04/06/2011 - EL PUNT - Opinió - “Taxsachussets”

EL PUNT
Opinió
“Taxsachussets”
Publicat 04/06/2011
Enric Figueras

És un parvulari això o què és? S'han de començar a repartir orelles de burro? Home, ja està bé! Com en uns moments de menyspreu per la justícia social i diner públic piratejat –res per a uns i molt per als altres–, es pot rebaixar fins a aquests extrems l'impost de successions? I ara ja es parla del de donacions i també de rebaixar els impostos (l'IRPF) als qui guanyen més... Què és això! Que fem riure! Saben que abans de la reforma de l'impost, l'any 2009, la Generalitat recaptava per l'impost de successions uns 800 milions i ara, amb la reforma actual, només en rebrà 120? Què ens expliquen de les altres comunitats autònomes! Si a causa d'aquest tribut es produeixen fugues de capital a altres territoris que no l'apliquen o el tenen baix, apliquin la llei contra els paradisos fiscals, home! Quina classe de patriotes són aquests individus per als quals primer és la cartera i després la bandera i són els que sempre es queixen de tot? Vagin a viure a Castella, home! O no saben que Catalunya és una nació i que com a tal tenim l'obligació de fer palès un alt nivell de responsabilitat. Podem ser els primers i ho hem d'aconseguir. Patim un vergonyós espoli fiscal per part de l'Estat espanyol, un 10 per cent del PIB català, cas únic a Europa i que hauria de fer caure la cara de vergonya al govern espanyol i al seu president, Rodríguez Zapatero. Afortunadament, plega, encara que, a excepció d'Adolfo Suárez, tots els presidents de govern espanyols han estat un veritable desastre –incapaços d'organitzar Espanya com a Estat federal fort i progressista– i ja ho veuen, fins a on ha arribat, país endarrerit i amb més atur d'Europa. Cert que la nació catalana ha de lluitar per aconseguir el que és seu, i a fe de Déu que, entre tots, ho aconseguirem, però no podem romandre aturats davant l'espoli espanyol. Per una banda, batallar i per l'altra, encara que sigui de manera temporal, fer com a l'estat federal de Massachusetts: en la mesura del possible i raonable pagar més impostos només per Catalunya, per no perdre allò que tant ha costat aconseguir i que també s'ha de millorar dintre un just i avançat sistema públic: sanitat i educació, que paguem entre tots i són intocables. Als EUA, parlar de Taxsachussetts, com és coneix aquest estat entre els nord-americans, vol dir pagar més impostos per ser el number one d'aquella gran nació federal. Saben que als països europeus més avançats i exemplars la meitat dels salaris va per pagar impostos? Ens passen la mà per la cara en tot allò que representa avenços socials. Com s'entén que retallin la sanitat pública catalana i no apliquin un impost sobre el turisme, que ja és reconegut i acceptat a tot Europa? De veritat creu algú que els turistes no vindrien si Catalunya apliqués aquest impost? Tan poc valor donen, per exemple, a la Costa Brava? Som o no una nació amb identitat i personalitat pròpia? La nació catalana, tot i no deixar de lluitar per allò que és nostre –els diners dels impostos que paga el poble català– si no ens deixen ser tal com volem i menyspreen les nostres aspiracions, no podem anar a remolc d'Espanya, ni dependre sempre del papà Estat i quedar endarrerits a Europa. Volem arribar a l'altura i passar al davant dels països europeus més avançats. No tenim por de pagar més impostos si, com deia JFK, “anem cap endavant”, i els nostres governants demòcrates defensen una millor justícia social i la igualtat d'oportunitats per a tothom.

Llegir aquí: http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/419460-taxsachussets.html