Podrem suprimir l'impost de successions?

poseidon escrigué:2. porque mañana mismo les puede tocar a ellos, a sus conyuges e hijos. Y tontos no son.

Creo que has dado en el clavo, ya que lo que son es MUY LISTOS, creo que nos sorprendería saber como tienen organizado su patrimonio nuestros governants, de hecho si ya hace años tuvimos a un ministro que tenía una empresa a la que le pagaba el alquiler de su propia casa (el dijo que era para "optimización fiscal"), que no harán estos con lo que saben y habrán aprendido.

Pero claro, ya estamos nosotros pobres ignorantes que vamos de buena fe para pagar los platos rotos.

No solo se le ha escapado la Italia de Berlusconi, sino: Portugal, Austria, Estonia, Letonia, Malta, Chipre, Eslovaquia y... Suecia! (el paradigma de la sociademocracia y del Estado del Bienestar).
Luego en la mayor parte de los paises del occidente europeo están exentos los familiares de 1º y 2ª grado.
(Ver mapa dentro de la web)

(entrevistado por Jordi Basté)

que todos los paises tienen ISD. Se le a escapado que Italia no y naturalmente no ha hecho referencia a los altos mínimos exentos que tienen otros. El tono de la respuesta ha sido un poco irritado, como si le molestara tener que dar una respuesta que no le convence ni a él mismo.
Lo que me ha parecido más interesante es que ha admitido que hay que modificar el ISD y también "que hay casos sangrantes"
Y yo me pregunto, porque no se pone a la tarea.
Cada día que pasa fallecen en Catalunya más de 160 residentes (último dato conocido: 59.352 en el año 2007 según la estadística de la Generalitat), cuanto desasosiego e injusticia no habrán sufrido muchos de sus herederos.
Pienso que, razonablemente, ahora que la Generalitat ya tiene mayores recursos garantizados, harán lo posible por arreglar la cuestión, por dos motivos:
1. porque estamos a 15 meses de unas elecciones autonómicas y la oposición, CIU y PP, lo llevarán en sus programas.
2. porque mañana mismo les puede tocar a ellos, a sus conyuges e hijos. Y tontos no son.

OPINIÓ - ECONOMIA

Podrem suprimir l'impost de successions?

Barcelona - Dijous, 16 de juliol de 2009

JOSEP SÁNCHEZ LLIBRE

Algú em recordava dies enrere la famosa frase de l’inefable Francesc Pujols quan, a començament del segle XX i sense ser membre del tripartit, va profetitzar que un dia o altre, els catalans, pel fet de ser-ho, s’ho trobarien tot pagat arreu del món. La versió actualitzada d’aquesta profecia l’estem escoltant ara i avui

quan ens parlen del nou sistema de finançament que han acordat el govern de l’Estat i un munt d’autonomies més (no pas les de concert) entre les quals, com qualsevol altra, hi havia el de la Generalitat.

Des de diumenge no hem parat d’escoltar les excel•lències d’aquest model, els beneficis impagables, el doll de recursos que arribarà a Catalunya i com n’estarem de contents situats pel damunt de la mitjana de la resta d’autonomies de règim comú. Des de diumenge, alguns a qui ens agrada tocar de peus a terra en qüestions d’economia no hem parat de demanar la concreció de les xifres i l’explicació del model de càlcul que les fa possibles. Fins i tot després de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, això encara continua essent una incògnita i la ministra del ram segueix negant-se a concretar aquestes qüestions tan essencials.

Deixo per més endavant, per quan sigui possible, l’anàlisi freda de les xifres. Per ara, però, neix una sensació de frustració a la vista de l’incompliment de les previsions de l’Estatut. Com ja he explicat més d’una vegada, la negociació de l’Estatut va ser molt dura, amb moments molt tensos, però valia la pena fer tot aquell esforç per aconseguir més autogovern per a Catalunya i per poder transformar d’una vegada la nostra relació econòmica amb l’Estat. Tal vegada, per acabar gaudint del mateix model que la resta d’autonomies de règim comú i que no han hagut de lluitar per aconseguir una relació de bilateralitat amb l’Estat, tal vegada no hauria estat necessari lluitar tant i contra tants obstacles. És cert que Catalunya ha estat la primera en tibar de la corda, però és lamentable que l’actual govern de la Generalitat hagi estat el primer en llençar la tovallola.

Si a les dificultats de fer complir l’Estatut hi afegim la feblesa en la seva defensa, el resultat és letal per als interessos del nostre país. Tant de bo els recursos que ens anuncien acabin arribant. És sabut de tothom l’ofec financer de la Generalitat i també, òbviament, el de Catalunya en general. Potser això hagi estat un argument decisiu a l’hora d’acceptar aquest nou model, però hauria estat millor debatre’l abans amb llum i taquígrafs. No ha estat així. Ben aviat, però, i fins i tot abans de conèixer les xifres reals que amaga tanta eufòria, tindrem la prova del nou de les meravelles del nou finançament. De ben segur que ara que ja ens situarem immediatament pel damunt de la mitjana de la resta de comunitats, ara que els recursos fluiran, és absolutament obligat que el president de la Generalitat anunciï per avui mateix la supressió de l’impost de successions.

Aquí, sí que els catalans estem estratosfèricament pel damunt de la mitjana de la resta de comunitats. I suposo que el nostre Govern no permetrà que continuï ni un segon més que aquest espoli legal. Un espoli que la resta de comunitats que no tindran tants recursos i que estaran per sota de la mitjana, ja fa anys que no paguen o que paguen de manera simbòlica.

Leer aquí: http://tribuna.cat/opinio/economia/33/89649-podrem-suprimir-limpost-de-successions