21/12/2012 - L'Espectadora - El pacte dels silencis

LA VANGUARDIA.COM
L'Espectadora
El pacte dels silencis
Publicat 21/12/2012
M. Dolores García

Mas no va citar el 2014, ni Ítaca, ni la independència, ni va lligar el seu futur a la consulta, però qui va voler ho va entendre tot

Que la tristesa s'ha apoderat de l'ànim d'Artur Mas ho demostra que ahir només va recórrer una vegada, i de passada, al símil nàutic. I va ser per glossar les penalitats dels mariners i el sacrifici del capità per una vaga esperança d'arribar a bon port. Hi ha ocasions en què és més important el que no es diu que el que es diu. I el president ahir no va parlar d'Ítaca...

El pacte entre CiU i ERC recull mesures concretes per recaptar més i altres d'ambigües sobre el que s'hauria de conservar del malparat Estat de benestar. Però no conté una qüestió essencial: si cal retallar més de 3.000 milions de despesa, on es farà la tisorada? El pacte amb ERC no diu res d'aquesta ingrata tasca, malgrat que és crucial i urgent. Potser els republicans no volen decidir on s'aplica el bisturí?

Mas tampoc no va parlar ahir de les noves retallades, encara que és cert que va pintar un panorama tan negre que ningú no podrà enganyar-se. Fins i tot es va empassar el gripau de llegir la tirallonga de pujades fiscals pactades amb ERC. Eliminar l'impost de successions representava la seva paraula davant els electors; ahir es va polir aquesta promesa a contracor, però sense donar explicacions. Un silenci expressiu...

El resum que va fer aquest diari del discurs de Mas el 2010 incloïa: diàleg i cohesió, reducció a la meitat de la taxa d'atur, "moderació fiscal", reducció del fracàs escolar, rebuig del copagament, llei catalana de dependència, llei electoral i pacte fiscal. És com si un vendaval ho hagués escombrat tot en dos anys...

Efectivament, els silencis són reveladors. Una xifra i una paraula que no van sortir de la boca de Mas: 2014 i independència. Per al bon entenedor, qualsevol perífrasi és eloqüent. Mas vol mantenir en l'aire la data de la consulta i, encara que va subratllar el seu ferm compromís de celebrar-la, no va dir allò de "sí o sí" ni va lligar el seu futur polític al resultat, com va fer en el debat de política general de setembre. La independència va ser reemplaçada per "un país lliure entre les nacions lliures" i la seva determinació es va reflectir en l'anunci de la creació d'estructures d'Estat: hisenda i Seguretat Social pròpies, banc públic català... A Mas no li agrada ser presoner de les seves paraules, però crida als quatre vents les seves intencions.

El president va fer una picada d'ull al PSC en ple idil·li amb Junqueras que obre molts interrogants: té l'esperança de canviar de soci a meitat de legislatura si ERC esdevé massa incòmoda?, creu que la finalitat principal de la consulta és inviable sense el PSC? L'única cosa certa és que la política catalana crema etapes a una velocitat vertiginosa. Així ho reflectia el rostre aclaparat de Mas, sense necessitat de verbalitzar-ho...

Llegir aquí: http://www.lavanguardia.com/encatala/20121221/54358172693/maria-dolores-garcia-pacte-silencis.html