Posar nerviosos als polítics

Exactament !
Per aquí anaven les meves consideracions. I per això he finalitzat cada post meu anterior amb una crida a que si hi ha algú que pot contribuir en aquest sentit amb els seus coneixements i coneixences ho faci.

A priori pot ser que sigui dificil obtenir la col.laboració/complicitat dels mitjans de comunicació. Jo no tinc la tècnica. Tanmateix, no és cert que sí tenim un fons comú de desacord amb el impost tots plegats, ciutadans, treballadors, periodistes, redactors...? No és cert que això és molt negatiu tard o aviat per tots els catalans (menys uns quants, és clar)?
Ara bé, pot ser que els diaris hagin de seguir directrius que els impedixin fer això, o pot ser no vulguin arribar massa lluny en aquesta campanya. No ho sé, però provar es podria, no?
La resposta d'estratègia l'hauriem de cercar i perfilar entre tots.

Segueixo estant "in albis". Pensareu que soc ruc, però segueixo preguntant, com s'aconsegueix això de la complicitat?

La meva limitada experiència vital em diu que la "complicitat" s'acostuma a aconseguir en les parelles afectives o els companys de feina o de professió o en els amics íntims. Es a dir, per circumstàncies familiars professionals o, fins i tot, de pertinença a una determinada classe social, jo podria arribar a tenir molt fàcilment "complicitat" amb el Comte de Godó i llavors segur que tot sovint sortiria a La Vanguardia alguna notícia sobre www.nosuccessions.org. Però, lamentablement, aquesta condició no es dona, no dic ja amb l'amo, ni amb l'encarregat de compaginar els articles. Per tant, com es pot generar aquesta complicitat?
A això em referia quan demanava més detalls de com fer-ho.

Torno a posar l'exemple de La Vanguardia. Avui han sortit dues notes amb la nostra pàgina web en dos llocs diferents del diari. En canvi, en altres moments, no han publicat paràgrafs de cartes de lectors que esmentaven el nom de la nostra pàgina web. Tot depèn del redactor que hi ha en un moment determinat en un lloc determinat.

Resumint, tenim accés a certes persones de certs mitjans però no hi tenim complicitat, doncs ells tenen una professió diferent a la nostra i es mouen en uns cercles molts diferents als nostres i no hi ha hagut cap connexió prèvia anterior. En no ser nosaltres del "gremi", per a ells no som més que un contacte i un tema més, com tants i tants passen cada dia per les taules de redacció. No sent "col·legues", una tasca d'acostament es difícil, doncs no hi ha punts en comú. Nosaltres no ens podem comparar amb els Governs o les grans empreses que tenen departaments de contacte amb la premsa on hi treballen periodistes que sí poden establir aquestes complicitats, doncs a més, com es la seva feina, compten amb temps i pressupost. Nosaltres som gent treballadora i assalariada cadascú amb la nostra professió.

Per tant, continuo estant com al principi, com ho fem?

Qualsevol que en ho pugui facilitar, si us plau, que en ho digui, doncs naturalment es una idea molt interessant.

Apreciat administrador

Jo vec d'una manera directa que els polítics es posen molt nerviosos quan la premsa publica massiva i reiteradament alguna notícia que els incomoda. Ho vec perquè treballo a la Generalitat i a cada Departament hi ha un recull de premsa pel seu anàlisi ulterior. Per tant, t'ho puc confirmar de primera mà. I per motius obvis, la meva aportació i col.laboració ha de ser limitada però pot ser continua.

La meva proposta podria ésser factible si entre vosaltres hi haguès algú que s'encarreguès de contactar amb els diferents diaris i medis de premsa proposant-los la seva col.laboració/complicitat per tal que per exemple cada dia reservessin almenys un apartat de "Cartes al Director" per publicar alguna carta de les moltes que rebrien i que se'ls anirien accumulant sobre aquest tema, ja que previament la gent o alguns de vosaltres aleatoriament les anirieu enviant. D'aquesta manera sempre tendrien material per posar almenys en un apartat de Cartes al Director (el qual tothom llegeix, més inclús que les notícies, i que per consegüent té un poderòs efecte difussor per tota la societat).

És a dir, penso que si aquesta campanya es fes bé, cada dia i sistemàticament a molts diaris sortiria publicada almenys una carta d'algun lector, amb la qual cosa, l'efecte multiplicador per tota la societat seria quasi total, perquè si un gran espectre ideològic de diaris acceptessin col.laborar aquesta problemàtica i injusta situació legal arribaria a la major quantitat possible de gent i crearia un efecte social terriblement poderòs.

Evidentment, els polítics es posarien molt, molt nerviosos.

Salutacions cordials, Josan

Admin escrigué:Cal lloar aquest esperit entusiasta, tant de bo molts més dels nostres adherits tinguessin aquesta iniciativa de estar disposats a fer més coses.

Però em sorprèn que descartis la manifestació "perquè hi ha multitut d'interessos contradictoris" (amb el que hi estic d'acord) i no ho consideris així en el cas de la premsa que, al cap i a la fi, son empreses i també penso que se'ls hi pot aplicar.

Potser caldria elaborar una mica més la idea i buscar tots plegats la manera de portar-la a terme. Qui tingui una idea detallada de com aconseguir-ho que l'exposi aquí, si us plau.

Cal lloar aquest esperit entusiasta, tant de bo molts més dels nostres adherits tinguessin aquesta iniciativa de estar disposats a fer més coses.

Però em sorprèn que descartis la manifestació "perquè hi ha multitut d'interessos contradictoris" (amb el que hi estic d'acord) i no ho consideris així en el cas de la premsa que, al cap i a la fi, son empreses i també penso que se'ls hi pot aplicar.

Potser caldria elaborar una mica més la idea i buscar tots plegats la manera de portar-la a terme. Qui tingui una idea detallada de com aconseguir-ho que l'exposi aquí, si us plau.

Benvolguts companys de fatigues.

Està vist i comprovat que aquesta norma injusta, discriminatòria i agraviant de l'impost de successions els polítics la tenen agafada com la Mare de Deu del Puny i no la soltaran facilment.
Està claríssim que avui dia els polítics no escoltan l'opinió pública i ni tan sols fan cas a les iniciatives legislatives populars (emparades per mig mil.lió, un mil.lió o més de signatures) encetades a tot arreu per tractar de canviar diverses lleis que tothom veu injustes menys ells, perquè no els interessa.
Igualment avui dia és gairebé impossible que milers de persones es posin d'acord per manifestar-se a la via pública aturant l'activitat quotidiana perquè hi ha multitut d'interessos contradictoris i perquè en el millor cas "les forces de l'ordre" ja s'encarregarien d'aturar per les bones o les dolentes els manifestants al carrer.
És a dir, que la voluntat i raó del poble -o sigui la democràcia- està segrestada pels polítics i les "forces de l'ordre". És un fet. Així doncs, què ens queda (si és que ens queda quelcom) a la gent per aconseguir que ens facin cas i les coses canvïin?.
Permeteu-me fer una proposta.
De tots és sabut que una de les coses que als polítics els posa més nerviosos és la premsa. És la difussió general per escrit dels estats d'opinió. Això per si sols constitueix una veritable arma efectiva de pressió popular, i per consegüent és molt temuda pels gobernants. Cóm podriem posar-la en marxa?.
PROPOSO QUE ES FACIN LES GESTIONS SUFICIENTS I NECESSÀRIES PER ACONSEGUIR QUE TOTS ELS DIARIS (TOTS ELS QUE VULGUIN TENIR COMPLICITAT AMB LA CAUSA I S'ADHIEREIXIN A AQUESTA INICIATIVA) PUBLIQUIN DIA SÍ DIA TAMBÉ A LES SEVES EDITORIALS I/O A L'APARTAT DE "CARTES AL DIRECTOR" ALMENYS UNA OPINIÓ D'UNA PERSONA. PROPOSO QUE SISTEMÀTICAMENT CADA DIA ES PUBLIQUI L'ESTAT D'OPINIÓ DE LA IMMENSA MAJORIA DEL POBLE CATALÀ RESPECTE D'AQUEST PROBLEMA. PERQUÈ NO ENS ENGANYEM, EL POBLE CATALÀ ESTÀ INJUSTAMENT TRACTAT I ESQUILMAT, NO SOLAMENT PEL GOVERN DE MADRID (LA QUAL COSA ÉS LA ÚNICA QUE ELS POLÍTICS DEL TRIPARTIT ENS VOLEN VENDRE) SINÒ TAMBÉ I SOBRETOT PEL GOVERN DEL TRIPARTIT DE CATALUNYA, EL QUAL S'ESTA CONVERTINT EN UNA MAQUIAVÈLICA MÁQUINA DE RECAUDAR SENSE ESCOLTAR A NINGÚ.
ESTIC CONVENÇUT QUE SI ELS POLÍTICS VEIESSIN PUBLICAT A LA PREMSA DIA SI DIA TAMBÉ (AMB EL CONSEGÜENT EFECTE ACCUMULATIU I MULTIPLICADOR) MÉS I MÉS ARTICLES I CARTES D'OPINIÓ SOBRE AQUESTA INJUSTICIA DEL IMPOST DE SUCCESSIONS, FINALMENT ES POSARIEN MOLT NERVIOSOS I HAURIEN D'ACTUAR TREIENT DEL MIG D'UNA VEGADA PER SEMPRE AQUEST MALEÏT IMPOST. PERÒ PER AIXÒ, VOLDRIA REMARCAR, PREVIAMENT CALDRIA ACCONSEGUIR LA COMPLICITAT DE DIARIS I MEDIS DE PREMSA ESCRITA, I PORTAR UN PLA DE SEGUIMENT I COORDINAT D'ACCIÓ (LA QUAL COSA ES PODRIA FER DES D'AQUESTA WEB).
TANT DE BO!!!!

Salutacions cordials d'un amic, Josan