Decepcionat amb la falta de moviemt degut al nou impost de successions

Doncs en l'època de la suposada "herència" que va anar a parar a Andorra, les competències sobre l'ISiD sí que eren estatals, però a partir de 1996 la recaptació es transferia a les comunitats autònomes i desprès, també durant el llarg mandat de Jordi Pujol, l'estat va cedir, a més de la recaptació, també les competències normatives del impost a les comunitats autònomes i, per tant, a la Generalitat (Llei 21/2001, de 27 de desembre).

La Generalitat va seguir treballant al principi amb la normativa estatal però, això sí, va endurir les inspeccions, dictant de seguida noves normes com la de demanar els moviments dels comptes dels últims 12 mesos o sigui que, malauradament, l'època Pujol li va ensenyar el camí al tripartit pel que respecta a l'ISiD, mentre el president feia el viu.

O sigui que sí, sí que hi tenia a veure. Quina barra i quin cinisme!

Sento dissentir, em sembla injust donar la raó a tos dos, com si es tractés d'un mateix nivell de discussió. Potser cadascú té la seva part de raó, però a mi no em semblen raons del mateix pes, ni molt menys.

Estar alerta no costa res, però ¿qui està disposat ara a posar-se al davant d'una iniciativa com aquella?

Què fàcil és expressar un desig, segurament esperant que sigui un altre el que s'hi posi.

En realitat havia preparat una resposta de les que em caracteritzen, fent reflexions filosòfiques basades en comparatives entre la xifra de presumptes beneficiats per la nostra iniciativa (uns quants milions), la dels que van fer el gest d'apuntar-s'hi (uns 10.000), així com també la dels que van fer el gest encara més important de contribuir econòmicament, amb la "friolera" de 520 donacions!!! que equivalen a un 5% dels que s'havien inscrit, tot i que alguna persona va fer més d'una donació i unes quantes que van fer donacions no estaven ni inscrites!!!. A mi em sembla vergonyós.

Però desisteixo de escriure totes les idees que em venen al cap després de revisar aquestes dades. El que vam fer, ho vam fer per convenciment personal, "contra viento y marea", suportant crítiques fins i tot en alguns casos dintre del propi Fòrum. Tothom es veu amb cor de criticar, demanar, exigir, però què pocs estan disposats a perdre temps, hores de son, dedicar-hi els recursos particulars (informàtica, vehicles, domicilis, etc.) i, com ha dit en Jordi, fins i tot diners, per uns objectius que, en la meva modesta opinió, eren molt lloables i dignes d'un millor suport. Sort en vam tenir de que la majoria de mitjans de comunicació se'n van fer bastant ressò i de que CiU va veure que aquest tema li podia representar un filó de vots, perquè si hagués estat pel suport popular encara hi seriem.

Recapitulo repetint el que he expressat ja diverses vegades en aquest Fòrum: Si algú creu que s'ha de reactivar aquest tema, que s'hi posi al davant, formi un equip i comenci.

És a dir, menys queixar-se i més "arrimar el hombro".