16/03/2009 - CONFERÈNCIA ARTUR MAS - “SUPERAR LA CRISI, AIXECAR CATALUNYA”

CONFERÈNCIA ARTUR MAS - “SUPERAR LA CRISI, AIXECAR CATALUNYA”

Palau de Congressos de Catalunya, 16 de març de 2009 (Extracte)

No cal fer enquestes. Només cal sortir cada dia al carrer i voler parlar amb tothom per adonar-se que avui la nostra societat està vivint uns moments de preocupació molt intensa. La crisi econòmica i les seves conseqüències individuals i col·lectives han esdevingut la inquietud central dels catalans. I davant d’aquesta inquietud demanen i necessiten, demanem i necessitem, entendre què passa i trobar camins de sortida. Una part d’aquesta demanda de diagnòstic, però també de teràpia, la fan els ciutadans al món polític, i és la nostra obligació escoltar-los i respondre’ls.
.....
A més de l’IRPF i de l’Impost de Societats, defensem de fa temps la supressió de l’impost de successions i donacions, en la mateixa línia que han seguit altres territoris de l’Estat. Que Catalunya pateixi un dèficit fiscal amb l’Estat de grans proporcions i que al mateix temps els catalans tinguin una pressió fiscal més alta que a molts altres territoris estatals, simplement no té cap sentit. Entenc que ara no es donen les condicions per aquesta supressió, perquè l’actual govern de Catalunya no ho vol i perquè en plena crisi una supressió de cop podria posar en perill la prestació d’alguns serveis públics essencials.
En qualsevol cas, CiU té el propòsit d’eliminar aquest impost quan arribi a governar la Generalitat tal i com ja ens vàrem comprometre a fer en les darreres eleccions catalanes.
.....
Totes aquestes propostes en matèria fiscal busquen animar el consum o afavorir l’estalvi, aspectes clau per superar la crisi. Al costat d’això, resulta igualment decisiu que els governs facin inversió pública per esmorteir els efectes de la crisi i modernitzar a fons el nostre país.
És el del túnel construït entre Figueres i Perpinyà per a la connexió internacional de l’alta velocitat ferroviària. El túnel està enllestit, però el retard de l’empresa pública ADIF en la construcció del tram Barcelona–frontera fa que no hi pugui circular cap tren fins com a mínim el 2010, anant bé. L’Estat espanyol haurà de pagar a partir d’aquest mes, el cànon corresponent: 5 milions d’€ cada mes, és a dir 120 milions d’€ pels 2 anys. Tenim túnel, no tenim trens, i paguem per allò que no podem utilitzar.
Abans d’entrar en la part final de la meva intervenció, resumeixo en quatre idees el pla d’acció que proposem amb caràcter de màxima urgència: garantir que el diner arribi a les empreses i al teixit productiu per assegurar el seu funcionament; dur a terme un pla de xoc pel sector de la construcció; reformar el mercat laboral per aturar l’hemorràgia de la pèrdua de llocs de treball; i incentivar el consum, l’estalvi i l’activitat per la via de mesures de reducció d’impostos i de compliment estricte dels pressupostos i terminis de la inversió pública. Res d’això s’està fent, i el que es fa peca d’una lentitud extraordinària i d’una ineficàcia manifesta.