30/08/2009 - Diari de Girona - Ciutadans contra l´impost de successions

Diari de Girona
Catalunya
Ciutadans contra l´impost de successions
Publicat el 30/08/2009

Els promotors de la campanya contra l'impost de successions exigeixen de la Generalitat "la reducció d'aquest impost a un nivell suportable, és a dir, almenys un 99% menys que l'actual, tal com es tributa a la majoria de comunitats autònomes".

Aquestes són algunes de les raons que esgrimeixen en els seus argumentaris:
- Discrimina negativament els catalans davant dels ciutadans d'altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol. A Euskadi no existeix la tributació per les herències entre cònjuges o entre pares i fills, a Navarra tributen un simbòlic 0,8% i a la majoria de les comunitats autònomes restants s'han implantat reduccions d'un 99% de la quota que s'ha de tributar. Una herència de pares a fills que s'elevi a 100.000 euros en efectiu tributa a Catalunya 9.688 euros, mentre que a València, Madrid o altres comunitats aquesta tributació és de 103 euros.
- Encara que la Generalitat aplica una desgravació del 95% del valor de l'habitatge habitual del finat, està subjecte a unes condicions que fan perdre aquesta exempció si els dos últims anys de vida ha viscut en una residència o amb els fills, o l'habitatge s'ha hagut de llogar, encara que hagi estat per menys de dos anys.
-Moltes vegades, les famílies han de malvendre una part de l'herència, o hipotecar-la, o recórrer a un préstec, si és que poden, per pagar l'impost.
-Encara que el Govern digui que aquest és un impost progressiu que grava sobretot els més rics, la realitat és que només recau sobre la classe mitjana, ja que a Catalunya s'eximeix del pagament d'un 95% de la quota les herències de patrimonis empresarials i també els patrimonis immobiliaris que es puguin disfressar d'empresa, sense comptar la ficció que les grans fortunes poden posar en pràctica de domiciliar-se en una altra comunitat autònoma.
-No es pot acceptar que es vulgui justificar aquest impost com un gravamen sobre l'adquisició d'un patrimoni a títol gratuït, perquè això no succeeix en realitat a la societat catalana, construïda a còpia de l'esforç i l'estalvi de famílies senceres que amb el seu treball aconsegueixen reunir el patrimoni que formalment sol estar a nom del cap de família.

La campanya contra l'impost de successions i donacions va anar agafant protagonisme en els mesos anteriors a les vacances i podria agafar-ne més ara que torna l'activitat política. El fet que aquest sigui un curs clarament electoral, amb comicis autonòmics a la tardor de l'any que ve, pot contribuir poderosament a impulsar el debat sobre un tipus fiscal que es presta a comparacions desfavorables amb els veïns, i del qual no es parla més sovint perquè la majoria de persones només s'hi enfronten un o dos cops a la vida. Però molts dels que passen pel tràngol en queden escaldats.

Els defensors de modificar en profunditat aquest impost a Catalunya s'han organitzat a través de la pàgina web www.nosuccessions.org i estan recollint adhesions per moure la consciència social en contra d'aquest impost, que és de titularitat estatal però cedit a les comunitats autònomes, les quals poden aplicar-hi deduccions tan altes com vulguin. En l'exercici d'aquesta capacitat, comunitats com la madrilenya, la valenciana o la balear, entre d'altres, han decidit aplicar una desgravació del 99%, amb la qual cosa l'impost és pràcticament inexistent.

No és el cas de Catalunya. Segons els seus detractors, l'impost es pot arribar a endur el 30% de l'herència, o més, si no s'aconsegueix aplicar cap desgravació. Aquest 30% és el que pot haver de pagar un fill de 21 anys quan rep en herència unes propietats immobiliàries del seu pare o mare, sobretot si el difunt se n'havia anat a una residència i ja no vivia en cap dels seus immobles. Si l'hereu no té diners líquids a l'abast ni capacitat de crèdit, pot veure's fàcilment obligat a vendre's l'herència per pagar l'impost.

Les tarifes sobre les quals es calcula el pagament són estatals, però les desgravacions i deduccions són autonòmiques. A Catalunya, a l'hora de sumar el volum de l'herència a efectes fiscals, es permet comptar només un 5% del patrimoni dedicat a activitats empresarials, i un 5% de l'habitatge habitual, sempre que el difunt hi hagi viscut efectivament els darrers anys i sempre que l'hereu no se'l vengui en els anys següents.

Aquesta darrera deducció només afecta els primers 500.000 euros del valor legal de l'immoble, de manera que se'n beneficien totalment els qui hereten el pis dels pares si el seu valor no supera els 83 milions de pessetes. Però els que reben una casa unifamiliar d'unes certes dimensions, o un pis gran en una zona cara, fàcilment superen el límit, i els toca pagar. I aquest és el cas de nombroses famílies de classe mitjana acomodada, petits empresaris i professionals liberals.

Un cop fetes aquestes restes i alguna altra, al que queda se li aplica una tarifa de l'impost amb un tipus marginal del 32%, i recàrrecs segons el grau de parentiu: si l'hereu és un parent de segon grau que ja té un cert patrimoni, el recàrrec pot arribar a ser del 90%.

És a dir, que la notícia que has heretat de l'oncle milionari pot significar que la Generalitat se'n quedi la meitat. Una meitat que l'hereu ha de pagar en efectiu, fet que potser l'obligarà a malvendre una part substancial de l'herència.

Ara bé, què passa a la resta de l'Estat espanyol? Doncs la cosa va per barris, però la majoria apliquen deduccions força més importants que a Catalunya.

Al País Basc l'exempció és total. A Navarra s'aplica una tarifa única del 0,8% a tot el volum de l'herència, excepte la part empresarial. Pel que fa a les comunitats de règim comú, n'hi ha deu que apliquen unes deduccions finals tan elevades que deixen el total a pagar en quantitats mínimes. Això és perquè aquestes comunitats no poden eliminar l'impost perquè és estatal, però li poden aplicar un "descompte" gairebé total.

La deducció més important és la que es fa a les Illes Canàries: un 99,9%, segons les dades recollides per Nosuccessions.org.

Segons aquesta mateixa font, les comunitats de Madrid, el País Valencià, les Illes, Castella i Lleó, Galícia, Múrcia i La Rioja apliquen un descompte general del 99%. A la Manxa el descompte és del 95%, i a Cantàbria va del 96% al 99%, segons el patrimoni previ de l'hereu.

Les altres comunitats no apliquen cap mena de descompte en la quota a pagar, però en canvi tenen desgravacions importants que redueixen molt la "base imposable". Els promotors de la campanya catalana afirmen que el podi de l'impost més car és compartit per Catalunya i Extremadura.

-----------------------------------------------

Llegir-ho a www.diaridegirona.cat: http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2009/08/30/catalunya-ciutadans-contra-limpost-successions/353660.html