12/03/2007 - El Triangle - L’IMPOST DE SUCCESSIONS: UN DIPLODOCUS A EXTINGIR REP ASIL POLÍTIC A CATALUNYA

L’IMPOST DE SUCCESSIONS: UN DIPLODOCUS A EXTINGIR REP ASIL POLÍTIC A CATALUNYA

EL TRIANGLE
Publicat el: 12/03/2007
Josep Arias Velasco

L’impost de successions i donacions és, juntament amb l’impost sobre béns immobles, la peça més antiga dels sistemes tributaris d’aquesta nostra Europa. La seva antiguitat es remunta a la Roma cesària. L’aplicació de l’impost de successions, combinada amb una eficaç política d’assassinats selectius de patricis acabalats, va alleujar decisivament el dèficit crònic de les finances de Neró.

Durant els segles XVIII i XIX, l’lSu va mantenir un cert prestigi entre liberals i progressistes europeus, perquè, dins un sistema on predominaven els impostos de producte proporcionals i els impostos al consum, hi era l’única peça progressiva. Però un cop que, al segle XX, arreu d’Europa , es van anar introduint impostos progressius sobre la renda, racionalment estructurats, l’ISu, aquesta eina cega i irracional, que intenta gravar les fortunes en combinació amb la loteria de la Mort, va esdevenir un residu del passat, un veritable diplodocus. Als països europeus on subsisteix, els mínims exempts són molt alts i el pes relatiu dins el conjunt del sistema tributari, insignificant.

A Espanya, es va trigar més a posar en qüestió la funció de l’ISu dins un sistema tributari racional, perquè va ser més tardana la introducció d’un impost sobre la renda efectiu. La primera Contribució sobre la Renda és de l’any 1932 (ministre Jaume Carner). Però fins a la reforma Fernàndez Ordòñez (1978) no vàrem tenir un IRPF funcional i eficaç.

Encara durant el franquisme, les Diputacions forals de Navarra i d’Àlava, emparant-se en el seus respectius règims forals. van tenir el bon gust de suprimir l’import de successions per a les herències entre cònjuges o entre pares i fills. En l’època de la transició, Biscaia i Guipúscoa van seguir l’exemple. Les Comunitats Autònomes de règim comú no podien suprimir l’impost de successions, encara que estigués cedit a totes elles, perquè la Llei de Cessió de Tributs no ho permetia. Però feta la llei, feta la trampa. La Llei de Cessió de Tributs permet a les Comunitats Autònomes aplicar coeficients multiplicadors sobre la quota. Aplicar un coeficient multiplicador, per exemple, del 0,01, permet arribar a un resultat proper a zero. Per aquesta enginyosa via o altres de semblants, han suprimir o es disposen a suprimir l’impost les Comunitats de la Rioja, Galícia, Cantàbria, València, Madrid i Balears.

A Catalunya, la supressió de l’impost de successions va ser una de les promeses electorals d’en Mas. Però sembla que el conseller Castells, en cap dels dos projectes que successivament ha enviat al Parlament, no va per aquest camí. Se suposa que l’ofici de conseller consisteix a donar consells i no pas a rebre’n. Em permeto opinar modestament, però, que, en aquest cas el senyor Castells està mal aconsellat. Als alts funcionaris de la Generalitat els agrada l’impost de successions perquè, tècnicament és molt complicat, la qual cosa fa d’ell, sigui dit de passada, un impost de gestió proporcionalment molt cara, desproporcionada amb el seu rendiment... Als funcionaris els agrada gestionar coses complicades perquè els dona sensació d’importància. (A mi també m’agradava l’impost de successions quan jo era funcionari, fins i tot vaig arribar a escriure un llibre sobre ell). Però no s’ha de governar per als funcionaris sinó per als ciutadans. I al ciutadans no ens agrada aquest impost.

Un primer motiu pel manteniment de l’impost és que la majoria de Comunitats on s’ha suprimit estan governades per la dreta. No sembla del tot un mal motiu. Fer el contrari del que defensa el PP és gairebé sempre una bona guia per encertar en política. Però no hi ha regla sense excepció. I en aquest cas el PP (i CiU), l’encerten.

Segon motiu: se suposa que l’ISu és un impost progressiu. En efecte, ho va ser. Però, en l’actualitat els grans patrimonis empresarials gaudeixen d’una reducció del 95%. I els grans patrimonis immobiliaris gaudeixen de la mateixa reducció disfressant-se, com Frégoli, d’empreses, amb el truc de l’empleat i el local. L’impost ha esdevingut de més que dubtosa justícia, perquè el seu destinatari principal són les classes mitjanes.

Tercer motiu: el recaptatori, L’ISu representa una proporció no gens menyspreable del migrat pressupost de la Generalitat, més del 3% dels ingressos tributaris. Però si el conseller Castells fa números – exercici en el qual és especialista – podrà constatar que la pèrdua de recaptació que representaria la supressió de l’impost de successions podria ser compensada per un moderat augment del tram autonòmic de l’IRPF. Amb avantatge per a la progressivitat, la racionalitat i la simplicitat del sistema.

http://www.geocities.com/ariasvelasco/successions.htm