27/09/2009 - Economia - Catalunya és l'autonomia que més recursos dedica a combatre la crisi

Economia
Catalunya és l’autonomia que més recursos dedica a combatre la crisi
Publicada 27/09/2009
ANDREU FARRÀS
Barcelona

• La Generalitat ja ha destinat 9.200 milions a reactivar l’economia i ajudar els afectats

• Els paquets de mesures contra la recessió de les 17 comunitats voregen els 30.000 milions


No està gaire clar que, després de l’actual recessió, Catalunya torni a ser la locomotora econòmica d’Espanya com en els dos segles anteriors. No obstant, és indubtable que la Generalitat és, fins al moment, el govern autonòmic que més diners està dedicant a pal·liar els efectes de la crisi i a ajudar tots aquells grans i petits empresaris que no es limiten a llepar-se les ferides.

Per complementar les diferents mesures fiscals, financeres, inversores i socials que ha adoptat l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero per reactivar l’economia, els governs de les 17 autonomies han aprovat al llarg dels últims dos anys plans anticrisi que, a mitjans d’aquest any, sumaven 29.826 milions d’euros, segons fonts ministerials. Gairebé un terç d’aquest total (31%) correspon als recursos destinats per la Generalitat. Com va destacar recentment el president José Montilla, el Govern ja va posar en marxa mesures anticrisi l’abril de l’any passat i, des d’aleshores, ha mobilitzat 9.200 milions d’euros entre préstecs, avals, suport a sectors productius especialment afectats i estalvis en despeses corrents de l’Administració pública catalana. Aquestes actuacions equivalen al 3,5% del PIB de Catalunya.

CINC FRONTS / Andalusia, amb un paquet de mesures que arriba als 6.000 milions d’euros, i Navarra, amb 4.500 milions, són les altres dues comunitats que més actius han dedicat a la lluita contra la recessió. Amb una mica més de 1.000 milions en inversions en obres, avals per a pimes o bé subsidis segueixen en la classificació les comunitats valenciana, madrilenya, castellanolleonesa, murciana i canària.

La guerra contra la recessió portada a terme pels governs autonòmics s’ha lliurat en cinc fronts, encara que cada executiu els ha atacat amb intensitat molt variada: la reducció d’impostos; les ajudes financeres a les empreses; la inversió en obra pública; polítiques actives d’ocupació, i prestacions socials. Canàries, Balears, la Rioja, Extremadura i Navarra han aprovat la reducció o eliminació de diferents impostos com successions, transmissions i societats o deduccions afegides per compra de vivenda, naixement de fill i fins i tot a per adquisició d’ordinador domèstic. Els avals a pimes i autònoms, les línies de crèdits extres a empreses o ajudes financeres a multinacionals amb problemes com Seat, Nissan (Catalunya), General Motors (Aragó) i Citroën (Galícia) són actuacions comunes en gairebé totes les autonomies, que complementen i se sumen a les decidides pel Govern central.

AJUDA ESCOLAR / La Junta d’Extremadura s’ha bolcat en la despesa de caràcter social. Dedica 21 milions a la vivenda de protecció oficial i 80 milions d’ajudes per a menjadors i transport escolar, i comprar llibres de text.

Totes les autonomies dediquen esforços a fomentar l’ocupació, tant incrementant la inversió en obra pública, en coordinació amb els ajuntaments, com fent pujar la qualificació professional dels desocupats. Els plans per augmentar la competitivitat dels treballadors —una de les grans carències d’Espanya— figuren en la majoria dels fulls de ruta dels governs autonòmics. El Govern se sent especialment orgullós del pacte per a l’ocupació juvenil que va segellar la setmana passada amb patronal i sindicats i que, amb 200 milions, persegueix reduir la precarietat, la temporalitat, així com també la sinistralitat entre els joves.

Leer aquí: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=648274&idseccio_PK=1009