11/05/2012 - EL SINGULAR DIGITAL.CAT - Actualitat Política - Entrevista a Oriol Pujol, secretari general de CDC: “Espanya està en un punt decadent, similar al 1898"

EL SINGULAR DIGITAL.CAT
Actualitat
Política
Entrevista a Oriol Pujol, secretari general de CDC: “Espanya està en un punt decadent, similar al 1898"
Publicat 11/05/2012
Lluís Bou

Oriol Pujol (Barcelona, 1966) és secretari general de CDC des del darrer congrés d'aquest partit. En aquesta entrevista repassa la situació política espanyola i catalana. Analitza si Espanya es troba en una situació similar a la del desastre del 1898, que va provocar l'auge del catalanisme polític. I aposta per tirar endavant el pacte fiscal amb Hisenda pròpia, encara que el PSC no s'hi afegeixi. Però alerta, segons com vagi l'economia no descarta un govern de concentració a Catalunya.

Tornem a ser en el desastre del 1898, veient com està Espanya i amb l'efervescència del catalanisme?
No és del tot simètric, però hi ha alguna similitud. Espanya està en un punt decadent, algunes coses es desmoronen, perquè s'havia construit sobre pilars més febles del que es pensaven. Un és l'econòmic, l'altre el social i també l'administratiu amb l'Estat de les autonomies. Molts pilars forts trontollen. I hi hauríem d'incloure també l'orgull de ser espanyol. Tot plegat apunta a una Espanya decadent. Però hem de ser cauts i astuts. Una Espanya que pot tenir aquestes similituds amb la del 1898, alerta!, es pot rebel·lar amb molta duresa cap al que considera terreny propi. Compte que no es reconcentri i empetiteixi encara més.

Què vol dir?
Una mica ja ho estem veient. De forma maldrestre, Espanya resol la seva feblesa amb teràpies equivocades. No analitzen què fan les administracions sinó quantes n'hi ha, i no parlen dels ministeris d'Ensenyament, de Cultura o de Salut, quan les competències estan transferides.

Si Unió aposta per l'Estat confederal en el seu congrés del cap de setmana, això serà un problema amb l'Estat propi que va aprovar CDC?
No, no serà un problema en la mesura que les estacions a curt termini siguin comunes. El que seria un problema seria que la Hisenda pròpia o el pacte fiscal, que és un instrument d'Estat, ells això no consideressin una prioritat. Llavors tindríem un problema greu dins la federació.

Digui'm. Recuperaran l'impost de successions?
Un tram molt important d'aquest impost el va suprimir el tripartit, i una altra part important la va suprimir CiU per evitar un greuge, i a més complir una promesa electoral. I som aquí. Si hi ha raons per reinvertir aquestes decisions preses en els darrers anys, que ara per ara no hi són, qui ho ha d'explicar és el govern. Si considera que l'excepcionalitat del moment ho aconsella, ho ha de fer ell.

Si quedés justificat per l'agreujament de la crisi econòmica, alhora facilitaria un canvi d'aliats a Catalunya, no? Tant el PSC com ERC demanen la recuperació d'aquest tribut...
El govern en cap cas s'ho replantejarà per una qüestió d'aliances polítiques, eh?. Nosaltres no hem estat mai partidaris que el percentatge d'IRPF a Catalunya estigui en el 56%. Les decisions no estan encabides en un preu polític per pactar, seria tenir poca sensibilitat amb la gravetat del moment.

Ara s'abordarà el pacte fiscal similar al concert. Tenen ja el suport d'ERC i ICV-EUiA. Però el tiraran endavant encara que no s'hi sumi el PSC?
Sí. El procés del pacte fiscal és irreversible i hi ha suficient majoria política, i una amplíssima majoria social... Però li ho dic al revés. Seria una pena no poder incorporar el PSC en una línia de pacte fiscal similar al concert econòmic. Emplaço també ERC i ICV-EUiA a fer tots els esforços possibles per afegir-hi els socialistes. La negociació política tindria un punt de feblesa si no s'hi incorporés el segon partit del país. Però tampoc sé com el PSC argumentaria quedar-se fora del pacte fiscal, no li seria senzill. Si aparquen una mica la tàctica política, no els veig gaire marge perquè es quedin fora.

Quan entrin en negociacions, la línia vermella serà no renunciar en cap cas a la recaptació de tots els impostos?
El cor del model, la línia vermella, és una Hisenda catalana que recapti tots els impostos del país. No acceptar això alteraria de manera fonamental el que estem plantejant.

El Parlament votarà al juliol la proposta, i al setembre el president Mas la presentarà al president Mariano Rajoy. Si el govern espanyol no l'accepta, la Hisenda catalana es crearà si o si?. Com ho faran?
Es farà. Però en una negociació ajuda poc explicar la carta que es jugarà si aquell amb qui negocies rebutja els teus postul·lats. El plantejament del president Mas és prou clar. D'alguna manera o altra aquest país tindrà Hisenda pròpia. A més no donem per segur que la negociació del pacte fiscal no vagi bé, tot i que serà difícil.

I en aquesta negociació amb el govern espanyol a partir del setembre, hi inclouen fer una consulta?
Mai no hi hem renunciat. Però a parer nostre no s'ha de fer mai abans de la negociació. Hi ha qui considera que la reforçaria, però a parer nostre l'enterboliria i la dificultaria. Nosaltres ho preveiem com un possible mecanisme davant una negociació fallida.

Amb tot això que ha de venir, l'entesa preferent amb el PP està arribant al seu final?
Nosaltres l'entesa la intentem fer amb tothom. Els pressupostos els intentem tirar endavant amb tots els grups, però hi ha qui se'n despenja perquè considera excessiva la política d'ajustaments, i de fet altres com a màxim fan una abstenció. Aquí no s'arremanga ben bé ningú. Aquesta és la realitat. Però tinc esperança.

Quina?
El que està succeïnt aquests dies és molt significatiu. La gent no entendrà que els partits estiguem en el joc estrictament tàctic de cara als pressupostos del 2013. PP i PSOE governen en altres llocs de l'Estat, i la gent d'ERC tot sovint practiquen aquí amb l'exemple de saber que calen ajustaments. Seria molt bo de cara als pressupostos del 2013 que la política col·labori més.

I si l'economia empitjora no serà el moment d'un govern de concentració a Catalunya?
És un plantejament possible, però si abans la política ha donat mostres d'encaix i d'entesa. De cara als temps que ens venen, no només no hem de rebutjar un govern de concentració, sinó que hem de treballar per ell. I s'hi treballa de forma prèvia amb acords polítics. Els partits han d'entendre el moment que vivim, han de poder discrepar del que s'està fent i han de poder plantejar algunes coses a fer.

Si Espanya quedés invertinguda, o Espanya intervingués Catalunya, quedaria justificat, no?
Jo francament no veig una intervenció d'Espanya sobre Catalunya. No veig què podria fer una intervenció espanyola per reduir el dèficit que no fa ja el govern català. I a més seria un conflicte polític d'una magnitud que no saben on ens abocaria. Altra cosa seria si Espanya fos la intervinguda. Aleshores sí que hi hauria una concatenació d'intervencions.

Parlant d'economia, què li sembla la nacionalització de Bankia?
Hem de conèixer el detall. D'entrada però cal evitar l'efecte dominó i s'han de preservar els dipòsits dels contribuents. El govern espanyol probablement no tenia més marge que actuar així. Ara cal veure la deriva que prendrà. S'articula un ens que dipositi els actius immobiliaris que generen minusvàlues a Bankia? Es buscarà un soci industrial? Es posarà a subhasta? Nosaltres estarem amatents que no es crei un greuge amb les caixes catalanes. Ara s'inicia el procés d'ofertes per a Caixa Catalunya.

Ara aparegut el moviment del #novullpagar, que centra la crítica a les autopistes de peatge atacant les concessionàries. Vostè és partidari que els posin multes? Se n'han anunciat 6.000.
Si hi ha una acció punible i algú creu perjudicats els seus drets pot executar una sanció o el que sigui. Jo no tinc ganes d'enemistar-me amb la gent del #novullpagar, però sí que els dic: Compte, no us equivoqueu d'objectiu. Aquí hi ha concessionàries privades i públiques. I el problema és per què hem hagut d'arribar al règim de concessió. L'objectiu és el maltracte que l'Estat ha tingut envers els catalans en matèria d'infraestructures. Els catalans som especialistes a tirar-nos cendra al cap. A Madrid es fan un fart de riure amb el #novullpagar. Es fan un fart de riure al veure com els catalans fem la guerra entre nosaltres. I tot això a més està farcit de politiqueria molt baixa.

Quina?
Aquests que diuen tot això són els interessos de CDC amb Abertis. O bé interessos amb La Caixa. Quina bestiesa! Si una formació política de l'oposició creu que l'agressió ha de consistir en això... Que expliqui que hi ha hagut una falta d'inversió crònica de l'Estat i que les concessions amb peatge han estat el remei per suavitzar aquest ofec estatal en infraestructures. La concessionària té la culpa que no hi hagi una autovia per anar de Barcelona a Girona? La resposta intel·ligent és la que ha aprovat per unanimitat el Parlament demanant a Madrid un fons per rescatar els peatges.

Llegir aquí: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/05/_si_esc_84583.php