21/07/2009 - www.lamalla.cat - Es reobre el debat sobre el polèmic impost de successions

www.lamalla.cat
Es reobre el debat sobre el polèmic impost de successions
Publicat per internet el: 21/07/2009
L'article original conté informació gràfica
JOSE L. CÁNOVAS
Barcelona

Es reobre el debat sobre el polèmic impost de successions

El pagament del tribut, que s'aplica quan es rep una herència, estableix un greuge comparatiu entre Catalunya i la resta de les comunitats autònomes

L'Impost sobre successions i donacions és probablement el més polèmic de tots aquells que s'han de tributar a Catalunya. Concebut per redistribuir la riquesa de les classes privilegiades entre la resta de la societat, el seu esperit inicial s'ha desfasat en els últims decennis, durant els quals ha aparegut una classe mitjana puixant que ha aconseguit acumular patrimoni amb esforç i treball. Catalunya és, juntament amb Extremadura, l'única comunitat autònoma del territori espanyol on no s'aplica una reducció pràcticament total d'aquest impost quan la transmissió de béns es realitza entre familiars directes. El Govern va reformar l'impost fa dos anys, establint una reducció del 95% quan s'hereta l'habitatge habitual i aquest té un valor inferior als 500.000€. No obstant això, aquesta reducció no acontenta tothom perquè no equipara la situació catalana a la de la resta d'Espanya. Per aquest motiu, un grup de ciutadans ha impulsat una plataforma per reclamar la reducció d'aquest tribut.

L'origen de l'Associació per a la reforma de l'impost de successions a Catalunya va ser un fòrum creat a internet l'octubre de 2008. “La gent ho trobava i s'hi apuntava. El seguiment de la iniciativa va créixer notablement en poc temps i vam estrenar el web NOsuccessions.org el mes de març passat. També vam decidir que ens havíem de convertir en una associació legal, una entitat pública d'interès general, que va quedar constituïda ara fa dos mesos”, explica Jesús Zamarreño, president de l'associació.

Donar a conèixer la problemàtica
L'objectiu inicial d'aquesta plataforma ciutadana, que actualment compta amb 3.200 adhesions, és donar a conèixer la problemàtica catalana de l'anomenat Impost sobre successions i donacions. “Hi ha molta desinformació sobre un tema que interessa als ciutadans i que afecta principalment a la classe mitjana”, diu Zamarreño. L'objectiu final és la reducció d'aquest impost per tal d'equiparar-lo a la resta de comunitats autònomes i a la major part de països europeus.

Discriminació per lloc de residència
“Considerem que existeix una discriminació clara per lloc de residència respecte a altres comunitats. Al País Basc i Navarra -amb un règim fiscal diferent- ni tan sols existeix aquest impost i a la majoria de comunitats autònomes de règim general s'apliquen reduccions d'un 99% sobre l'import final a tributar”, afirma el president de l'associació. Segons aquests paràmetres, per una herència de 100.000€ en efectiu que passa de pares a fills, a Catalunya s'han de pagar 9.688€, mentre que al País Valencià i a Madrid la tarifa és de 103€, i al País Basc no es paga res.

Reducció del 99%
La primera administració autonòmica que va aplicar una reducció del 99% sobre la tarifa calculada en funció de l'Impost de successions va ser la de Cantàbria, l'any 2003. Actualment hi ha deu comunitats que ho han implantat i en altres cinc regeixen fórmules intermèdies que suposen un ampli retall de la quantitat a tributar, sobretot en les successions que beneficien els familiars més directes.

La classe mitjana, perjudicada
“El que ens sembla més injust és que no es tingui cap consideració cap al cònjuge i els descendents directes. Nosaltres no defensem la supressió de l'impost, però sí que denunciem casos sagnants en els quals la vídua o els fills han quedat absolutament desprotegits”, afirma Zamarreño, que incideix en el fet que aquest tribut perjudica sobretot la classe mitjana. “Els empresaris no han de pagar l'Impost de successions, ja que no s'aplica quan es transmet patrimoni empresarial. A més, qui té molts diners i propietats a diferents llocs, ben assessorat, sap com crear una ficció d'empadronament fora de Catalunya i evita així haver de pagar l'impost”.

“Casos sagnants”
Al fòrum de www.NOsuccessions.org es poden conèixer algun dels “casos sagnants” que comenta el president de l'associació. Per exemple, el d'un jove de 24 anys resident a Viladecavalls, en atur i sense prestació, que va perdre la seva mare fa uns mesos. La dona havia començat un negoci “des de zero” i amb el temps va adquirir dos locals, una casa i un pis a Barcelona. En total, 1.600.000€ de patrimoni i un Impost de successions corresponent de 150.000€. Totes les propietats estaven a nom de la mare i tant el jove com el seu pare, que no poden fer front a l'impost i per les seves circumstàncies no tenen accés a un crèdit, es podrien veure obligats a renunciar a l'herència.

Origen medieval del tribut
“Aquesta tributació tenia sentit a l'Edat Mitjana, quan no hi havia classe mitjana i així els rics distribuïen la seva riquesa. Ara, gent que ha fet patrimoni amb l'esforç del seu treball es veu obligada a pagar aquests impostos. Aquesta circumstància ha estat tinguda en compte pels legisladors de la resta de comunitats i de molts països europeus, però no pels de Catalunya”, diu Zamarreño. La Generalitat estableix una exempció del 95% en el valor de l'habitatge habitual però no és partidària de suprimir el tribut.

Reforma de l'impost
A la primavera de 2007, el Govern català va rebutjar una proposta de llei de CiU per suprimir l'Impost de successions però en va anunciar una “modernització”. Els tres socis de govern van justificar la seva voluntat de reduir l'impost i no de suprimir-lo “per raons de justícia social”, segons va declarar el diputat socialista Antoni Comín, que considerava que la supressió total suposaria “un atemptat contra la igualtat d'oportunitats”. La reforma va consistir a establir la reducció del 95% quan es transmet l'habitatge habitual, sempre que l'immoble no superi els 500.000 euros i s'hi hagin viscut els dos últims anys de vida.

Modificacions insuficients
Zamarreño considera insuficient aquesta reforma “perquè no hi entren els estalvis ni tampoc les segones residències. Si un pare deixa la vivenda habitual a un fill i l'apartament de la platja a un altre, aquest segon s'haurà d'enfrontar a una càrrega fiscal massa elevada”. El president de l'associació apunta igualment els casos de gent gran que es veu obligada a llogar el seu habitatge per pagar una residència, “ja que també queden fora de la reducció del 95%”.

L'oposició i el finançament
L'oposició també en demana més. Poc després que el conseller d'Economia, Antoni Castells, anunciés amb detall les xifres del nou finançament autonòmic, el líder d'Unió i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va reclamar al govern de la Generalitat que aprofiti l'increment dels ingressos per suprimir l'impost de successions a Catalunya. Fonts del departament d'Economia defensen la funció social d'aquest tribut, l'objectiu principal del qual és la redistribució de la riquesa, però assenyalen que el conseller Castells preveu una modificació substancial de l'Impost de successions, tot i que encara no fixen una data concreta.

Llegir-lo a lamalla.cat: http://www.lamalla.cat/societat/article?id=279283