Hisenda: requeriment documental "versus" justícia social

Malgrat que la Llei no ho requereix expressament, la Generalitat, perque es pugui aplicar la reducció de la base imposable de l'impost perque l'hereu tenia a la data de la defunció del causant disminució física, psíquica o sensorial igual o superior al 33%, exigeix que l'ICASS hagi reconegut el grau de minusvalidesa al.legat o que, com a mínim, l'interessat hagi iniciat l'expedient perque se li reconegui.
Com que el teu pare, pel que expliques, no ho ha demanat ni abans de la defunció de la teva mare ni en els sis mesos posteriors, l'heu de demanar ara.
Una vegada presentada la sol.licitud de reconeixement a l'ICASS, heu de presentar una còpia de la mateixa, juntament amb totes les proves i documents que acreditin que el teu pare ja tenia el grau de minusvalidesa a la data de la defunció de la teva mare, dins dels 10 dies que us dona la Generalitat. Si no teniu temps de fer-ho, podeu demanar una pròrroga del termini que us han donat.
Si us deneguessin l'aplicació de la reducció, podeu presentar els corresponents recursos i, juntament amb els mateixos aportar més proves; peró allò que és urgent i que heu de fer immediatament és demanar a l'ICASS el reconeixement del grau de minusvalidesa. No us preocupeu pels 10 dies perque després podeu recòrrer o presentar-ho més tard.
En resum, allò que és esencial és que pogueu acreditar que el teu pare ja tenia una disminució física o psíquica igual o superior al 33% (si fos el 65% o més molt millor) a la data de la defunció de la teva mare. Si ho podeu acreditar, la vostra situació no és tant greu i més tenint en compte la possiblitat d'aportar la documentació per que sou dins dels terminis d'al.legacions i recursos.
Espero haver-vos pogut tranquil.litzar i, sobretot, presenteu d'immediat la sol.licitud a l'ICASS.

Benvolguts,

Us presento un cas, i alhora us demanem assessorament sobre un problema sobrevingut,

Els meus pares es van casar l'any 1950. Inicialment van anar van viure a casa de la meva àvia materna: un modest habitatge de planta baixa on van residir fins que, amb molts esforços i invertint bona part dels seus estalvis, es van poder construir un altre habitatge, l'any 1968, a sobre de l'anterior, on vaig néixer jo: el més petit de tres germans.

En tot aquest procés,la meva àvia també es va fer amb els drets familiars sobre una altra modesta casa, petita i plena d'humitats, del modest barri on va viure tota la vida.

A la mort d'aquesta àvia, l'any 1978, la casa on havia viscut i l'altra del barri que comentava va passar, per herència, a ma mare. A continuació els meus germans van passar a viure en les diverses propietats que havia tingut la meva àvia: la meva germana gran i el seu marit van pasar a viure i es va poder remodelar la planta baixa que havia estat residència de la meva àvia i dels meus pares quan es casaren. El meu germà i la meva cunyada, en casar-se, van passar a residir en aquella altra casa plena d'humitats que comentava els quals, anys després, van poder afegir-hi un segon pis. Els mes pares juntament amb mi, van seguir visquent en aquell segon pis que es construiren l'any 1968: és a dir que durant mot de temps, van/vaig viure a sobre d'on encara viuren la meva germana i son cunyat.

L'any 1990, els meus pares van fer testament, amb la típica fórmula de "tot allò meu serà per tu si faltessis", tot afegint que "en cas que faltèssim els dos, les diverses cases passarien als nostres fills", els quals que ja vivien a cada habitatge corresponent. Tot i això, la concentració patrimonal -com ja veieu- es feia en major mesura sobre la meva mare qui ostentava la propietat sobre les cases respectves on ja vivien mon germà i ma germana. Només la casa de residència habtual de mons pares estava escriturada a parts iguals.

Ma mare va morir, a conseqüència de l'Alzheimer, ara fa justament dos anys. Mon pare -actualment de 84 anys- va començar a patir una forta depressió i un envelliment accelerat conseqüència de l'edat; un procés que el va portar ràpidament a ser persona depenent, per la qual cosa vam demanar la valoració de la llei de la dependència, elqual, finalment el va declarar depenent de III grau, nivell 2.

"El pes de l'herència de mare" de seguida ens va posar als fills en la màxima atenció de fer les coses bé. Ens vam posar en mans del gestor i finalment, el juny de l'any passat, d'acord a allò estipulat en testament, es van escriturar tots els bens de la mare a nom del nostre pare, pagant lògicament la minuta del notari, la nostra legítima sobre el testament de ma mare -un milió cada fill-, pagant al gestor i pagant l'impost de plusvàlua de l'ajuntament valorat en 24.000 €; un impost pagat amb els estalvis acumulats per ma mare i mon pare al llarg dels anys. I a més, val a dir, un import pagat sense que món pare se n'assebentés del fet. "Si ho arriba a saber es mor allà mateix, atès el seu estat de salut delicat. Tots els estalvis familiars...

Respecte a l'impost de successions, el gestor ens va dir que mon pare estava eximit de pagar-lo per ser persona depenent, i que com que teníem el certificat corresponent, expedit abans de la mort de la mare, estava salvat de pagar-lo.

El problema és que ara ens ha arribat un requeriment documental d'hisenda reclamant, entre d'altres documents que ja tenim, el certificat de reconeixement del grau de minusvalidesa de món pare: I AQUEST NO EL TENIM.

Què podem fer? En el seu moment, el gestor ens va dir que a hisenda li van comentar que amb el certificat de la dependència de món pare ja era suficient. Ara ens demanen aquest document i si no el tenim abans de dies ens vindrà una multa, a més de la liquidació de l'impost de successions: ens vam comentar que tindria UNA VALORACIÓ APROXIMADA DE 16 MILIONS DE LES ANTIGUES PESSETES sobre el total dels bens de l'herència de ma mare.

Com podrem pagar tot plegat? És un fet objectiu que mon pare al 2007 ja estava força malament: podem obtenir informes mèdics que així ho demostren. Però valoració del grau de minusvalidesa, per al meu pare, no vam demanar. Ni ens ho vam plantejar, atès que el seu cas era de depressió i envelliment lògic a conseqüència de l'edat. I el pitjor del cas, és que en l'actualitat el seu estat s'ha deteriorat molt i tenim a por que es pugui juntar el pagament de la multa, l'import que ens demanen per l'impost de successions, les despeses de l'enterrament del meu pare i els de la seva futura herència de mon pare; la qual, sospitem, amb càrrecs fiscals nogensmenys quantiosos per als tres germans.

Demanen ajut, assessorament, suport, informació... Passar els nadals tranquils... No maleir per tot i a tots...

Gràcies avançades,