15/12/2012 - ECONOMIA - No ens precipitem / No nos precipitemos - Josep Antón Sánchez Carreté

Admin Dg 16 Des 2012, 21:47

Versión en castellano unas líneas más abajo

La Vanguardia
Publicat: 15/12/2012
ECONOMIA
TRIBUNA

Josep Anton Sánchez Carreté
Fiscalista

NO ENS PRECIPITEM

Les rendes del capital arriben a tributar a Catalunya per sobre del 60%

Es parla de retirar la bonificació del 99% de l'impost sobre successions a cònjuges, ascendents i descendents a Catalunya. Considero que ara no es tracta de debatre si és convenient o no aquest impost. La qüestió rellevant seria: és eficient retirar aquesta bonificació per aconseguir uns ingressos fiscals més alts, quan moltes comunitats del nostre entorn la mantenen, com és el cas de Madrid i València?

A més, a la probable retirada de la bonificació en successions s'hi uneix el manteniment de l'impost sobre el patrimoni a Catalunya, mentre que les comunitats de Madrid, València i les Balears gaudeixen d'una bonificació del 100%. Per si amb tot això no n'hi hagués prou, Catalunya també té el tipus marginal d'IRPF més alt de tot l'Estat i un dels més elevats del món. La combinació dels dos impostos, renda i patrimoni, permet que les rendes de capital arribin a tributar per sobre del 60% a Catalunya, la qual cosa deixa sense efecte els comentaris que diuen que les rendes de capital tributen menys que les rendes del treball. En qualsevol cas, el cert és que les rendes de capital tenen més capacitat de mobilitat territorial (canvi de residència) que les rendes del treball.

Els últims dies, a França s'ha comentat molt el canvi de residència de les grans fortunes, en alguns casos, a altres països de la Unió Europea com Bèlgica, però qualsevol impediment als esmentats canvis xoca amb els principis de llibertat d'establiment i lliure circulació de capitals consagrats per la legalitat europea. Si els canvis de residència es produeixen entre països de la UE, més es poden produir entre comunitats d'un mateix Estat, com de fet s'han produït els últims 5 anys cap a la Comunitat de Madrid, que gaudeix d'una política fiscal més competitiva. S'ha de tenir en compte que cada deslocalització significa deixar d'ingressar tot seguit el 50% de l'IRPF d'un contribuent de renda elevada.

Segons la meva opinió seria un error eliminar la bonificació de l'impost de successions, i encara més si s'hi afegeix el manteniment de l'impost sobre el patrimoni. Aquests canvis no afecten les grans fortunes, que es traslladaran on considerin convenient. En canvi, acabaran afectant les classes mitjanes, que no tenen aquesta capacitat de mobilitat. Tot i així, això no impedeix de plantejar una modificació de la llei estatal de l'impost sobre successions o de la llei que regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes per tal d'establir un mínim comú obligatori de l'impost per a tot l'Estat.

Per totes aquestes raons, l'altra qüestió important en el debat actual és l'Administració Tributària, que ha de gestionar els ingressos fiscals. Reivindicar una hisenda pròpia, com tenen els bascos i navarresos, no ens ha de portar a ser inefícients fiscalment. Els ingressos fiscals més importants no s'han de basar en més impostos i més tipus, sinó en una millora considerable de la gestió. L'Estat té un instrument eficaç en la gestió dels ingressos fiscals, l'Agència Estatal Tributària, professional i organitzada, i, com tot, millorable. En els moments actuals és irreal pensar en una hisenda pròpia que giri l'esquena a l'Agència Tributària Estatal, sense aprofitar-ne els mitjans materials i humans.

Fer clic aquí per veure l'original.

--------------------------------------------------------------------------

La Vanguardia
Publicado: 15/12/2012
ECONOMIA
TRIBUNA

Josep Anton Sánchez Carreté
Fiscalista

NO NOS PRECIPITEMOS

Las rentas del capital llegan a tributar en Catalunya por encima del 60%

Se habla de retirar la bonificación del 99% del impuesto de sucesiones en cónyuges, ascendientes y descendientes en Catalunya. Considero que ahora no se trata de debatir si es conveniente o no este impuesto. La cuestión seria: ¿es eficiente retirar la referida bonificación para conseguir unos mayores ingresos fiscales, cuando muchas comunidades de nuestro entorno van a mantenerla, como Madrid y Valencia?

Además, a la probable retirada de la bonificación en sucesiones se une el mantenimiento del impuesto sobre el patrimonio en Catalunya, mientras que las comunidades de Madrid, Valencia y Baleares gozan de una bonificación del 100%. Por si todo ello fuese poco, Catalunya tiene el tipo marginal de IRPF mas alto del Estado y uno de los mas altos del mundo. La combinación de ambos impuestos, renta y patrimonio, permite que las rentas de capital lleguen a tributar por encima del 60% en Catalunya, lo que deja sin efecto los comentarios que dicen que las rentas de capital tributan menos que las del trabajo. En cualquier caso, lo cierto es que las rentas de capital tienen mayor capacidad de movilidad territorial (cambio de residencia) que las rentas del trabajo.

En los últimos días, en Francia, se ha comentado mucho el cambio de residencia de las grandes fortunas, en algunos casos, a otros países de la Unión Europea como Bélgica, pero cualquier impedimento a dichos cambios choca con los principios de libertad de establecimiento y libre circulación de capitales consagrados por la UE. Si los cambios de residencia se producen entre países de la UE, más se pueden producir entre comunidades de un mismo Estado, como de hecho se han producido en los últimos cinco años hacia la Comunidad de Madrid, con una política fiscal mas competitiva. Téngase en cuenta que cada deslocalización significa dejar de ingresar de inmediato el 50% del IRPF de un contribuyente de renta elevada.

En mi opinión seria un error eliminar la bonificación del impuesto de sucesiones, aún mas si a ello se le une el mantenimiento del impuesto sobre el patrimonio. Dichos cambios no afectan a las grandes fortunas, que se trasladarán adonde consideren conveniente, afectará a las clases medias que no tienen esta capacidad de movilidad. Sin embargo, ello no impide plantear una modificación de la ley estatal del Impuesto sobre Sucesiones y/o de la ley que regula el sistema de Financiación de las Comunidades Autónomas con el objeto de establecer un mínimo común obligatorio del impuesto para todo el Estado.

Por todo ello, la otra cuestión importante en el debate actual es la Administración Tributaria que debe gestionar los ingresos fiscales. Reivindicar una hacienda propia, como tienen vascos y navarros, no puede llevar a ser ineficientes fiscalmente. Los mayores ingresos fiscales no deben basarse en mas impuestos y mayores tipos, sino en una mejora de la gestión. El Estado tiene un instrumento eficaz en la gestión de los ingresos fiscales, la Agencia Estatal Tributaria, profesional y organizada, y, como todo, mejorable. En los momentos actuales es irreal pensar en una hacienda propia dando la espalda a la Agencia Tributaria Estatal, sin aprovechar sus medios materiales y humanos.

Hacer clic aquí para ver el original.