Llevamos 100 días de parálisis. Mientras el PPC ya ha presentado 10 propuestas de ley y otras tantas mociones y propuestas de resolución a favor de la economía productiva, PYMES, incorporación de jóvenes al mercado laboral, mejora del sistema energético, etc. El govern de Artur Mas continúa sin presentar iniciativas, sin hacer nada de lo que a bombo y platillo prometían en campaña electoral. Eso sí, cada día llenan declaraciones y páginas de periódico con anuncios de tijeretazos en sanidad, educación, seguridad, etc. Mientras anuncian un nuevo canal de TV3, mientras mantienen las “pseudo-embajadas”, mientras se organizan cumbres al estilo Obama (me gustaría que el govern informara del coste de la cumbre) y mientras el máximo responsable de GISA (empresa de licitación de obras de la Generalitat de Catalunya) continúa cobrando el humilde sueldo de 142.000 € más 600 euros por reunión a la que asiste cada miembro del Consejo de administración.
Además, nos enteramos que Zapatero ya piensa en un nuevo IMPUESTAZO o TIJERETAZO SOCIAL mientras ARTUR MAS RECORTES no se cansa de anunciar recortes en sanidad, educación y seguridad.
Leer aquí: http://unavisioreformista.wordpress.com/2011/03/31/%E2%80%9Cartur-mas-recortes%E2%80%9D-o-artur-manostijeras/
“ARTUR MAS RECORTES” o “ARTUR MANOSTIJERAS”
Publicado 31/03/2011
Presidente de Noves Generacions del PPC y Diputado del Partido Popular en el Parlament de Catalunya por la Circunscripción de Barcelona. También forma parte de la Junta Directiva Nacional del Partido Popular y del Comité Ejecutivo Nacional de Nuevas Generaciones del PP.
ARTUR MAS RECORTES
¿Por qué Artur Mas mantiene el mismo presupuesto que aprobó el gobierno tripartit para el año 2010?
Llevamos 100 días de gobierno de incumplimientos flagrantes: todavía está vigente el impuesto de sucesiones y donaciones, sin perspectiva de ser eliminado y con anuncios dispares entre miembros del govern sobre si eliminarlo o no, si eliminar una parte, si eliminar sólo sucesiones y no donaciones… El PPC apostamos por la supresión inmediata de este impuesto! Lo dijimos en 1999 y CiU votó en contra, lo dijimos en 2003 y CiU votó en contra, lo volvimos a proponer en 2006 y CiU se sumó pero el tripartit lo tumbó y lo hemos vuelto a proponer en 2011 (eliminación del impuesto de sucesiones y donaciones), con gobierno de CiU, y CiU lo mantiene.
Llevamos 100 días de gobierno de confusión: caso crespo (culebrón del nombramiento del Secretari de Seguretat), embrollo en la comunicación de la eliminación de los 80 km/h, imputación del que fuera tesorero de Convergència hasta hacer dos meses por presunta financiación ilegal de CDC, en la información sobre el estado de la deuda de la Generalitat y en el currículum de Joana Ortega en el que afirmaba ser licenciada cuando no lo es…
Llevamos 100 días de parálisis. Mientras el PPC ya ha presentado 10 propuestas de ley y otras tantas mociones y propuestas de resolución a favor de la economía productiva, PYMES, incorporación de jóvenes al mercado laboral, mejora del sistema energético, etc. El govern de Artur Mas continúa sin presentar iniciativas, sin hacer nada de lo que a bombo y platillo prometían en campaña electoral. Eso sí, cada día llenan declaraciones y páginas de periódico con anuncios de tijeretazos en sanidad, educación, seguridad, etc. Mientras anuncian un nuevo canal de TV3, mientras mantienen las “pseudo-embajadas”, mientras se organizan cumbres al estilo Obama (me gustaría que el govern informara del coste de la cumbre) y mientras el máximo responsable de GISA (empresa de licitación de obras de la Generalitat de Catalunya) continúa cobrando el humilde sueldo de 142.000 € más 600 euros por reunión a la que asiste cada miembro del Consejo de administración.
Además, nos enteramos que Zapatero ya piensa en un nuevo IMPUESTAZO o TIJERETAZO SOCIAL mientras ARTUR MAS RECORTES no se cansa de anunciar recortes en sanidad, educación y seguridad.
Leer aquí: http://unavisioreformista.wordpress.com/2011/03/31/%E2%80%9Cartur-mas-recortes%E2%80%9D-o-artur-manostijeras/
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
BLOG DE MIQUEL QUINTANA
Campanya electoral i promeses.
MIQUEL QUINTANA, militant de CDC fins a desembre de 2010,amb diversos càrrecs dins el partit i des del l’any 2007 fins a desembre de 2010 vinculat al gabinet d’alcaldia de Sant Cugat del Vallè
Un dels moments importants en la preparació d’un candidat o candidata a unes eleccions està en el disseny de la campanya electoral. En molts casos s’acostuma a triar una campanya espectacular, d’impacte en la ciutadania, en la que el o la cap de llista pugui lluir les seves millors possibilitats, en la que traspassi a la ciutadania les seves virtuts, les seves capacitats, però aquí és quan en molts casos corren riscos innecessaris. És el moment en el que d’acord amb el programa, es poden donar missatges equivocats o impossibles, per tal de captar el vot.
Aquest ha sigut un dels punts que han tractat els assistents a la tertúlia de RAC1 aquest matí, quan han comentat algunes de les promeses fetes pel candidat i actual president Mas en el decurs de la seva campanya. Algunes promeses que ara són de difícil acompliment com és el famós impost del successions. Un tema que havia de contemplar-se en aquesta legislatura però sense la urgència que ara sembla tenir. La supressió abans de les properes municipals del 22M.
Però no tots o totes, candidats, actuen així i tenen els conceptes i les idees més clares. Amb això em vull referir a Oliver Klein, alcaldable pel Nou Moviment Ciutadà, a Cambrils. Dissabte passat, en la seva presentació va llançar un missatge clar alhora que punyent. Va anunciar que al menys en els dos primers anys de mandat no es podrien fer moltes coses de les que seria necessari fer i que altres quedarien arxivades sense data d’execució, davant la situació econòmica de l’Ajuntament i davant el futur proper que es preveu. Que caldria revisar totes i cadascuna de les actuacions i fer una llista de prioritats però sempre en base a la capacitat econòmica del moment. Una decisió assenyada i encertada. No va voler prometre res. Sap que en aquests moments l’endeutament de l’Ajuntament arriba als 60 milions d’€ i encara no disposa de la situació dels pagaments pendents. Sap quines obres estan aturades des de fa molt temps per manca de finançament. Coneix la capacitat de recaptació i primer de tot vol fer una anàlisi exhaustiu per poder informar als ciutadans sobre la situació i quines mesures s’hauran de prendre. Sap que no pot traspassar el problema als ciutadans amb increments d’impostos i altres taxes. I això no és pas covardia, és fer front a una realitat que es respira a la ciutat i que tothom, en més o menys mesura, coneix i observa. Això és coherència i valentia. Coherència per dir i comunicar el que cal i valentia perquè no està prometent res que després haurà de negar.
Està clar que no tothom actua així i pensa que el fet de prometre pot ser beneficiós pels seus resultats però també genera o generarà molta desconfiança. La ciutadania ja observa als polítics de forma diferent. Els escolta i analitza i sap destriar entre allò que consideren positiu i el que no ho és.
Ja sé que no és el mateix ser candidat per alcalde d’un Ajuntament amb 35000 habitants que per ser president del govern d’un País. Els càrrecs són molt diferents, però els conceptes són els mateixos. Cal seny, anàlisi, prudència, rigor i molta visió. Oferir per oferir o prometre per prometre no té cap sentit. I això ho hem pogut observar en l’actual president del govern espanyol. Un home que actua de forma incoherent i que decideix quins accions fer o quines promeses fer sense contemplar els resultats. I hem sigut testimonis de totes aquelles accions que han suposat marxa enrere en el que abans havia dit. Com diuen els castellans, donde dije digo, digo Diego.
En aquests moments de greus dificultats i sense observar una data de futur en la que això quedi solucionat, la mesura i el control són o han de ser dues virtuts dels o de les que volen dirigir les nostres ciutats. Per tant, cal entrar a fons en les paraules que escoltem per poder esbrinar si pretenen enganyar-nos o no.
Llegir aquí: http://www.miquelquintana.cat/campanya-electoral-i-promeses/
Campanya electoral i promeses.
MIQUEL QUINTANA, militant de CDC fins a desembre de 2010,amb diversos càrrecs dins el partit i des del l’any 2007 fins a desembre de 2010 vinculat al gabinet d’alcaldia de Sant Cugat del Vallè
Un dels moments importants en la preparació d’un candidat o candidata a unes eleccions està en el disseny de la campanya electoral. En molts casos s’acostuma a triar una campanya espectacular, d’impacte en la ciutadania, en la que el o la cap de llista pugui lluir les seves millors possibilitats, en la que traspassi a la ciutadania les seves virtuts, les seves capacitats, però aquí és quan en molts casos corren riscos innecessaris. És el moment en el que d’acord amb el programa, es poden donar missatges equivocats o impossibles, per tal de captar el vot.
Aquest ha sigut un dels punts que han tractat els assistents a la tertúlia de RAC1 aquest matí, quan han comentat algunes de les promeses fetes pel candidat i actual president Mas en el decurs de la seva campanya. Algunes promeses que ara són de difícil acompliment com és el famós impost del successions. Un tema que havia de contemplar-se en aquesta legislatura però sense la urgència que ara sembla tenir. La supressió abans de les properes municipals del 22M.
Però no tots o totes, candidats, actuen així i tenen els conceptes i les idees més clares. Amb això em vull referir a Oliver Klein, alcaldable pel Nou Moviment Ciutadà, a Cambrils. Dissabte passat, en la seva presentació va llançar un missatge clar alhora que punyent. Va anunciar que al menys en els dos primers anys de mandat no es podrien fer moltes coses de les que seria necessari fer i que altres quedarien arxivades sense data d’execució, davant la situació econòmica de l’Ajuntament i davant el futur proper que es preveu. Que caldria revisar totes i cadascuna de les actuacions i fer una llista de prioritats però sempre en base a la capacitat econòmica del moment. Una decisió assenyada i encertada. No va voler prometre res. Sap que en aquests moments l’endeutament de l’Ajuntament arriba als 60 milions d’€ i encara no disposa de la situació dels pagaments pendents. Sap quines obres estan aturades des de fa molt temps per manca de finançament. Coneix la capacitat de recaptació i primer de tot vol fer una anàlisi exhaustiu per poder informar als ciutadans sobre la situació i quines mesures s’hauran de prendre. Sap que no pot traspassar el problema als ciutadans amb increments d’impostos i altres taxes. I això no és pas covardia, és fer front a una realitat que es respira a la ciutat i que tothom, en més o menys mesura, coneix i observa. Això és coherència i valentia. Coherència per dir i comunicar el que cal i valentia perquè no està prometent res que després haurà de negar.
Està clar que no tothom actua així i pensa que el fet de prometre pot ser beneficiós pels seus resultats però també genera o generarà molta desconfiança. La ciutadania ja observa als polítics de forma diferent. Els escolta i analitza i sap destriar entre allò que consideren positiu i el que no ho és.
Ja sé que no és el mateix ser candidat per alcalde d’un Ajuntament amb 35000 habitants que per ser president del govern d’un País. Els càrrecs són molt diferents, però els conceptes són els mateixos. Cal seny, anàlisi, prudència, rigor i molta visió. Oferir per oferir o prometre per prometre no té cap sentit. I això ho hem pogut observar en l’actual president del govern espanyol. Un home que actua de forma incoherent i que decideix quins accions fer o quines promeses fer sense contemplar els resultats. I hem sigut testimonis de totes aquelles accions que han suposat marxa enrere en el que abans havia dit. Com diuen els castellans, donde dije digo, digo Diego.
En aquests moments de greus dificultats i sense observar una data de futur en la que això quedi solucionat, la mesura i el control són o han de ser dues virtuts dels o de les que volen dirigir les nostres ciutats. Per tant, cal entrar a fons en les paraules que escoltem per poder esbrinar si pretenen enganyar-nos o no.
Llegir aquí: http://www.miquelquintana.cat/campanya-electoral-i-promeses/
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
EL RADAR DE SARRIÀ
Blog de Miquel Saumell
Governar també és prendre decisions impopulars
Publicat 29/03/2011
Des que Mas és president no s’han entès ni s’han explicat bé algunes decisions del govern, i no s’ha entès tampoc que altres decisions urgents encara no hagin vist la llum al DOG. Hi ha nomenaments que no s’han acabat d’entendre, i podríem parlar també de la manca de decisions sobre temes que no s’haguessin d’haver discutit tant, amb tot el desgast que aquestes discussions suposen pel nou govern. Suprimir els 80 s’hagués hagut de fer molt abans. I suprimir l’impost de successions, també. En el primer cas per tractar-se d’una limitació ridícula; en el segon, per tractar-se d’un impost injust i discriminatori pels catalans. Eren dues promeses molt clares que segons el programa electoral de CiU s’havien de prendre immediatament. No hi ha excusa. Demorar-ho tant no porta enlloc i produeix un innecessari desgast.
Quan es governa s’ha de ser valent. Està bé això de convocar cimeres amb els altres partits i els agents socials. Està molt bé buscar el consens, i aquestes fotos no fan mai nosa. Però si no es pot, no es pot. Governar és prendre decisions, i sembla ser que a aquest govern li costi molt prendre-les, sobretot si es tracta de mesures impopulars però, per altra banda, absolutament necessàries. No cal que esperin més. Cal que facin la seva feina i deixin de mirar de reüll cap a les eleccions municipals del maig. Cal que el govern es posi les piles i comenci a prendre decisions sense marejar més la perdiu. El pitjor que poden fer des de CiU és generar frustració entre els seus votants. El refranyer popular català és molt savi: a sants i a minyons, no els prometis si no els dons. Les promeses incomplertes tard o d’hora sempre acaben passant factura.
Llegir aquí: http://elradardesarria.blogspot.com/2011/03/governar-tambe-es-prendre-decisions.html
http://www.barcelonaopina.com/opina/content/governar-tamb%C3%A9-%C3%A9s-prendre-decisions-impopulars
Blog de Miquel Saumell
Governar també és prendre decisions impopulars
Publicat 29/03/2011
Des que Mas és president no s’han entès ni s’han explicat bé algunes decisions del govern, i no s’ha entès tampoc que altres decisions urgents encara no hagin vist la llum al DOG. Hi ha nomenaments que no s’han acabat d’entendre, i podríem parlar també de la manca de decisions sobre temes que no s’haguessin d’haver discutit tant, amb tot el desgast que aquestes discussions suposen pel nou govern. Suprimir els 80 s’hagués hagut de fer molt abans. I suprimir l’impost de successions, també. En el primer cas per tractar-se d’una limitació ridícula; en el segon, per tractar-se d’un impost injust i discriminatori pels catalans. Eren dues promeses molt clares que segons el programa electoral de CiU s’havien de prendre immediatament. No hi ha excusa. Demorar-ho tant no porta enlloc i produeix un innecessari desgast.
Quan es governa s’ha de ser valent. Està bé això de convocar cimeres amb els altres partits i els agents socials. Està molt bé buscar el consens, i aquestes fotos no fan mai nosa. Però si no es pot, no es pot. Governar és prendre decisions, i sembla ser que a aquest govern li costi molt prendre-les, sobretot si es tracta de mesures impopulars però, per altra banda, absolutament necessàries. No cal que esperin més. Cal que facin la seva feina i deixin de mirar de reüll cap a les eleccions municipals del maig. Cal que el govern es posi les piles i comenci a prendre decisions sense marejar més la perdiu. El pitjor que poden fer des de CiU és generar frustració entre els seus votants. El refranyer popular català és molt savi: a sants i a minyons, no els prometis si no els dons. Les promeses incomplertes tard o d’hora sempre acaben passant factura.
Llegir aquí: http://elradardesarria.blogspot.com/2011/03/governar-tambe-es-prendre-decisions.html
http://www.barcelonaopina.com/opina/content/governar-tamb%C3%A9-%C3%A9s-prendre-decisions-impopulars
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
BLOG DE MIQUEL QUINTANA
L’impost de successions i el 22M. Cagadubtes.
Militant de CDC fins a desembre de 2010,amb diversos càrrecs dins el partit i des del l’any 2007 fins a desembre de 2010 he estat vinculat al gabinet d’alcaldia de Sant Cugat del Vallès
Cagadubtes: m. i f. [LC] pop. Persona que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa. Aquesta és la definició que he obtingut del DIEC sobre el concepte que he escrit al principi. I això és el que està succeint amb el govern de la Generalitat davant el tema de l’Impost de Successions i Donacions.
Durant la campanya, el llavors candidat i ara president del govern català, va dir en moltes ocasions, per activa i per passiva que suprimiria aquest impost per injust i perquè, contradient a ICV i altres grups contraris, els rics disposen de diversos elements jurídics que els aparta del camí que porta a la finestreta de pagament d’aquest impost. Un impost que tant sols grava a la classe mitjana i més humil de la societat catalana que són totes aquelles persones que al llarg de la seva vida i amb la seva feina, han estalviat per poder comprar un habitatge en el que la seva família ha crescut, ha viscut i ha fet la vida normal que fan la gran majoria de famílies. Però també va dir que això seria en el decurs del 3r o 4t any de la legislatura perquè abans calia resoldre la difícil situació econòmica de Catalunya.
La setmana passada el discurs va canviar. I va canviar per raons que intueixo i vull intuir. Estic convençut que les enquestes que habitualment fan a CDC no els donen els resultats esperats en les properes municipals del 22M. I no els són favorables i segueixen la tendència del passat 28N perquè les mesures que estan aplicant i les que estan anunciant no són del grat d’una bona part de la ciutadania. Els retalls en l’àrea de ensenyament, en sanitat i en prestacions socials estan provocant que la solidesa que creien mantenir, potser ara resulta ser de sorra, de la més fina, de la que l’aigua s’emporta provocant que el castell construït caigui. I la forma de que això pugui tenir una millor resposta en el 22M va ser aquesta notícia en la que es comprometien a suprimir aquest impost abans de la data indicada. I això era pensant que podia provocar una lleugera empenta en les seves expectatives municipals, que per altra banda, mai han sigut els ideals de CDC, tant sols en les capitals de província i altres ciutats principals i estratègiques.
Però tot canvia i en aquestes èpoques, els canvis, es produeixen de forma ràpida i sense que ens adonem. I això és el que ha succeït. Ara, en Germà Gordó ha sortit al faristol per dir que la supressió no serà total, tant sols una part. Tant sols afectarà als tres primers nivells familiars i la resta continuarà pagant. Una mesura que arriba quan hagin fet els comptes. No volen deixar de cobrar, segons ells, els 120 milions d’€ que això suposa. Sempre seran benvinguts i fer-los escarafalls, possiblement ara no toca.
La notícia haurà tingut el mateix gust i sabor que un gerro d’aigua gelada, haurà deixat glaçats a candidats i candidates de CiU, ja que davant les crítiques que se’ls podia fer, tenien un argument favorable i que com he dit, afecta a una gran majoria.
De totes formes i malgrat la nova definició de la supressió d’aquest impost tindrà en alguns moments un resultat positiu si ho saben vendre però els queda altres retrets que tenen una importància major. Sobre tot, com he apuntat, en el tema de l’ensenyament i en el sanitari. La reducció d’efectius i els canvis que es volen aplicar no tenen suport entre els professionals dels dos sectors i molt menys en els usuaris. La construcció de noves escoles i de nous centres sanitaris queda congelada i això provoca que els alumnes hagin de seguir en els llocs on són i els malalts hauran de suportar més retards, encara que en aquest darrer cas el Síndic de Greuges ja ha advertit que no poden fer-se efectius.
Tot plegat un moment d’actuació del cagadubtes. Una situació que demostra que l’actual govern actua de form diferent cada dia i sense una línia fixa. El fet d’anar oferint diverses opinions i notícies no els garanteix fortalesa davant els ciutadans i ciutadanes. I no val oblidar que governen en minoria i que per donar segons quins passos han de pactar sempre. I els pactes porten a adoptar postures estranyes.
Llegir aquí: http://www.miquelquintana.cat/limpost-de-successions-i-el-22m-cagadubtes/
Militant de CDC fins a desembre de 2010,amb diversos càrrecs dins el partit i des del l’any 2007 fins a desembre de 2010 he estat vinculat al gabinet d’alcaldia de Sant Cugat del Vallès
Cagadubtes: m. i f. [LC] pop. Persona que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa. Aquesta és la definició que he obtingut del DIEC sobre el concepte que he escrit al principi. I això és el que està succeint amb el govern de la Generalitat davant el tema de l’Impost de Successions i Donacions.
Durant la campanya, el llavors candidat i ara president del govern català, va dir en moltes ocasions, per activa i per passiva que suprimiria aquest impost per injust i perquè, contradient a ICV i altres grups contraris, els rics disposen de diversos elements jurídics que els aparta del camí que porta a la finestreta de pagament d’aquest impost. Un impost que tant sols grava a la classe mitjana i més humil de la societat catalana que són totes aquelles persones que al llarg de la seva vida i amb la seva feina, han estalviat per poder comprar un habitatge en el que la seva família ha crescut, ha viscut i ha fet la vida normal que fan la gran majoria de famílies. Però també va dir que això seria en el decurs del 3r o 4t any de la legislatura perquè abans calia resoldre la difícil situació econòmica de Catalunya.
La setmana passada el discurs va canviar. I va canviar per raons que intueixo i vull intuir. Estic convençut que les enquestes que habitualment fan a CDC no els donen els resultats esperats en les properes municipals del 22M. I no els són favorables i segueixen la tendència del passat 28N perquè les mesures que estan aplicant i les que estan anunciant no són del grat d’una bona part de la ciutadania. Els retalls en l’àrea de ensenyament, en sanitat i en prestacions socials estan provocant que la solidesa que creien mantenir, potser ara resulta ser de sorra, de la més fina, de la que l’aigua s’emporta provocant que el castell construït caigui. I la forma de que això pugui tenir una millor resposta en el 22M va ser aquesta notícia en la que es comprometien a suprimir aquest impost abans de la data indicada. I això era pensant que podia provocar una lleugera empenta en les seves expectatives municipals, que per altra banda, mai han sigut els ideals de CDC, tant sols en les capitals de província i altres ciutats principals i estratègiques.
Però tot canvia i en aquestes èpoques, els canvis, es produeixen de forma ràpida i sense que ens adonem. I això és el que ha succeït. Ara, en Germà Gordó ha sortit al faristol per dir que la supressió no serà total, tant sols una part. Tant sols afectarà als tres primers nivells familiars i la resta continuarà pagant. Una mesura que arriba quan hagin fet els comptes. No volen deixar de cobrar, segons ells, els 120 milions d’€ que això suposa. Sempre seran benvinguts i fer-los escarafalls, possiblement ara no toca.
La notícia haurà tingut el mateix gust i sabor que un gerro d’aigua gelada, haurà deixat glaçats a candidats i candidates de CiU, ja que davant les crítiques que se’ls podia fer, tenien un argument favorable i que com he dit, afecta a una gran majoria.
De totes formes i malgrat la nova definició de la supressió d’aquest impost tindrà en alguns moments un resultat positiu si ho saben vendre però els queda altres retrets que tenen una importància major. Sobre tot, com he apuntat, en el tema de l’ensenyament i en el sanitari. La reducció d’efectius i els canvis que es volen aplicar no tenen suport entre els professionals dels dos sectors i molt menys en els usuaris. La construcció de noves escoles i de nous centres sanitaris queda congelada i això provoca que els alumnes hagin de seguir en els llocs on són i els malalts hauran de suportar més retards, encara que en aquest darrer cas el Síndic de Greuges ja ha advertit que no poden fer-se efectius.
Tot plegat un moment d’actuació del cagadubtes. Una situació que demostra que l’actual govern actua de form diferent cada dia i sense una línia fixa. El fet d’anar oferint diverses opinions i notícies no els garanteix fortalesa davant els ciutadans i ciutadanes. I no val oblidar que governen en minoria i que per donar segons quins passos han de pactar sempre. I els pactes porten a adoptar postures estranyes.
Llegir aquí: http://www.miquelquintana.cat/limpost-de-successions-i-el-22m-cagadubtes/
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
DURAN I LLEIDA BLOG 15 marzo 2011
DURAN I LLEIDA BLOG
Publicat 15/03/2011
Al voltant de l’impost de successions
Dissabte passat, Unió Democràtica va fer una jornada nacional de política municipal. En arribar vaig atendre els mitjans de comunicació i després em vaig dedicar a fer la meva intervenció davant dels assistents. És cert que en el transcurs del meu discurs, quan parlava de la situació en què ens havia deixat el govern tripartit en termes financers ,vaig dir que, tot i això, el govern compliria les seves promeses. Algú, en veu baixa, des de les primeres files em va indicar l’impost de successions. I això em va portar a dir també que se suprimiria l’impost abans de les municipals. Al migdia, com que no vaig tenir temps de dinar perquè havia d’enregistrar l’espot publicitari precisament de les municipals, vaig poder veure les informacions televisives sobre la nostra jornada. Ni TV3, ni TVE, ni Tele 5 ni Antena 3 van parlar per res de l’impost de successions.
A mitja tarda, vaig saber que l’endemà algun diari obriria amb l’anunci que jo havia fet. D’entrada, em va sorprendre perquè em pensava que, quan en vaig parlar, a la sala no hi havia premsa. La sorpresa, però, no em va produir cap mal de cap perquè no era la primera vegada que ho deia davant dels mitjans. El que sí que vaig fer aquella mateixa tarda de dissabte va ser advertir el president Mas que alguns diaris obririen en aquesta línia.
Em sorprèn avui la lectura d’alguns diaris. Per exemple, “La Vanguardia” diu que “el anuncio formal de cuando se suprimiría el impuesto de sucesiones en Catalunya correspondía al Govern”, frase que adjudica a fonts del govern de la Generalitat. “El Periódico de Catalunya” diu que “Duran desaira CDC al tancar sense Mas el final del tribut de successions”. A més, afegeix, de passada, que el PSC dissenya “una estratègia de vigilància del doble paper de Duran perquè no vulneri la dedicació exclusiva que li imposa el Congrés”.
Com és lògic, la meva intenció no és discutir amb CDC, i encara menys amb el Govern. Als qui del govern i de CDC hagin servit de font d’aquestes notícies, els vull dir que, com a president d’un dels dos partits que donen suport a l’executiu català, em sento amb el dret i amb el deure d’explicar i divulgar quines són les seves intencions. Una altra cosa és que hagués dit que el govern, no sé quin dia, aprovarà amb els continguts concrets la supressió de l’impost de successions i que alhora hagués anunciat la data de la remissió del projecte de llei al Parlament de Catalunya. Per tant, jo no he fet de portaveu del govern. Simplement he transmès una notícia positiva que la militància i la ciutadania esperen del govern. De fet, si analitzem els mitjans de comunicació des d’aquesta declaració, totes les forces polítiques van a remolc d’un missatge positiu de CiU. No crec que això sigui dolent ni per a CDC, ni per a Unió, ni per a CiU i tampoc per al govern. Ans al contrari: necessitem aquest tipus de debats.
Sobre la meva compatibilització de la presidència de comissions mixtes entre la Generalitat i l’Estat i la meva dedicació al Congrés, sé que molesta profundament l’oposició. Ho deia en la meva darrera carta setmanal a la pàgina d’Unió: la imatge Mas i Duran plegats els fa molt mal i ens reforça molt a nosaltres. Remarca la unitat de CiU i la contraposa a tota la disbauxa de confrontació permanent que va significar el tripartit. De fet, si fos pel PSC -i no pas per motius legals-, no m’haurien donat mai la compatibilitat, i a Madrid han fet el que han pogut per evitar-ho. Si em posen més el dit a la gola, explicaré amb pèls i senyals com han anat les coses a la comissió de l’Estatut del Diputat que finalment va aprovar -només amb el vot en contra de Llamazares, vot coherent perquè ell està en contra de tota compatibilitat- que jo pugui desenvolupar les funcions parlamentàries i les encomanades pel govern de Catalunya.
El que em sorprèn és que el PSC s’obsessioni amb mi i fins i tot tingui temps -amb els problemes interns que tenen- per dissenyar una estratègia per veure si vulnero la mevadedicació exclusiva al Congrés. Hi ha molts companys socialistes amb la seva dedicació en aquesta cambra compatibilitzada amb altres activitats, i els asseguro que no tenim cap obsessió pel compliment de les seves obligacions. A més, donem per fet que la seva responsabilitat no permet posar en dubte la seva dedicació.
Per les mateixes raons, veig que el secretari general d’ERC, Joan Ridao, diu per segona vegada que actuo com “el veritable secretari general del Movimiento”. En plena democràcia, parlar en aquests termes és una ofensa a la intel·ligència. Del qui en té, és clar!
Llegir aquí: http://www.duranilleida.org/?p=2281
Nota: Hay una fotografía de la campaña de los autobuses de NOSUCCESSIONS.ORG
Publicat 15/03/2011
Al voltant de l’impost de successions
Dissabte passat, Unió Democràtica va fer una jornada nacional de política municipal. En arribar vaig atendre els mitjans de comunicació i després em vaig dedicar a fer la meva intervenció davant dels assistents. És cert que en el transcurs del meu discurs, quan parlava de la situació en què ens havia deixat el govern tripartit en termes financers ,vaig dir que, tot i això, el govern compliria les seves promeses. Algú, en veu baixa, des de les primeres files em va indicar l’impost de successions. I això em va portar a dir també que se suprimiria l’impost abans de les municipals. Al migdia, com que no vaig tenir temps de dinar perquè havia d’enregistrar l’espot publicitari precisament de les municipals, vaig poder veure les informacions televisives sobre la nostra jornada. Ni TV3, ni TVE, ni Tele 5 ni Antena 3 van parlar per res de l’impost de successions.
A mitja tarda, vaig saber que l’endemà algun diari obriria amb l’anunci que jo havia fet. D’entrada, em va sorprendre perquè em pensava que, quan en vaig parlar, a la sala no hi havia premsa. La sorpresa, però, no em va produir cap mal de cap perquè no era la primera vegada que ho deia davant dels mitjans. El que sí que vaig fer aquella mateixa tarda de dissabte va ser advertir el president Mas que alguns diaris obririen en aquesta línia.
Em sorprèn avui la lectura d’alguns diaris. Per exemple, “La Vanguardia” diu que “el anuncio formal de cuando se suprimiría el impuesto de sucesiones en Catalunya correspondía al Govern”, frase que adjudica a fonts del govern de la Generalitat. “El Periódico de Catalunya” diu que “Duran desaira CDC al tancar sense Mas el final del tribut de successions”. A més, afegeix, de passada, que el PSC dissenya “una estratègia de vigilància del doble paper de Duran perquè no vulneri la dedicació exclusiva que li imposa el Congrés”.
Com és lògic, la meva intenció no és discutir amb CDC, i encara menys amb el Govern. Als qui del govern i de CDC hagin servit de font d’aquestes notícies, els vull dir que, com a president d’un dels dos partits que donen suport a l’executiu català, em sento amb el dret i amb el deure d’explicar i divulgar quines són les seves intencions. Una altra cosa és que hagués dit que el govern, no sé quin dia, aprovarà amb els continguts concrets la supressió de l’impost de successions i que alhora hagués anunciat la data de la remissió del projecte de llei al Parlament de Catalunya. Per tant, jo no he fet de portaveu del govern. Simplement he transmès una notícia positiva que la militància i la ciutadania esperen del govern. De fet, si analitzem els mitjans de comunicació des d’aquesta declaració, totes les forces polítiques van a remolc d’un missatge positiu de CiU. No crec que això sigui dolent ni per a CDC, ni per a Unió, ni per a CiU i tampoc per al govern. Ans al contrari: necessitem aquest tipus de debats.
Sobre la meva compatibilització de la presidència de comissions mixtes entre la Generalitat i l’Estat i la meva dedicació al Congrés, sé que molesta profundament l’oposició. Ho deia en la meva darrera carta setmanal a la pàgina d’Unió: la imatge Mas i Duran plegats els fa molt mal i ens reforça molt a nosaltres. Remarca la unitat de CiU i la contraposa a tota la disbauxa de confrontació permanent que va significar el tripartit. De fet, si fos pel PSC -i no pas per motius legals-, no m’haurien donat mai la compatibilitat, i a Madrid han fet el que han pogut per evitar-ho. Si em posen més el dit a la gola, explicaré amb pèls i senyals com han anat les coses a la comissió de l’Estatut del Diputat que finalment va aprovar -només amb el vot en contra de Llamazares, vot coherent perquè ell està en contra de tota compatibilitat- que jo pugui desenvolupar les funcions parlamentàries i les encomanades pel govern de Catalunya.
El que em sorprèn és que el PSC s’obsessioni amb mi i fins i tot tingui temps -amb els problemes interns que tenen- per dissenyar una estratègia per veure si vulnero la mevadedicació exclusiva al Congrés. Hi ha molts companys socialistes amb la seva dedicació en aquesta cambra compatibilitzada amb altres activitats, i els asseguro que no tenim cap obsessió pel compliment de les seves obligacions. A més, donem per fet que la seva responsabilitat no permet posar en dubte la seva dedicació.
Per les mateixes raons, veig que el secretari general d’ERC, Joan Ridao, diu per segona vegada que actuo com “el veritable secretari general del Movimiento”. En plena democràcia, parlar en aquests termes és una ofensa a la intel·ligència. Del qui en té, és clar!
Llegir aquí: http://www.duranilleida.org/?p=2281
Nota: Hay una fotografía de la campaña de los autobuses de NOSUCCESSIONS.ORG
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
BLOG EDUARD LÓPEZ
EDUARD LÓPEZ, Vicesecretari general de Coordinació Interna i Acció Electoral a Esquerra
Successions: CiU amaga l'ou
El debat sobre l'Impost de Successions està posant en evidència la hipocresia que domina el debat polític i periodístic a casa nostra. S'obvia amb massa alegria que l'anterior Govern de Catalunya es va encarregar, en bona part gràcies a l'actuació d'Esquerra, de suprimir-lo per al 94 per cent de la ciutadania. I això, contra el criteri de CiU i PP, que s'hi van oposar amb dents i ungles.
Artur Mas, amb la complicitat entusiasta del PP, continua obsedit a eliminar d'arrel l'impost. El Govern dels millors s'estima més fer un favor al 6 per cent de la població més acabalada que encara l'ha de sufragar, encara que sigui al preu de perjudicar la capacitat d'ingrés de la Generalitat en una conjuntura molt difícil. Costa d'entendre, amb franquesa, que es pugui renunciar a recaptar uns 400 milions d'euros en un moment en el qual s'estan retallant, sense manies, prestacions en camps tan essencials com la sanitat o l'educació.
CiU amaga l'ou i no explica els veritables motius que justifiquen la seva actuació. A l'hora de la veritat prioritza l'electoralisme de curta volada per damunt de l'interès general. I això és patriotisme, senyor Mas?
Llegir aquí: http://blocs.esquerra.cat/eduard-lopez/bloc/successions-ciu-amaga-lou
Publicado también en: http://blogs.e-noticies.com/eduard-lopez/successions_ciu_amaga_lou.html
Successions: CiU amaga l'ou
El debat sobre l'Impost de Successions està posant en evidència la hipocresia que domina el debat polític i periodístic a casa nostra. S'obvia amb massa alegria que l'anterior Govern de Catalunya es va encarregar, en bona part gràcies a l'actuació d'Esquerra, de suprimir-lo per al 94 per cent de la ciutadania. I això, contra el criteri de CiU i PP, que s'hi van oposar amb dents i ungles.
Artur Mas, amb la complicitat entusiasta del PP, continua obsedit a eliminar d'arrel l'impost. El Govern dels millors s'estima més fer un favor al 6 per cent de la població més acabalada que encara l'ha de sufragar, encara que sigui al preu de perjudicar la capacitat d'ingrés de la Generalitat en una conjuntura molt difícil. Costa d'entendre, amb franquesa, que es pugui renunciar a recaptar uns 400 milions d'euros en un moment en el qual s'estan retallant, sense manies, prestacions en camps tan essencials com la sanitat o l'educació.
CiU amaga l'ou i no explica els veritables motius que justifiquen la seva actuació. A l'hora de la veritat prioritza l'electoralisme de curta volada per damunt de l'interès general. I això és patriotisme, senyor Mas?
Llegir aquí: http://blocs.esquerra.cat/eduard-lopez/bloc/successions-ciu-amaga-lou
Publicado también en: http://blogs.e-noticies.com/eduard-lopez/successions_ciu_amaga_lou.html
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
BLOG ENRIC MILLO
Josep Enric Millo i Rocher
President Provincial PPC de Girona i Portaveu del PPC al Parlament de Catalunya
divendres 18 de febrer de 2011
Enric Millo insta a CiU a aclarir “si estan o no disposats a mantenir el compromís electoral de suprimir l’impost de successions”
El portaveu del PPC al Parlament, Enric Millo, ha instat avui a CiU a aclarir “si estan o no disposats a mantenir el compromís electoral de suprimir l’impost de successions”. Millo ha fet aquesta declaració després de presentar al Parlament una proposició de llei per suprimir l’impost. “Cal recordar el compromís d’Artur Mas no només en campanya sinó en seu parlamentària”, ha afegit.
Millo ha explicat que la proposició del PPC té un article únic: que sobre la quota íntegra de l’impost s’apliqui una bonificació del 99’9%. “Perquè és un impost injust i desfasat que genera un efecte discriminatori amb altres Comunitats Autònomes que ja l’han suprimit”, ha assenyalat.
“Aquesta és una proposta que porta defensant el PP des de fa anys i que també va ser compromís electoral de CiU en aquesta darrera campanya, entenem per tant si no ens donen suport es produirà un incompliment flagrant d’una promesa electoral”. En aquest sentit el portaveu popular ha demanat que CiU “doni la cara i actuï”, tot i que “molt ens temem que, com amb d’altres qüestions que estan modificant i incomplint, amb aquesta promesa passi el mateix”.
Millo ha dit que “no volem que passi el temps i no el Govern no faci res en aquest tema”, per això “ens posem a disposició del Govern per tirar endavant aquesta proposta”. El portaveu popular ha recordat que aquesta és la 6ena proposició de llei que presenta el PPC al Parlament en el que portem de legislatura, “totes elles amb propostes per sortir de la crisi econòmica”.
Pel que fa als pressupostos de la Generalitat, Enric Millo ha afirmat que “el Govern els està retardant massa” i que “el Govern ha de moure fitxa per començar a treballar amb rigor sobre els comptes”. “Si el canvi de política econòmica i fiscal per sortir de la crisi i generar ocupació el fa de la mà del PSC serà sota la seva responsabilitat. Difícilment es pot fer amb els responsables de generar aquesta situació caòtica de dèficit i endeutament”, ha conclòs.
Llegir aquí: http://www.enricmillo.com/2011/02/enric-millo-insta-ciu-aclarir-si-estan.html
Josep Enric Millo i Rocher
President Provincial PPC de Girona i Portaveu del PPC al Parlament de Catalunya
divendres 18 de febrer de 2011
Enric Millo insta a CiU a aclarir “si estan o no disposats a mantenir el compromís electoral de suprimir l’impost de successions”
El portaveu del PPC al Parlament, Enric Millo, ha instat avui a CiU a aclarir “si estan o no disposats a mantenir el compromís electoral de suprimir l’impost de successions”. Millo ha fet aquesta declaració després de presentar al Parlament una proposició de llei per suprimir l’impost. “Cal recordar el compromís d’Artur Mas no només en campanya sinó en seu parlamentària”, ha afegit.
Millo ha explicat que la proposició del PPC té un article únic: que sobre la quota íntegra de l’impost s’apliqui una bonificació del 99’9%. “Perquè és un impost injust i desfasat que genera un efecte discriminatori amb altres Comunitats Autònomes que ja l’han suprimit”, ha assenyalat.
“Aquesta és una proposta que porta defensant el PP des de fa anys i que també va ser compromís electoral de CiU en aquesta darrera campanya, entenem per tant si no ens donen suport es produirà un incompliment flagrant d’una promesa electoral”. En aquest sentit el portaveu popular ha demanat que CiU “doni la cara i actuï”, tot i que “molt ens temem que, com amb d’altres qüestions que estan modificant i incomplint, amb aquesta promesa passi el mateix”.
Millo ha dit que “no volem que passi el temps i no el Govern no faci res en aquest tema”, per això “ens posem a disposició del Govern per tirar endavant aquesta proposta”. El portaveu popular ha recordat que aquesta és la 6ena proposició de llei que presenta el PPC al Parlament en el que portem de legislatura, “totes elles amb propostes per sortir de la crisi econòmica”.
Pel que fa als pressupostos de la Generalitat, Enric Millo ha afirmat que “el Govern els està retardant massa” i que “el Govern ha de moure fitxa per començar a treballar amb rigor sobre els comptes”. “Si el canvi de política econòmica i fiscal per sortir de la crisi i generar ocupació el fa de la mà del PSC serà sota la seva responsabilitat. Difícilment es pot fer amb els responsables de generar aquesta situació caòtica de dèficit i endeutament”, ha conclòs.
Llegir aquí: http://www.enricmillo.com/2011/02/enric-millo-insta-ciu-aclarir-si-estan.html
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
BLOC DES DE L'ESQUERRA
El bloc d'Iñaki Escudero, coordinador d'EUiA a la comarca d'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya
Els millors
Publicat 16/02/2011
Don Manuel Fraga Iribarne va afirmar un dia que era normal que determinats llocs de responsabilitat fossin ocupats sempre per persones provinents de les mateixes famílies. Aquestes persones, de bones famílies, estan millor preparades i és per això que se les designa per aquests llocs de nivell. Són els millors.
Les famílies que porten els seus fills a les escoles públiques o que fan servir la sanitat pública no estan dins d’aquest selecte grup dels millors. És per això que hauran d’assumir que no s’apugin les places de professors o de metges, tot i que hi havia un compromís de fer-ho i que el nombre d’usuaris ha tingut un reconegut augment.
Hi havia el compromís d’augmentar les places d’empleats públics i no es farà. Hem d’estalviar (pel tema del dèficit, ja se sap...) a costa, com no, dels que no som “dels millors”. Això sí, el compromís que CiU sí que complirà serà el de suprimir l’impost de successions.
El mateix conseller d’economia, Mas-Colell, reconeix que és un impost que té “sentit”, i més des de que només grava a les més grans fortunes, però que ha de suprimir pel compromís electoral de CiU. I el dèficit? Bah! Només parlem de 400 milions d’euros... Euros, això sí, més que suficients com per no haver de deixar de fer els hospitals i escoles que CiU ja ha anunciat que deixarà de fer. En definitiva, els usuaris potencials d’aquests serveis no estan entre “els millors”.
Ell no pagarà, els seus fills tampoc (l'impost de successions...)
L’altre gran argument del conseller per a suprimir aquest impost està en la “competència fiscal”. És a dir, aquests grans patriotes carregats de “duros” canviarien el seu domicili fiscal a una altra comunitat espanyola on aquest impost ja estigués suprimit. És una de les avantatges de ser “dels millors”, tens la facilitat de canviar de domicili i estalviar-te molts diners. Els pares que hagin de portar els seus fills a una escola col·lapsada i amb manca de professorat no podran canviar de domicili i portar la canalla a una escola de Castella La Manxa o Navarra...
Llegir aquí: http://www.iescudero.cat/2011/02/els-millors.html
El bloc d'Iñaki Escudero, coordinador d'EUiA a la comarca d'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya
Els millors
Publicat 16/02/2011
Don Manuel Fraga Iribarne va afirmar un dia que era normal que determinats llocs de responsabilitat fossin ocupats sempre per persones provinents de les mateixes famílies. Aquestes persones, de bones famílies, estan millor preparades i és per això que se les designa per aquests llocs de nivell. Són els millors.
Les famílies que porten els seus fills a les escoles públiques o que fan servir la sanitat pública no estan dins d’aquest selecte grup dels millors. És per això que hauran d’assumir que no s’apugin les places de professors o de metges, tot i que hi havia un compromís de fer-ho i que el nombre d’usuaris ha tingut un reconegut augment.
Hi havia el compromís d’augmentar les places d’empleats públics i no es farà. Hem d’estalviar (pel tema del dèficit, ja se sap...) a costa, com no, dels que no som “dels millors”. Això sí, el compromís que CiU sí que complirà serà el de suprimir l’impost de successions.
El mateix conseller d’economia, Mas-Colell, reconeix que és un impost que té “sentit”, i més des de que només grava a les més grans fortunes, però que ha de suprimir pel compromís electoral de CiU. I el dèficit? Bah! Només parlem de 400 milions d’euros... Euros, això sí, més que suficients com per no haver de deixar de fer els hospitals i escoles que CiU ja ha anunciat que deixarà de fer. En definitiva, els usuaris potencials d’aquests serveis no estan entre “els millors”.
Ell no pagarà, els seus fills tampoc (l'impost de successions...)
L’altre gran argument del conseller per a suprimir aquest impost està en la “competència fiscal”. És a dir, aquests grans patriotes carregats de “duros” canviarien el seu domicili fiscal a una altra comunitat espanyola on aquest impost ja estigués suprimit. És una de les avantatges de ser “dels millors”, tens la facilitat de canviar de domicili i estalviar-te molts diners. Els pares que hagin de portar els seus fills a una escola col·lapsada i amb manca de professorat no podran canviar de domicili i portar la canalla a una escola de Castella La Manxa o Navarra...
Llegir aquí: http://www.iescudero.cat/2011/02/els-millors.html
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
Diari d'avort
Crítica
Si tanmateix se'n van (els rics i els impostos)
Publicat 12/02/2011
Joan Vecord (Ivan Roig)
Alguna cosa no rutlla quan escoltes el conseller d'economia, el senyor Mas-Colell, justificar la supressió de l'impost de successions pel risc de què les grans fortunes "abandonin Catalunya" (bé, pròpiament no ho va dir així, sinó recordant-nos que "són les que tenen més mobilitat" i altres frases per l'estil que el Salvador López-Arnal ha tingut el mínim de paciència de traduir en aquest article en un llenguatge no neo-liberal).
Collons, senyors de CiU, ¿que no havíem quedat que el fonament d'aquest país, els nostres patriotes de pedra picada, els capitans que governen la nostra nau amb fermesa, els estels que ens guien des de la foscor cap a la Terra Promesa d'un PIB que s'apuja eternament, són les grans famílies catalanes, els nostres grans patriarques empresarials? Com podria ser, doncs, que aquests paladins de l'ordre, del progrés i de l'amor més profund envers la seva terra marxessin cap a d'altres contrades per un fet tan terrenal i obscè com l'evasió fiscal?
Esclar que tot plegat no és res nou, i que ja fa temps que se senten veus que critiquen l'impost de successions perquè les rendes que més hi haurien de contribuir ja fa temps que no ho fan perquè van aprendre com evitar de fer-ho (pot resultar-ne il·lustratiu un passeig pels fòrums de la pàgina de NoSuccessions, però cal que sapigueu, si encara no hi heu entrat, que també hi ha moltes intervencions demagògicament lacrimals i, sobretot, de nous membres de les classes mitjanes altes que consideren abusiu tributar per un patrimoni "tan minso com de només 600.000€").
Però alguna cosa no rutlla quan escoltes que el conseller d'economia, el senyor Mas-Colell, ho justifica tot plegat la mateixa setmana en què s'ha fet públic l'informe 2009 de La Responsabilidad social corporativa en las memorias anuales de las empresas del IBEX 35 (a Kaosenlared hi ha aquest article que en parla) on es posa de manifest que mentre a l'Estat Espanyol la recaptació per l'impost de societats s'ha reduït un 55% des del 2007, la inversió empresarial en paradisos fiscals s'ha disparat.
És a dir, de què collons serveix tanta laxitud impositiva si els rics, tanmateix, se'n van? Fins a quin punt hem de rebaixar el llistó tributari per a què Ses Majestats Capitalistes tinguin la bondat i magnificència d'invertir en el nostre país? Els hi traiem ja del tot els impostos, els hi regalem terrenys públics per a què hi construeixin les seves fàbriques, els hi deixem portar treballadors de la Xina disposats a treballar 10 hores al dia 6 dies a la setmana per un sou molt inframileurista? Per què no, en canvi, els enviem a prendre pel cul d'una puta vegada i acceptem que hem de començar a pensar en un futur (molt més pobre sí, però també l'únic sostenible) on la felicitat i la riquesa no vinguin mesurats per Productes Interiors Bruts, índexs d'atur i rendibilitats econòmiques? Tothom amb un sostre calent per a dormir i menjar a taula per a esmorzar, dinar i sopar, que els luxes ja els anirem veient segons les nostres capacitats per a conviure amb major o menor harmonia.
Llegir aquí: http://diaridavort.blogspot.com/2011/02/si-tanmateix-sen-van-els-rics-i-els.html
Crítica
Si tanmateix se'n van (els rics i els impostos)
Publicat 12/02/2011
Joan Vecord (Ivan Roig)
Alguna cosa no rutlla quan escoltes el conseller d'economia, el senyor Mas-Colell, justificar la supressió de l'impost de successions pel risc de què les grans fortunes "abandonin Catalunya" (bé, pròpiament no ho va dir així, sinó recordant-nos que "són les que tenen més mobilitat" i altres frases per l'estil que el Salvador López-Arnal ha tingut el mínim de paciència de traduir en aquest article en un llenguatge no neo-liberal).
Collons, senyors de CiU, ¿que no havíem quedat que el fonament d'aquest país, els nostres patriotes de pedra picada, els capitans que governen la nostra nau amb fermesa, els estels que ens guien des de la foscor cap a la Terra Promesa d'un PIB que s'apuja eternament, són les grans famílies catalanes, els nostres grans patriarques empresarials? Com podria ser, doncs, que aquests paladins de l'ordre, del progrés i de l'amor més profund envers la seva terra marxessin cap a d'altres contrades per un fet tan terrenal i obscè com l'evasió fiscal?
Esclar que tot plegat no és res nou, i que ja fa temps que se senten veus que critiquen l'impost de successions perquè les rendes que més hi haurien de contribuir ja fa temps que no ho fan perquè van aprendre com evitar de fer-ho (pot resultar-ne il·lustratiu un passeig pels fòrums de la pàgina de NoSuccessions, però cal que sapigueu, si encara no hi heu entrat, que també hi ha moltes intervencions demagògicament lacrimals i, sobretot, de nous membres de les classes mitjanes altes que consideren abusiu tributar per un patrimoni "tan minso com de només 600.000€").
Però alguna cosa no rutlla quan escoltes que el conseller d'economia, el senyor Mas-Colell, ho justifica tot plegat la mateixa setmana en què s'ha fet públic l'informe 2009 de La Responsabilidad social corporativa en las memorias anuales de las empresas del IBEX 35 (a Kaosenlared hi ha aquest article que en parla) on es posa de manifest que mentre a l'Estat Espanyol la recaptació per l'impost de societats s'ha reduït un 55% des del 2007, la inversió empresarial en paradisos fiscals s'ha disparat.
És a dir, de què collons serveix tanta laxitud impositiva si els rics, tanmateix, se'n van? Fins a quin punt hem de rebaixar el llistó tributari per a què Ses Majestats Capitalistes tinguin la bondat i magnificència d'invertir en el nostre país? Els hi traiem ja del tot els impostos, els hi regalem terrenys públics per a què hi construeixin les seves fàbriques, els hi deixem portar treballadors de la Xina disposats a treballar 10 hores al dia 6 dies a la setmana per un sou molt inframileurista? Per què no, en canvi, els enviem a prendre pel cul d'una puta vegada i acceptem que hem de començar a pensar en un futur (molt més pobre sí, però també l'únic sostenible) on la felicitat i la riquesa no vinguin mesurats per Productes Interiors Bruts, índexs d'atur i rendibilitats econòmiques? Tothom amb un sostre calent per a dormir i menjar a taula per a esmorzar, dinar i sopar, que els luxes ja els anirem veient segons les nostres capacitats per a conviure amb major o menor harmonia.
Llegir aquí: http://diaridavort.blogspot.com/2011/02/si-tanmateix-sen-van-els-rics-i-els.html
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
Gracias por expresar esta inquietud.
Anticipándonos en cierto modo a la misma, esta Asociación ha enviado mediante correo electrónico, sendas cartas dirigidas a los presidentes de los partidos catalanes en las que, en resumen, se les hacen las siguientes preguntas:
- En caso de acceder al gobierno como resultado de las próximas elecciones: qué van a hacer con respecto a este impuesto y cuándo.
- En caso de ocupar la oposición y en el supuesto de que el Gobierno tramitara un proyecto de Ley de reforma del impuesto, que significara incluso la práctica supresión del mismo y precisara del apoyo de su partido para aprobarlo, cuál sería su posición.
Las cartas con las preguntas son exactamente iguales para todos los partidos y se enviaron simultáneamente el día 11 de septiembre para que el pasado lunes las encontraran los partidos en sus respectivos buzones de correo electrónico.
Hasta ahora, solamente hemos recibido acuse de recibo expreso de tres formaciones políticas (Partido Popular, C i U y Ciudadanos) y las dos últimas han anunciado una respuesta en breve.
Después de un tiempo prudencial de espera y tal como se les anuncia a los partidos en nuestra carta, publicaremos las cartas de respuesta en la primera página de nuestro sitio web, así como los partidos a los que se ha escrito y no han contestado. Asimismo, también lo publicaremos en nuestro boletín El Crit!, que enviaremos a todos los adheridos y a la prensa, como de costumbre.
No obstante, para que la prensa se haga eco, es necesario renovar las cartas al director, escritos en blogs, etc. para volver a traer a la palestra el ISD, poniendo de relieve las contradicciones y carencias de la reforma aprobada, etc. pues de otro modo la prensa lo ignorará. Y en esto, todos debemos poner nuestro granito de arena.
Aunque me parece difícil volver a generar la expectación que se produjo hace más o menos un año, insisto en que tanto entonces como ahora es tarea de todos. Recordad los enlaces a blogs que hay en este mismo hilo, así como estos otros:
1. ¿Conocéis más direcciones para cartas al director?
2. Enllaços Webs/blocs
3. CARTAS AL DIRECTOR. DIRECCIONES... NO POSTEAR AQUÍ
Como es sabido, desde el principio no hemos dudado en ponernos al frente de este clamor, pero ahora lo que echamos en falta es un poco más de clamor. Hay que volver a crear un estado de opinión y sin la ayuda de adheridos y simpatizantes, como se hizo hace un año, se me antoja harto difícil.
¡Ánimo y a por la batalla final!
Anticipándonos en cierto modo a la misma, esta Asociación ha enviado mediante correo electrónico, sendas cartas dirigidas a los presidentes de los partidos catalanes en las que, en resumen, se les hacen las siguientes preguntas:
- En caso de acceder al gobierno como resultado de las próximas elecciones: qué van a hacer con respecto a este impuesto y cuándo.
- En caso de ocupar la oposición y en el supuesto de que el Gobierno tramitara un proyecto de Ley de reforma del impuesto, que significara incluso la práctica supresión del mismo y precisara del apoyo de su partido para aprobarlo, cuál sería su posición.
Las cartas con las preguntas son exactamente iguales para todos los partidos y se enviaron simultáneamente el día 11 de septiembre para que el pasado lunes las encontraran los partidos en sus respectivos buzones de correo electrónico.
Hasta ahora, solamente hemos recibido acuse de recibo expreso de tres formaciones políticas (Partido Popular, C i U y Ciudadanos) y las dos últimas han anunciado una respuesta en breve.
Después de un tiempo prudencial de espera y tal como se les anuncia a los partidos en nuestra carta, publicaremos las cartas de respuesta en la primera página de nuestro sitio web, así como los partidos a los que se ha escrito y no han contestado. Asimismo, también lo publicaremos en nuestro boletín El Crit!, que enviaremos a todos los adheridos y a la prensa, como de costumbre.
No obstante, para que la prensa se haga eco, es necesario renovar las cartas al director, escritos en blogs, etc. para volver a traer a la palestra el ISD, poniendo de relieve las contradicciones y carencias de la reforma aprobada, etc. pues de otro modo la prensa lo ignorará. Y en esto, todos debemos poner nuestro granito de arena.
Aunque me parece difícil volver a generar la expectación que se produjo hace más o menos un año, insisto en que tanto entonces como ahora es tarea de todos. Recordad los enlaces a blogs que hay en este mismo hilo, así como estos otros:
1. ¿Conocéis más direcciones para cartas al director?
2. Enllaços Webs/blocs
3. CARTAS AL DIRECTOR. DIRECCIONES... NO POSTEAR AQUÍ
Como es sabido, desde el principio no hemos dudado en ponernos al frente de este clamor, pero ahora lo que echamos en falta es un poco más de clamor. Hay que volver a crear un estado de opinión y sin la ayuda de adheridos y simpatizantes, como se hizo hace un año, se me antoja harto difícil.
¡Ánimo y a por la batalla final!
Las próximas elecciones
Parece como si los ecos de este foro se hubieran apagado para siempre, despues de la publicidad que el Tripartito se ha gastado para publicitar su "engendro de reforma" sobre la ley de SC.
Se acercan las elecciones. Ahora es preciso reactivar este Foro para conseguir la TOTAL ANULACIÓN DE ESTE IMPPUESTO. ¡¡¡ AMIGOS DEL FORO DESPERTEMOS!!! ¡¡¡AHORA O NUNCA!!!
Sospecho que visteis hace muy pocos días al Sr. Más en Tele 5 en una entrevista en La Noria. Allí prometió ante toda la audiencia de que si llega a ser President anulará este impuesto, si es preciso hasta con los votos de PP.
Jefes de este Foro, ha llegado el momento propicio para que os pongais al frente de este clamor para conseguir aquello por lo que habeis luchado, por lo que habeis invertido vuestro tiempo y dinero: LA ELIMINACION DE ESTE IMPUESTO.
Ahora más que nunca tenemos que hacer llegar a la opinión pública quien edstá dispuesto a ELIMINAAR ESTE IMPUESTO.
Y es que , por una vez, tenemos que votar como nuestros vecinos los franceses; CON LA MANO EN LA CARTERA.
Se acercan las elecciones. Ahora es preciso reactivar este Foro para conseguir la TOTAL ANULACIÓN DE ESTE IMPPUESTO. ¡¡¡ AMIGOS DEL FORO DESPERTEMOS!!! ¡¡¡AHORA O NUNCA!!!
Sospecho que visteis hace muy pocos días al Sr. Más en Tele 5 en una entrevista en La Noria. Allí prometió ante toda la audiencia de que si llega a ser President anulará este impuesto, si es preciso hasta con los votos de PP.
Jefes de este Foro, ha llegado el momento propicio para que os pongais al frente de este clamor para conseguir aquello por lo que habeis luchado, por lo que habeis invertido vuestro tiempo y dinero: LA ELIMINACION DE ESTE IMPUESTO.
Ahora más que nunca tenemos que hacer llegar a la opinión pública quien edstá dispuesto a ELIMINAAR ESTE IMPUESTO.
Y es que , por una vez, tenemos que votar como nuestros vecinos los franceses; CON LA MANO EN LA CARTERA.
antonio martìnez- Nombre de missatges : 56
Fecha de inscripción : 24/02/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
BLOG DE JOSÉ ANTONIO DONAIRE
50 preguntes al candidat
Publicat 10/05/2010
Llegir aquí: http://don-aire.blogspot.com/2010/05/50-preguntes-al-candidat.html
50 preguntes al candidat
Publicat 10/05/2010
Llegir aquí: http://don-aire.blogspot.com/2010/05/50-preguntes-al-candidat.html
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
Blog personal i polític de Manuel Cáceres
Mentides i exageracions sobre l'Impost de Successions
Publicat 16/10/2009
Llegir aquí: http://manuelcaceres.net/?s=successions
Mentides i exageracions sobre l'Impost de Successions
Publicat 16/10/2009
Llegir aquí: http://manuelcaceres.net/?s=successions
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
BLOG MIQUEL QUINTANA,Conseller Nacional per la comarca del Vallès Occidental – Sabadell; membre del Secretariat Permanent de l’Executiu Comarcal i membre nat del Executiu Local de la ciutat.
Publicat 09/04/2010
Ara tot són preses.
Llegir aquí: http://www.miquelquintana.cat/ara-tot-son-preses/
Publicat 09/04/2010
Ara tot són preses.
Llegir aquí: http://www.miquelquintana.cat/ara-tot-son-preses/
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
BLOG MIQUEL QUINTANA
Publicat 05/04/2010
ERC o el cabdell de llana enredat.
Llegir aquí: http://www.miquelquintana.cat/erc-o-el-cabdell-de-llana-enredat/
BLOG DE PERE PI CABANES
dilluns 5 d’abril de 2010
TORNEM-HI AMB LA “LLE I DE SUCCESSIONS”
Llegir aquí: http://perepicabanes.blogspot.com/2010/04/tornem-hi-amb-la-lle-i-de-successions.html
Publicat 05/04/2010
ERC o el cabdell de llana enredat.
Llegir aquí: http://www.miquelquintana.cat/erc-o-el-cabdell-de-llana-enredat/
BLOG DE PERE PI CABANES
dilluns 5 d’abril de 2010
TORNEM-HI AMB LA “LLE I DE SUCCESSIONS”
Llegir aquí: http://perepicabanes.blogspot.com/2010/04/tornem-hi-amb-la-lle-i-de-successions.html
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
Blog de Francesc Valls-Calçada
dijous 25 de març de 2010
PER QUÈ?
http://fraretmut.blogspot.com/2010/03/per-que-18.html
dijous 25 de març de 2010
PER QUÈ?
http://fraretmut.blogspot.com/2010/03/per-que-18.html
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
Para dejar comentariios sobre el artículo de ayer publicado en El Punt: VOLEM VIURE A MADRID
RADIO CATALUNYA.CA
22.03.2010
Llegirr aquí: http://www.radiocatalunya.ca/noticia/20134/
RADIO CATALUNYA.CA
22.03.2010
Llegirr aquí: http://www.radiocatalunya.ca/noticia/20134/
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
Blog Santi Vila, professor universitari, regidor de l’Ajuntament de Figueres, diputat al Parlament de Catalunya, coordinador tècnic del Projecte de Museu de l’Exili, alcalde…
Compromís per a la supressió de l’impost de successions
18/03/2010
Llegir aquí: http://www.santivila.cat/archives/393
Compromís per a la supressió de l’impost de successions
18/03/2010
Llegir aquí: http://www.santivila.cat/archives/393
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
EL BLOG DE JOAQUÍN LEGUINA
Impuestos
16/03/2010
Leer aquí: http://www.joaquinleguina.es/impuestos
Impuestos
16/03/2010
Leer aquí: http://www.joaquinleguina.es/impuestos
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
Blog de Jordi Terrades: Governant, divendres, març 12, 2010
DIPUTAT DEL PSC AL PARLAMENT DE CATALUNYA
-Portaveu a la Comissió de la Sindicatura de Comptes.
-Portaveu a la Comissió de Medi Ambient i Habitatge.
-President de la comissió d'economia, finances i pressupost.
Llegir aquí: http://jorditerrades.blogspot.com/2010/03/governant.html
DIPUTAT DEL PSC AL PARLAMENT DE CATALUNYA
-Portaveu a la Comissió de la Sindicatura de Comptes.
-Portaveu a la Comissió de Medi Ambient i Habitatge.
-President de la comissió d'economia, finances i pressupost.
Llegir aquí: http://jorditerrades.blogspot.com/2010/03/governant.html
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Blog Josep Enric Millo i Rocher
BLOG Josep Enric Millo i Rocher
President Provincial del PPC de Girona i Diputat al Parlament de Catallunya
dijous 11 de març de 2010
Josep Enric Millo considera “insuficient” i “electoralista” la reforma de l’impost de successions
http://www.enricmillo.com/2010/03/josep-enric-millo-considera-insuficient.html
President Provincial del PPC de Girona i Diputat al Parlament de Catallunya
dijous 11 de març de 2010
Josep Enric Millo considera “insuficient” i “electoralista” la reforma de l’impost de successions
http://www.enricmillo.com/2010/03/josep-enric-millo-considera-insuficient.html
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Re: DIFERENTES BLOGS SOBRE EL I.S. PARA DEJAR COMENTARIOS
IMPUESTO DE SUCESIONES CATALUNYA
Lunes 1 de marzo de 2010: Hasta Andalucía eliminará el impuesto antes que Cataluña
Leer aquí: http://impuestosucesiones.blogspot.com/2010/03/mientras-en-andalucia-el-propio-psoe-ha.html
Lunes 1 de marzo de 2010: Hasta Andalucía eliminará el impuesto antes que Cataluña
Leer aquí: http://impuestosucesiones.blogspot.com/2010/03/mientras-en-andalucia-el-propio-psoe-ha.html
Montser- Nombre de missatges : 4636
Fecha de inscripción : 08/05/2009
Pàgina 1 de 2 • 1, 2
Temas similares
» Para dejar comentarios
» COMENTARIOS DE LOS DIFERENTES PARTIDOS POLÍTICOS SOBRE LA APROBACIÓN PROYECTO LEY IMPUESTO SUCESIONES
» QUERÉIS TEMA PARA DEJAR COMENTARIOS?
» Web para dejar opiniones sobre el I.S.
» 11/05/2010 - DIFUSIÓN JURÍDICA - Noticias - Diferentes ponentes del Seminario sobre “Las sucesiones mortis causa transfronterizas en Europa” opinaron sobre las cuestiones fundamentales de la jornada
» COMENTARIOS DE LOS DIFERENTES PARTIDOS POLÍTICOS SOBRE LA APROBACIÓN PROYECTO LEY IMPUESTO SUCESIONES
» QUERÉIS TEMA PARA DEJAR COMENTARIOS?
» Web para dejar opiniones sobre el I.S.
» 11/05/2010 - DIFUSIÓN JURÍDICA - Noticias - Diferentes ponentes del Seminario sobre “Las sucesiones mortis causa transfronterizas en Europa” opinaron sobre las cuestiones fundamentales de la jornada
Pàgina 1 de 2
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum