CARTA AL SR MAS, CIU I ERC

Carta d’un pare tonto, preocupat

Molt, però que molt, Honorable President de la Generalitat de Catalunya Sr. Artur Mas:

M’agradaria que m’aclarís un dubte que tinc, soc pare de família, i la meva situació personal era crítica, doncs l’estalvi que havíem aconseguit durant generacions (treballant molt i llevant-nos ben d’hora ben d’hora) estava en perill degut al impost de successions i donacions, llavors preocupat pel dia jo falti vaig recórrer a vostès per aconseguir eliminar un impost, que vostès mateixos van qualificar de injust, sagnant, i de greuge comparatiu amb la resta de les comunitat autònomes.

La meva tranquil•litat va arribar el dia que vostès van aplicar la esperada reducció del 99%, cosa que em deixava en una situació encara que complicada degut a la crisi que tots patim, molt més suportable.

Però tot plegat es va esvair fa quatre dies, doncs quina va ser la meva sorpresa quan vaig sentir que el Sr. Oriol Pujol obria la possibilitat de tornar a aplicar aquest impost, la meva primera reacció va ser de incredulitat, però passat aquest moment vaig esperar una comunicació pública seva, desmentint questa possibilitat, com que no va arribar, els vaig escriure un correu electrònic, amb totes les meves dades, on li preguntava què en pensava vostè com a president de la Generalitat de Catalunya, però tampoc n’he obtingut resposta,...

Llavors, li plantejo el dubte que tinc és el següent, cóm vol que confiï amb CIU mai més, cóm vol que el recolzi amb el “pacte fiscal”, realment serà una millora per Catalunya, o anirem de sorpresa en sorpresa.

Només li demano una cosa: doni’m una sola raó per la qual sigui millor votar-los a vostès que al Partit Popular, qui ha tingut sempre i en tot moment claríssima la seva postura vers aquest impost.

Jo crec que no n’hi ha cap, cap ni una, si no me’n dóna cap consideraré que son vostès uns mentiders, uns covards i uns traïdors a Catalunya.

Uns mentiders és evident perquè van dir que l’eliminarien i ara es fan enrere

Uns covards perquè en comptes d’anar a buscar els nostres diners allà on els tenen, agafa el camí fàcil que és aixafar una vegada més al més dèbil, a la gent que ja paguem i paguem i tornem a pagar. (el feia més valent, m’ha enredat).

I un traïdor a Catalunya, perquè si aquesta és la manera de defensar el nostre país, no vull ni pensar si un dia anés vostè en contra de Catalunya.

Per tot plegat, si es torna a aplicar aquest impost, penso fer tot el que legalment sigui possible per anar en contra del “pacte fiscal”, doncs no vull ni imaginar-me de què son capaços de dir, i de fer desprès si tenen el pacte fiscal, prefereixo la seguretat del PP, qui ens deixarà ser menys país, però podrem viure.

(Potser l’entrellat de tot plegat és tornar a implantar aquest impost, i desprès fer la guerra a Espanya, negoci rodó, tots els caiguts en combat ens pagaran el impost, i així sanejarem la comptabilitat de la Generalitat, per tant la victòria és segura, encara que no aconseguim el “pacte fiscal”!!!)