USDEFRUIT. NOCIONS BÀSIQUES

Molt interesant.He de deduir doncs,que si hi ha renuncia de l´usdefruit (es posible la renuncia encara que aquest sigui vitalici?) tocaria pagar igual pero en aquest cas en funció de l´edat que haigi deixat de ser usufructuaria?
I retorçant una mica mes el tema,seria posible en una donació en vida on la propietaria s´ha quedat l´us de fruit vitalici i ha donat en vida la nua propietat (pagant ja pel tema donacions) donar altre cop en vida l´us de fruit vitalici? sortiria a compte fer-ho en vida o millor esperar en herencia? i de fer-ho en vida (si fos posible,es clar) millor esperar 4 anys a partir de la donacio de la nua propietat o aixo no tindria importancia en el moment de pagar?
Moltes gràcies.

Tal com vaig dir, intentaré fer una breu explicació del concepte i fiscalitat de l’usdefruit, sense cap vocació d’exhaustivitat. La meva intenció únicament és la de donar unes nocions bàsiques que pugui entendre tothom, evitant entrar excessivament en terminologia i conceptes jurídics o tributaris.

Disculpeu si no he aconseguit ser prou didàctica o clarificadora com voldria.

CONCEPTE I NOCIONS BÀSIQUES DE L’USDEFRUIT

L'usdefruit és un dret real de gaudi d'una cosa. L’amo de la cosa és del nu propietari.

L'usufructuari posseeix la cosa però no és seva (té la possessió, però no la propietat). Pot utilitzar-la i gaudir-la (obtenir-ne els fruits, tant en espècie com monetaris), però no n'és l'amo.

Característiques de l'usdefruit

L'usdefruit és un dret real, la qual cosa implica que és independent de qui ostenti la nua propietat. El propietari pot vendre la cosa, i l'usufructuari seguirà en la seva posició, encara que l'amo canvii.

L'usdefruit és sempre temporal, ja sigui vitalici o amb un termini exacte. És un dret molt habitual en herències, atès que té la característica que dóna protecció al cònjuge (té l'ús i gaudi per a tota la vida) sense afectar els drets hereditaris dels descendents, que acabaran amb el temps adquirint la totalitat del bé i consolidant el domini.

Classes d'usdefruit

1. L' usdefruit pot ser simple, quan el gaudeix només una persona, o múltiple quan són diverses, al mateix temps o successivament.
   
2. En raó del bé usufructuat s'entén per propi aquell que recau sobre béns immobles, i impropi aquell que ho fa sobre béns consumibles.
   
3. S'anomena parcial quan afecta només una part del bé, i total quan afecta el bé complet.
   
4. Finalment, es diferencien entre usdefruit legal, que és aquell que la llei imposa (com els que concedeix al cònjuge vidu sobre alguns béns del premort) i el voluntari per raó d'un contracte bilateral o per un acte d'última voluntat (testament).
   

Drets de l'usufructuari

1. Dret a percebre els fruits que obtingui del bé.
   
2. Dret a disposar del seu dret d'usdefruit plenament, venent-lo, donant-lo o llogant el bé, llevat que sigui un usdefruit legal.
   
3. Dret a millorar el bé usufructuat.
   

Obligacions de l'usufructuari

1. Conservar la cosa en la seva forma i substància, és a dir, sense destruir-la ni danyar-la, llevat de l'usdefruit sobre béns consumibles o en els d'explotació de mines, on el poder abasta la transformació i el consum.
   
2. Formar inventari abans de començar a gaudir del bé.
   
3. Prestar fiança com garantia del compliment de les seves obligacions.
   
4. Restituir el bé quan acabarà l'usdefruit.
   

Drets i deures del nu propietari

1. Dret a que l'usufructuari faci servir el bé conforme a un us normal.
   
2. Dret que se li restitueixi el be en acabar l'usdefruit en les condicions pactades.
   
3. Dret a executar la fiança per a rescabalar-se dels incompliments de l'usufructuari.
   
4. Obligació de lliurar el bé a l'usufructuari i permetre-li el gaudi pacíficament.
   

Extinció de l'usdefruit

L'usdefruit es pot extingir per:

1. mort de l'usufructuari (usdefruit vitalici).
   
2. expiració del termini (usdefruit amb terme).
   
3. consolidació en un mateix titular de l'usdefruit i la propietat.
   
4. renúncia de l'usufructuari.
   
5. pèrdua o extinció del bé.
   
6. resolució del dret del constituent.
   
7. prescripció al no usar el bé l'usufructuari durant el temps marcat per a llei.
   

FISCALITAT DE LA CANCEL.LACIÓ DE L’USDEFRUIT

Quan a la valoració de l’usdefruit a efectes fiscals, la normativa estatal reguladora de l’impost de successions (article 26 de la L.I.S.D.) estableix els següents criteris per determinar el valor del dret:

El valor de l’usdefruit temporal serà proporcional al valor total dels bens, a raó del 2 por 100 por cada període d’un any, sense excedir del 70 por 100.

En els usdefruits vitalicis s’estimarà que el valor es igual al 70% del valor total dels bens quan l’usufructuari tingui menys de vint anys, minorant a mesura que aumenta l’edat, en la proporció d’un 1 por 100 menys por cada anys més, amb el límit mínim del 10% del valor total.

El valor del dret de nua propietat es computarà per la diferència entre el valor de l’usdefruit i el valor total dels bens.

Pel que fa a la tributació de l’usdefruit, vitalici, el qual és el més comú en matèria d’herències, hem de distingir dos conceptes:

1.- Constitució de l’usdefruit : La constitució de l’usdefruit és l’acte pel qual l’usufructuari adquireix el seu dret i pot ser, per herència (un cas molt freqüent) o per acta “inter vius”, com pot ser una donació o una compraventa.

Si la constitució és mitjançant herència, l’usdefructuari paragà, en el moment d’acceptar-la, el corresponent impost de successions pels valors calculats d’acord amb les regles que hem dit abans i el un propietari, a la vegada, també pagarà pel valor de la seva nua propietat.

2.- Extinció de l’usdefruit vitalici: L’extinció de l’usdefruit vitalici es produeix per la mort de l’usufructuari i és quan es consolida el domini, o sigui, quan el nu propietari adquireix la plena propietat del bé.

La consolidació del domini, en aquest cas, paga un impost o altre en funció de com es va adquirir l’usdefruit. Si es va adquirir per herència, paga impost de successions i si es va adquirir per compravenda, paga impost de transmissions patrimonials.

En la consolidació del domini, el valor que s’ha de declarar de l’usdefruit és el que es va fixar en la constitució del mateix.

En aquest sentit és clara la normativa i també la Generalitat en la Consulta que us adjunto:

Qüestió: Tributació de la consolidació del domini per causa de la defunció de la usufructuària.
Número: 232E/09

En la vostra consulta es planteja el supòsit de la consolidació del domini en la persona del nu propietari per causa de la defunció de la usufructuària, on el desmembrament del domini es va constituir per causa de mort.

I. En els usdefruits constituïts per causa de mort, cal estar a allò previst a l'article 26 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'impost sobre successions i donacions, el qual disposa en el seu apartat c) el següent: [i]“En la extinción del usufructo se exigirá el impuesto según el título de constitución”

I, l'article 51.2 del Reial decret 1629/1991, de 8 de novembre, pel qual s'aprova el reglament de l'impost sobre successions i donacions, ha establert les regles especials de tributació tant de l'adquisició de la nua propietat, com de la consolidació del ple domini per causa de la defunció de l'usufructuari. Així, disposa aquest article:

“Al adquirente de la nuda propiedad se le girará una liquidación teniendo en cuenta el valor correspondiente a aquélla, minorado, en su caso, por el importe de la reducción a que tenga derecho el nudo propietario por su parentesco con el causante, según las reglas del citado artículo 42 y con aplicación del tipo medio efectivo de gravamen correspondiente al valor íntegro de los bienes. A estos efectos, el tipo medio efectivo se calculará dividiendo la cuota tributaria correspondiente a una base liquidable teórica, para cuya determinación se haya tomado en cuenta el valor íntegro de los bienes, por esta misma base y multiplicando el cociente por 100, expresando el resultado con inclusión de hasta dos decimales.
Sin perjuicio de la liquidación anterior, al extinguirse el usufructo el primer nudo propietario viene obligado a pagar por este concepto sobre la base del valor atribuido al mismo en su constitución, minorado, en su caso, en el resto de la reducción a que se refiere el artículo 42 de este Reglamento cuando la misma no se hubiese agotado en la liquidación practicada por la adquisición de la nuda propiedad, y con aplicación del mismo tipo medio efectivo de gravamen a que se refiere el párrafo anterior”. [/i]

Per tant, en el moment de l'extinció de l'usdefruit per causa de la mort de la usufructuària, i, conseqüentment, de consolidació del ple domini en la persona del nu propietari, aquest haurà de suportar l'impost pel valor atribuït a l'usdefruit en el moment de la seva constitució, minorat dit valor en la part de la reducció per raó de parentesc que hagués excedit del valor de la nua propietat, i que, per tant, no es va aplicar en la liquidació corresponent a l'adquisició de la nua propietat.

Aquesta contestació té, d'acord amb l'article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu.”

Com veieu, la regulació de la tributació de l’usdefruit és prou complicada, peró allò que sí queda clar es que, tant la constitució o adquisició de l’usdefruit com l’extinció del mateix ha de pagar impostos i que, en tot cas, el valor determinant del mateix és aquell que es va fixar en la seva creació.

Així, quan es produeix la defunció d’un usufructuari vitalici d’una vivenda que va adquirir el seu dret per herència, el nu propietari, sigui o no hereu de l’usufructuari, haurà de pagar impost de successions respecte del valor que tenia l’esmentat usdefruit quan el difunt el va adquirir. En canvi, si l’usufructuari hagués adquirit l’usdefruit, per compravenda, el nu propietari hauria de pagar impost de transmissions patrimonials pel mateix valor. En qualsevol dels dos casos, el fet imposable determinant del pagament de qualsevol dels impostos no és la defunció de l’usufructuari, sino la consolidació del domini.