13/01/2010 - SEGRE.COM - Col·laboració: Maria Àngels Cabasés - ERC marca un objectiu i el compleix

SEGRE.COM
Col·laboració: Maria Àngels Cabasés
ERC marca un objectiu i el compleix
Publicat 13/01/2010

EN AQUEST DARRER ple del Parlament s'han aprovat els pressupostos de la Generalitat 2010 i part del debat s'ha centrat en la reforma de l'impost de successions i donacions. Joan Puigcercós, president d'ERC, en el ple de política general va impulsar una resolució per tal de reformar l'impost i que la rebaixa fos efectiva a partir de gener del 2010. Després d'una negociació molt dura, en què ERC ha marcat el pols i juntament amb el PSC les línies de la reforma, s'ha acabat sumant ICV a allò que el nostre partit va impulsar. Ens volem felicitar, ja que donem resposta a un clam social. Alguns parlen de proposta descafeïnada, però el que és cert és que el 94% dels catalans quedaran exempts de l'impost.

Es presenta una reforma amb profunditat de l'impost, una reforma que ha de garantir la seva continuïtat, perquè des del nostre grup estem d'acord a mantenir-lo, que es continuï gravant l'increment de patrimoni quan es rep una herència. Ara bé, sempre que no s'hagi participat directament en la consecució d'aquesta herència. El nostre discurs ha estat coherent en el temps, sempre hem defensat una reforma profunda per recuperar la progressivitat i la justícia redistributiva perduda com a conseqüència de les modificacions que ha sofert l'impost en l'àmbit estatal, en la seva estructura. Hem treballat per una reforma que en la mesura del possible eviti el que actualment succeeix, que adquisicions lucratives d'igual valor puguin tributar de manera ben diferent. A grans trets, les ampliacions dels mínims exempts per grups de parentiu, l'eliminació dels coeficients per patrimoni preexistent i la simplificació de l'estructura tarifària proposada recullen prou bé els objectius de reduir de forma radical la tributació dels successors directes (cònjuges i fills) i reajustar la progressivitat i l'equitat de l'impost. A més de compatibilitzar aquestes exempcions amb el manteniment de les bonificacions del 95% de l'habitatge habitual.

D'altra banda, també és una proposta sensible amb la gent gran. Per una banda, incorpora una reducció addicional per a persones de més de 75 anys de 275.000 euros que és efectiva íntegrament a gener del 2010. I per una altra s'elimina la restricció de dos anys per considerar habitatge habitual si el causant té el darrer domicili en un centre residencial o sociosanitari. Una proposta que va més enllà, incorpora el compromís de portar la llei al Parlament en el mes de gener del 2010, per tal d'afegir aquelles casuístiques més particulars dirigides al foment de l'economia productiva mitjançant bonificacions a les donacions per crear empreses i a la protecció de situacions que requereixen atenció especial com als titulars de finques rústiques en zones ZEPA i a la conservació del patrimoni cultural català mitjançant la introducció de reduccions addicionals. L'aplicació de la reforma es farà gradualment en tres fases, de tal manera que al finalitzar l'any 2010 s'haurà arribat al 62,5% (dos terceres parts) del total de la reforma, amb més d'un 91% de liquidacions amb quota zero. Ja a l'1 de gener del 2010 l'aplicació de la reforma implicarà que el 86% de les liquidacions siguin quota zero, tal com ERC s'hi va comprometre.

ERC compleix el que promet, tercera hora de castellà, blindatge del model de comerç català, un millor finançament per a Catalunya. Aquesta coherència no l'hem vist en altres partits. Així, l'estratègia de CiU va lligada al fet de governar o no. L'any 2003, quan governaven, no compartien la idea del PP de suprimir l'impost de successions per no perdre la funció redistributiva de l'impost i els recursos que generava. Només estaven per la reducció en algun punt, en concret, les herències directes entre pares i fills. A partir que no governen, el seu tacticisme els ha fet presentar iniciatives al Parlament cada cop fent un pas més enllà, fins a la proposta que avui porten que en el fons és la supressió de l'impost. Manquen de coherència, si s'analitzen totes les propostes que han presentat des del 2005, ni les bonificacions coincideixen, ni els tipus de gravamen que proposen són els mateixos, i per a més recargolament les bases liquidables i les quotes íntegres també canvien. Fins i tot, aquest any 2009 també proposen coses diferents, en la proposició de llei no contemplen una bonificació en la quota tributària mentre que en les esmenes de la llei que ens ocupa sí.

Els ciutadans no entendran el discurs oportunista d'alguns grups de la cambra, només valoraran el resultat que s'ha produït al Parlament i que dóna peu a una rebaixa de la pressió fiscal per l'impost de successions. Encara ara no entenen com 8 diputats del PP van desaparèixer d'una votació al Congrés on s'hagués guanyat fa un mes i mig la presa en consideració de la rebaixa considerable de l'impost. Els ciutadans, tampoc no entenen el discurs oportunista d'alguns quan s'afirma que la proposta que proposem afavoreix els més rics. Permetre la desaparició de l'impost sí que els afavoreix. Per part d'aquests no hem vist als mitjans un debat amb un nivell similar al que estem veien els darrers dies, quan l'Estat va decidir suprimir l'impost de patrimoni, la supressió d'un impost que a parer d'alguns podria representar un tracte de favor per als rics. Però es clar, el nou model de finançament pactat ho ha compensat. Ho entenc, el debat de fons és un altre. No abordar la reforma de l'impost que proposem condemna l'impost a la seva desaparició i a agreujar la injustícia social.

El discurs que correspon en aquests moments, que ens ha de permetre assolir un país modern i avançat, no és si pel fet de reformar un impost injust que el paga qui no l'ha de pagar el Govern disposa de menys recursos per fer polítiques, el discurs que pertoca és com gestionar amb més eficiència, més transparència, incorporant la innovació en els processos, en definitiva una gestió compromesa amb l'eficiència i l'eficàcia, la llibertat i la igualtat per a tothom. ERC ha exercit la seva responsabilitat a convertir l'impost de successions en un veritable instrument de justícia fiscal que ha de permetre un repartiment equitatiu de la càrrega tributària, a favor de les classes mitjanes. Per acabar voldria felicitar la professionalitat i el rigor del departament d'Economia i felicitar ICV perquè al final s'ha posat sentit comú. Tots ens hem convençut del que calia fer.

Llegir aquí: http://www.segre.com/opinio/collaboracio/article/erc-marca-un-objectiu-i-el-compleix/291/