19/12/2009 - Opinió - Coses meves - Cinc anys d'articles

AVUI.CAT
Opinió
Coses meves
Albert Om
Cinc anys d'articles
Publicat 19/12/2009

És el cinquè any que escric aquest article a les pàgines de l’AVUI. 2005, 2006, 2007, 2008 i 2009. Cada desembre procuro resumir els últims dotze mesos en un centenar de paraules. La paraula com a unitat mínima de significat. I també màxima. Diuen que una imatge val més que mil paraules, però una imatge moltes vegades el que fa és deixar-te sense paraules. Una paraula te’n suggereix mil, d’imatges.

Les paraules del 2009

Copa, Lliga, Champions. Triplet. Viva la vida. Stamford Bridge. Don Andrés. Lo puto crac. El cagómetro. El cangueli. 2-6. “Eo, eo, eo, esto es un chorreo”. Kaká. Benzema. CR9. 94 milions. Alcorcón. Messi. Pilota d’Or. Eto’o. Feeling. Ibra. “Sono molto contento”. Pedro. Ple al 6. Gol TV. Canal + Liga. El derbi metropolità. Dani Jarque. 21. La llei Beckham. Cruyff, seleccionador. Maradona, també. “Que la sigan chupando”. Auditories de seguretat. Espies al Barça. Espies a la Comunitat de Madrid. El cas Gürtel. El Bigotes. El Curita. Els trajos de Camps. Els bolsos de Rita Barberá. Les anxoves de Revilla. Palma Arena. El cas Palau. Fèlix Millet. Fèlix Bitllet. Les fundacions. Els patrons. Els consogres. El jutge cargol. El Taita. La fi de l’oasi. La Sindicatura de Comptes. L’Oficina Antifrau. Corrupció. Requalificació. Operació Pretòria. Santa Coloma de Gramenet. El Bartu. El Luigi. Prenafeta. Alavedra. Garzón. Audiència Nacional. Presumpció d’innocència. Manilles. Pena de telenotícies. Soto del Real. Brians 2. Regeneració democràtica. Llistes obertes. “Este partido es una mierda”. “Kin tostón”. Impost de successions. El peatge de la mort. Finançament. Lofca. Principi d’ordinalitat. Bilateralitat. Tribunal Constitucional. La sentència de l’Estatut. L’editorial conjunt. La dignitat de Catalunya. Sobiranisme. Independència. Referèndum. Arenys de Munt. Carles Móra. Onada de consultes. Osona Decideix. Reagrupament. Joan Carretero. Joan Laporta. Líder. Màrtir. El salt a la política. La caverna mediàtica espanyolista. esRadio. Intereconomía. Fusió de caixes. FROB. ERO. Crisi. Pla E. Brots verds. E-book. Twitter. Pronokal. Spanair. T1. U2. Hub. L’aeroport de Tenerife. Aminatu Haidar. Alakrana. Tonyinaire. Pirates somalis. Segrest. Mauritània. Cooperants. Barcelona Acció Solidària. Villa Certosa. Les velinas de Berlusconi. Les amants de Tiger Woods. Les filles gòtiques de ZP. La foto pixelada amb Obama. El Nobel d’Obama. Les 3 estrelles del Celler de Can Roca. L’Oscar de Penélope. L’Ondas de Jorge Javier Vázquez. El nas de Belén Esteban. Sálvame. “Por mi hija ma-to”. “Tonight, tonight...”. Formentera. El fenomen Manel. Manel Fuentes. Bassas a Washington. RAC 1, líder. Casal Rock. Susan Boyle. Stieg Larsson. Millennium. Adéu a Madrid 2016. Agur, Ibarretxe. Arriba Patxi López. Sexe a la Boqueria. Prostitució. Regularització. Legalització. Abolició. Grip porcina. Grip nova. Grip AH1N1. Grip A. Vacuna contra la grip A. La monja Teresa Forcades contra la vacuna. Tamiflu. El bus ateu. “Probablement Déu no existeix”. El boicot a Noa. Minarets. La llei de l’avortament. La ILP contra les corrides de toros. El crim de Santaló. Sicari. La mort de Michael Jackson. Demerol. El Rei del Pop. El seu metge. I uns quants més que avui, dissortadament, no podran llegir aquestes paraules de l’any. Jordi Solé Tura. Baltasar Porcel. Julia García Valdecasas. Vicente Ferrer. Antoni Farrés. José Luis López Vázquez. Antonio Vega. Luis Aguilé. Mariló Casals. Farrah Fawcett. O Pepe Rubianes. Adéu, Pepe. Adéu, 2009.

El podi del quinquenni

La història recent d’aquest país s’escriu amb les paraules dels últims cinc anys. Al número 1 del rànquing: Estatut. El 2005 va entrar a la llista perquè s’havia aprovat al Parlament. El 2006 perquè s’havia retallat a Madrid i votat en referèndum. I el 2007, el 2008 i el 2009 per com ens el fa gruar el Tribunal Constitucional. Hi ha paraules de l’any que són invents que ja s’han incorporat a les vides de molts de nosaltres: sudoku i iPod (2005), Youtube (2006), iPhone i Bicing (2007). El mateix passa amb les frases. N’hi ha que semblen de la prehistòria: “¡¡¡Qué pasa neeeeng!!!” (2005). I altres que encara ens ressonen al cap: “Al loro” (2008) o “Yes, we can” (2008). Obama i crisi, encara que van aparèixer tard, ocupen –al costat d’Estatut– els altres dos llocs del podi de les paraules d’aquest segon quinquenni del segle XXI.

Fins aviat

Deia que aquest és el cinquè any que escric l’article de les paraules. Només vull afegir un parell més de paraules: gràcies i fins aviat. Vaig començar a escriure a l’AVUI el 1985. Durant uns quants anys vaig publicar centenars de cròniques com a corresponsal d’aquest diari a Osona. Després d’un parèntesi de 18 anys, el 2005 Vicent Sanchis em va oferir tornar-hi, ara com a articulista. Gràcies al Vicent per la confiança i també a tots els directors que han vingut després: Xavier Bosch, Toni Cruanyes, Carles Flo i Xevi Xirgo. Li he demanat al Xevi que em deixés fer un parèntesi en les col·laboracions amb aquest diari. Espero que aquesta vegada no sigui tan llarg com l’anterior. Bon Nadal a tothom.

LLegir aquí: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/cinc_anys_d_articles_81839.php